Literalmem

Els catalans quan s'assabenten que Guimerà i Aldavert vivien junts, es van donar poders mutus un Sant Valentí i es van fer enterrar junts:

Crim i càstig by Fyodor Dostoevsky, Miquel Cabal Guarro

Títol: Crim i càstig
Autoria: Fiódor Dostoievski
Traducció: Miquel Cabal Guarro @miqcab.bsky.social
Storygraph: app.thestorygraph.com/books/27775a...

Sí, ja ho sabem, falta un accent a càstig però l'aplicació amb què fem memes ens va regulintxi. També sabem que feia temps que no posàvem res però la vida ens ha anat regulintxi. Aquest meme mostra dos llibres: el primer ben prim i el segon ben gruixut. Al primer hi posa, sota, "el crim". Al segon, "el càstig". És molt idiota tot, molt simple. Que a "Crim i càstig" el crim passa al principi i la resta és el càstig, en el sentit que és on el protagonista es tortura pel dolor que li fa haver comès el crim (i que potser no era el crim previst. No direm més, no volem fer spoilers. Llegiu el llibre, és boníssim, i l'edició en català és brutal).

El mem d'avui és molt simple: mostra un home amb pinta de delinqüent i els ulls censurats, talment com si fos un terrorista mostrat a les notícies, ensenyant un colom que, de manera prou graciosa, també té la mirada censurada. Damunt d'ells, dos cartells que els identifiquen com a Quimet (ell) i Natàlia (l'ocell). Es refereix, com els més llestos (o aquells que la vau fer com a lectura obligatòria a Batxillerat) haureu endevinat, a dos dels principals personatges de La Plaça del Diamant. És graciós perquè el fill de puta del Quimet li deia "colometa" a la Natàlia. Sí, el molt desgraciat l'anul·lava fins al punt de prendre-li fins i tot la seva identitat. L'impresentable aquest era una red flag tan gran com la Plaça Roja de Moscou. Sort que arriba la Guerra Civil (?!?!?!?!) i aquest autèntic cabronàs mor. Ella després troba algú que la cuida i se li fot raro. Tots tenim alguna amiga així. Si no la tens, ets tu. Parla amb amics i amigues, busca ajuda, tu també pots sortir d'allà (i si pot ser sense guerres pel mig, tot i que mai se sap). Apa guapos i guapes, petons de macarrons. Una abraçada immensa a qui tingui un lector de pantalla i s'empassi aquests textos. I disculpeu perquè fa ja molt de l'últim meme, la persona dels tres prou idiota com per pujar-los porta dos dies una mica regulintxis. Imperdonable. Coses del coco, ja se li passarà amb gelat de xocolata o algo. Abraçades!

Perdoneu, estem una mica obsessionades encara amb lo tonto que és Eugeni Oneguin. El meme aquell que és un noi i dues noies en un carrer de Girona, que se suposa que és com una parella que van caminant i després en passa una i el tio gira el cap i la parella s'horroritza, que són Olga, Eugeni i Lenski. Realment la gràcia del mem és que pots posar qualsevol dels tres noms a qualsevol dels tres rols. Eugeni Oneguin gilipolles. I un puto pijo. Odiem els pijos. Però últimament en veiem alguns que s'apunten a lo de la mani de dissabte i mira tu, benvinguts sigueu. Mai crèiem que moriríem lluitant al costat d'un elf, o algo així. Jo què sé, que és tard. Però encara no havíem publicat res avui. Anem curts d'agilitat mental.

Perdoneu, estem una mica obsessionades encara amb lo tonto que és Eugeni Oneguin. El meme aquell que és un noi i dues noies en un carrer de Girona, que se suposa que és com una parella que van caminant i després en passa una i el tio gira el cap i la parella s'horroritza, que són Olga, Eugeni i Lenski. Realment la gràcia del mem és que pots posar qualsevol dels tres noms a qualsevol dels tres rols. Eugeni Oneguin gilipolles. I un puto pijo. Odiem els pijos. Però últimament en veiem alguns que s'apunten a lo de la mani de dissabte i mira tu, benvinguts sigueu. Mai crèiem que moriríem lluitant al costat d'un elf, o algo així. Jo què sé, que és tard. Però encara no havíem publicat res avui. Anem curts d'agilitat mental.

Mem dels tres spidermans iguals que s'assenyalen entre ells perquè són literalment la mateixa persona però amb text sobreimprès. Un és Apol·lo, l'altre Hermes i l'altre Dionís perquè tots tres van convertir amants seus en plantes.

Us agraden les plantes? Als déus grecs sí 🌿

La plaça del Diamant by Mercè Rodoreda Quan la Natàlia se'n va a ballar en un envelat de Gràcia, no sospita pas que la seva vida està a ...

Títol: La plaça del Diamant
Autoria: Mercè Rodoreda
Storygraph: app.thestorygraph.com/books/fde799...

El mem d'avui és molt simple: mostra un home amb pinta de delinqüent i els ulls censurats, talment com si fos un terrorista mostrat a les notícies, ensenyant un colom que, de manera prou graciosa, també té la mirada censurada. Damunt d'ells, dos cartells que els identifiquen com a Quimet (ell) i Natàlia (l'ocell). Es refereix, com els més llestos (o aquells que la vau fer com a lectura obligatòria a Batxillerat) haureu endevinat, a dos dels principals personatges de La Plaça del Diamant. És graciós perquè el fill de puta del Quimet li deia "colometa" a la Natàlia. Sí, el molt desgraciat l'anul·lava fins al punt de prendre-li fins i tot la seva identitat. L'impresentable aquest era una red flag tan gran com la Plaça Roja de Moscou. Sort que arriba la Guerra Civil (?!?!?!?!) i aquest autèntic cabronàs mor. Ella després troba algú que la cuida i se li fot raro. Tots tenim alguna amiga així. Si no la tens, ets tu. Parla amb amics i amigues, busca ajuda, tu també pots sortir d'allà (i si pot ser sense guerres pel mig, tot i que mai se sap). Apa guapos i guapes, petons de macarrons. Una abraçada immensa a qui tingui un lector de pantalla i s'empassi aquests textos. I disculpeu perquè fa ja molt de l'últim meme, la persona dels tres prou idiota com per pujar-los porta dos dies una mica regulintxis. Imperdonable. Coses del coco, ja se li passarà amb gelat de xocolata o algo. Abraçades!

Aquí veiem una distribució normal que representa el coeficient intel·lectual de la població. Al límit per baix, el dels més burros, representats per un paio amb cara d'ET de ressaca, ens diu que Frankenstein és el monstre, referit a que diu a la Criatura el nom del doctor. Pel que fa a la mitjana de la població, és un paio amb pinta d'intent de YouTuber amb 7 seguidors (5 d'ells són ell mateix amb altres comptes) explicant això de què Frankenstein és el doctor i no la Criatura. Mentrestant, la part sàvia de la població, una persona amb caputxa com un jedi, afirma que Frankenstein és el monstre. Perquè és precisament el doctor i la seva falta de responsabilitat emocional i d'empatia la gran culpable de tot allò dolent que passa. Que és un tio que quan es planteja fer una dona ha de viatjar a l'estranger perquè un expert li expliqui lo que és un cony, hòstia puta.

Com combatre el feixisme i vèncer by Clara Zetkin, Daniel Escribano

Títol: Com combatre el feixisme i vèncer
Autoria: Clara Zetkin
Traducció: Daniel Escribano
Storygraph: app.thestorygraph.com/books/af80e1...

Bartleby, l'escrivent by Herman Melville Bartleby, l’escrivent (1853) és un dels relats més bells, misteriosos i commovedors de la literat...

Títol: Bartleby, l'escrivent. Una història de Wall Street
Autoria: Herman Melville
Traducció: Carme Camacho
Storygraph: app.thestorygraph.com/books/20af45...

A la imatge es veu un oficinista (o programador informàtic, potser, qui sap) davant un ordinador picant amb desgana un teclat, amb ulleres tant de veure-hi com de no haver dormit bé i cara d'estar més deprimit que Humbert Humbert quan acaben les vacances d'estiu i els nens tornen a escola. Aquest personatge va acompanyat de la frase "M'estimaria més no fer-ho", fent referència a la frase antològica de Bartleby, protagonista de l'obra de Hermann Melville "Bartleby l'escrivent", un paio que vindria a ser el protagonista d'aquells articles de El País de "La gente no quiere trabajar si no tiene un contrato digno OMG ES EL FIN DEL CAPITALISMO"(tant de bo, companys). Conclusió, que no feu mai res més del que s'us paga per fer i s'estipula al vostre contracte. Que semblem tontos, alguns. Sí, m'hi incloc. No sé, m'ha semblat el mem més dilluns de tots els que podríem posar. Apa, que us vagi molt bé la setmana a totis, mort al capitalisme, la lgtbifòbia, el masclisme, l'abolició dels diacrítics i d'altres coses dolentes que no em vénen al cap ara mateix.

Atlas aguantant la Terra però sobre el tità hi ha un cartell on se'l defineix com a Manelic de Terra Baixa i damunt la Terra un cartell on diu que realment aguanta el pes del teatre català.

Frankenstein by Mary Shelley La novel·la que inaugura la ciència ficció i el terror gòticRescatat en un lloc remot de l’Àrtic,...

Títol: Frankenstein
Autoria: Mary Shelley
Traducció: Xavier Zambrano
Storygraph: app.thestorygraph.com/books/d15520...

Aquí veiem una distribució normal que representa el coeficient intel·lectual de la població. Al límit per baix, el dels més burros, representats per un paio amb cara d'ET de ressaca, ens diu que Frankenstein és el monstre, referit a que diu a la Criatura el nom del doctor. Pel que fa a la mitjana de la població, és un paio amb pinta d'intent de YouTuber amb 7 seguidors (5 d'ells són ell mateix amb altres comptes) explicant això de què Frankenstein és el doctor i no la Criatura. Mentrestant, la part sàvia de la població, una persona amb caputxa com un jedi, afirma que Frankenstein és el monstre. Perquè és precisament el doctor i la seva falta de responsabilitat emocional i d'empatia la gran culpable de tot allò dolent que passa. Que és un tio que quan es planteja fer una dona ha de viatjar a l'estranger perquè un expert li expliqui lo que és un cony, hòstia puta.

El retrat de Dorian Gray by Oscar Wilde El 1890, el Lippincott’s Monthly Magazine publicava tretze capítols de la sorprenent història d’E...

Títol: El retrat de Dorian Gray
Autoria: Oscar Wilde
Traducció: Jordi Larios
Storygraph: app.thestorygraph.com/books/5189ae...

Senyor amb un trajo que sembla una paròdia del Sala-Martín més excèntric i ultraliberal (si és que es pot) caminant enmig d'un barri que sembla bastant empobrit i fins i tot devastat, amb un text que el compara amb Dorian Gray caminant enmig dels desastres que ell mateix ha provocat (despreocupat, com si no anés amb ell la cosa). Graciós? Sí. Mort al capitalisme? També.

Eugeni Oneguin by Alexander Pushkin

Títol: Eugeni Oneguin
Autoria: Aleksandr Puixkin
Traducció: Arnau Barios
Storygraph: app.thestorygraph.com/books/b3b8cc...

Una persona vol agafar una bombolla mentre celebra que llegirà literatura russa, però li explota quan l'agafa un monstre que diu que és tot en vers i l'haurà de llegir per Nadal dalt de la cadira.

També vam comptar amb la presència de la Lena Casanoves Giol, que va aportar molt coneixement sobre literatura catalana del segle XIX. Podríem estar hores i hores parlant del Manelic, fans oficials 💌 @literalmem.bsky.social

Terra baixa by Àngel Guimerà Terra Baixa és l'obra coneguda i més representativa d'Àngel Guimerà. Manelic és un pastor de la t...

Títol: Terra Baixa
Autoria: Àngel Guimerà
Storygraph: app.thestorygraph.com/books/473259...

Atlas aguantant la Terra però sobre el tità hi ha un cartell on se'l defineix com a Manelic de Terra Baixa i damunt la Terra un cartell on diu que realment aguanta el pes del teatre català.