Espai Zero Vuit

Mamdani i Jetten: el carisma a la política Mamdani i Jetten: el carisma a la política

Mandami i Jetten són electoralment molt diferents, però tenen una cosa en comú: un polític jove amb moltíssim carisma. És possible aïllar l’efecte del líder en contextos tan complexos?

✍️ @enricviladv.bsky.social
elmon.cat/moneconomia/...

Rosalia, els joves i el retorn al tradicionalisme «La idea de rebel·lia és interessant si entenem que el context polític actual està servint per normalitzar discursos extremistes que semblaven superats, però que no havíem erradicat ni de lluny»

Mentrestant, l’èxit de Mamdani ens ensenya que el viratge de la joventut cap a l’extrema dreta no és universal ni irreversible.

✍️
@martaribera.bsky.social

naciodigital.cat/opinio/rosal...

4/4

El racisme, el patriarcat, l'heteronormativitat i el tradicionalisme que reivindica l’extrema dreta han resistit en la societat catalana i espanyola, més amagats durant temps, i ara volen recobrar un espai que en el fons no havien perdut.

3/4

La idea de rebel·lia [de la Rosalía i els joves] és interessant si entenem que el context polític actual està servint per normalitzar discursos extremistes que semblaven superats, però que no havíem erradicat ni de lluny.

2/4

La Rosalia ha decidit donar un paper central a la religió en el seu nou àlbum, en un moment de creixement de l’extrema dreta i de l’abanderament dels valors “tradicionals” que aquesta reivindica.

1/4

Qui domina els mercats financers? Una lluita entre IA i habitatge «Estancar salaris mentre pugen els lloguers. Produir i vendre més amb nova tecnologia mentre augmenta l’atur. Sabem que no serà sostenible a llarg termini»

Invertim en allò que genera expectatives, no valor.
La intel·ligència artificial és el sector que més està creixent en borsa: molt soroll, poques empreses, i beneficis concentrats en les “7 magnífiques”

✍️ @alessandrapafu.bsky.social

naciodigital.cat/opinio/qui-d...

També podeu escoltar les principals conclusions aquí:
open.spotify.com/episode/1tWM...

Lucro sin cuidado | Anatomía de la financiarización del sector residencial en España El caso de las residencias de mayores en España ilustra cómo las relaciones público‑privadas son el caballo de Troya del neoliberalismo.

⚠️La financiarització del sector de cures desdibuixa la responsabilitat pública i empobreix la qualitat de vida de les persones grans i les condicions laborals.

✍🏼 @davidpalomera.bsky.social

www.phenomenalworld.org/es/analisis/...

🗣️✍️ La nostra companya Olympia Arango presenta el seu llibre “Les dones i els diners” el proper dijous 16 d’octubre a la Llibreria Calders a les 19:00 hores acompanyada de l’advocada Carla Vall.

Ens veiem allà? 🤓

Immigració, delinqüència i creences errònies «Una persona a qui se li nega l’oportunitat de treballar dignament serà més probable que participi en activitats criminals, independentment de la seva nacionalitat»

La immigració és una de les paraules preferides de l’extrema dreta. Però si analitzem les dades que relacionen la immigració amb un augment de la criminalitat sense biaixos, veurem que les seves declaracions són simplement racistes i, a sobre, fàcilment desmuntables.
naciodigital.cat/opinio/immig...

Qualsevol cosa que puguem fer, ens la podem permetre. I sabem construir i rehabilitar habitatge digne i sostenible, accessible i democràtic, públic i cooperatiu. Fem-ho.

És una política eficient i que cap actor privat pot garantir sense recórrer a assegurances costoses o a intermediaris que encaririen encara més el preu final. Si no es fa aquest programa d’inversió massiva, és per un problema de correlació de forces.

A més, no cal ser keynesià per defensar aquesta despesa. La inversió en habitatge és una despesa social que es paga per si sola. Que un ajuntament o una cooperativa no tinguin finançament per fer habitatge públic no és una limitació econòmica: és una decisió política.

Qualsevol cosa que puguem fer, ens la podem permetre. També habitatge "Que un ajuntament o una cooperativa no tinguin finançament per fer habitatge públic no és una limitació econò

La crisi de l’habitatge és política —i si voleu, també logística— però no pas econòmica o financera.
Les administracions podrien construir tot l’habitatge necessari a preus assequibles durant la pròxima dècada.

🧵👇
elmon.cat/moneconomia/...

Ampliem Rodalies, no l'aeroport Ampliem Rodalies, no l’aeroport

Ens cal reclamar la infraestructurapública i de qualitat per arribar-hi en tren. I ens cal fugir de la idea que la costa només es digna de ser viscuda si és en exclusivitat.
elmon.cat/moneconomia/...

Però ens cal més vida a la platja, més enllà de les vacances. Ens cal reivindicar-ne l’ús quotidià, el de celebracions amb família, amistats i veïnes.

Legalment, pot ni podrà ser mai de propietat privada. Això vol dir que a casa nostra, la platja és per definició espai públic i bé comú.

Recuperem la platja «La platja no és només turisme, també és un espai de reivindicació, esport i el 'dolce far niente', un espai universal i de tothom»

La platja no és només turisme. També és espai de reivindicació, esport i el dolce far niente per a totes. Un espai on les restriccions d’accés podrien desaparèixer, i on podem compartir espai sense distinció de classe, raça, edat o nacionalitat.
naciodigital.cat/opinio/recup...

Navegant per les desigualtats en salut a Catalunya: mesurar per poder entendre i actuar - Diari de la Sanitat Les desigualtats socioeconòmiques acaben impactant la salut: més malalties, menys accés, més despesa. El nou Observatori de l’AQuAS ho mostra amb 57 indicadors i una granularitat sense precedents.

DRET A LA SALUT | Les #desigualtats socioeconòmiques acaben provocant desigualtats en la #salut i impacten sobre la mateixa desencadenant més malalties, menys accés, més despesa. @espaizerovuit.bsky.social

✍🏼 Sergi Sánchez Coll

diarisanitat.cat/navegant-per...

10/10
Entre les dones no triomfa tant perquè justament la institucionalització del feminisme ha estat una de les raons per les quals ha millorat la seva situació. Mirar al passat suposa perdre drets i llibertats.

9/10
L’extrema dreta capitalitza la frustració dels joves per la precarietat i la canalitza amb un missatge institucional. Triomfa perquè romantitza el passat: ven que la vida fa 40 anys era millor i més fàcil, sobretot pels homes acomodats, blancs i heterosexuals.

8/10
La situació econòmica dels homes ha empitjorat, però ho ha fet en general per TOTS els joves, també per les dones, i elles no es troben en una posició molt més favorable que els homes.

7/10
…però el nivell de renda mitjana de les dones menors de 29 anys ha crescut menys en els últims 5 anys que la dels homes i s’ha mantingut per sota de la dels homes

6/10
No només es tracta de mercat laboral, sinó condicions de vida: hi ha més homes que dones vivint amb els pares …

5/10
Les dones accedeixen al sector públic després d’estudiar més, millorant així les seves opcions laborals. Abans dels 25 anys hi treballen més homes, però entre els 25 i 29 anys la tendència s’inverteix: hi ha més dones que homes al sector públic.

4/10
I a Espanya i a Catalunya? En els últims anys, tot i que les dones joves es graduen més de l’universitat, les seves taxes d’ocupació continuen sent més baixes.

3/10
L’extrema dreta als EEUU ha trobat un enemic a qui senyalar per la pèrdua d’estatus dels homes: les dones. Però la realitat és que en termes generals les dones continuen estant pitjor que ells.

2/10
Als EEUU la situació dels homes joves al mercat laboral ha empitjorat respecte les dones: es graduen menys que les dones de l’universitat, aquells que es graduen tenen la mateixa taxa d’atur que els que no ho fan i tots tenen taxes d’atur més altes que les dones.

Homes joves i extrema dreta «L'extrema dreta ha captat la frustració dels joves davant de la precarietat i l'ha convertida en un missatge antiinstitucional que n'ha arrossegat un d'antifeminista»

Les enquestes mostren una divisió de gènere entre menors de 25 anys en quant a intenció de vot: Els homes joves es mostren molt més disposats a votar partits d’extrema dreta, com s’explica aquest fenòmen?

1/10 🧵

naciodigital.cat/opinio/homes...

Sobre la riquesa de les nacions (Piketty’s version) Sobre la riquesa de les nacions (Piketty’s version)

🌍 Qui acumula la riquesa al món? I com ha canviat en dos segles? Piketty i Nievas ens ofereixen una nova lectura amb dades històriques (1800–2025) de fluxos de capital entre nacions.

Ho explica @enricviladv.bsky.social a @elmoneconomia.bsky.social

elmon.cat/moneconomia/...