Agus Izquierdo

El pare que va destrossar una vida i el xaman que en va salvar l'altra El director Ventura Durall i l’actriu Anna Alarcón s’aventuren en un incòmode documental a la deriva al voltant de la figura d’André Malby

Avui s'estrena Supernatural, on el director Ventura Durall i l’actriu Anna Alarcón s’aventuren en un tens i catàrtic periple emocional a través de llums i ombres al voltant de la figura del xaman André Malby, amb la companyia del seu fill Mathurin:

12 segundos perfectos para 45 minutos perfectos.
Un formato [mediometraje] con el que no sabemos muy bien qué hacer, para unas imágenes, unos sonidos, unos diálogos, unas situaciones, unas convenciones... con las que no sabemos qué demonios hacer.
Pura desazón.
'Chime' - Kiyoshi Kurosawa

L'estima és també la ficció de l'estima Sentimental Value abraça els marges i la fredor d'una estima trencadissa, i ho fa mitjançant els interrogants ètics de la ficció

Avui arriba a sales Sentimental Value, l'última de Joachim Trier amb Renate Reinsve i Stellan Skarsgård que ens enclaustra en un drama familiar de reminiscències bergmanianes emocionalment contingut i alhora atòmic. Meravella. Com aquest text de @victordalmau.bsky.social

@elasticafilms.bsky.social

La perillosa idea d'una eternitat heterotòxica 'Eternity', l'última pel·lícula de David Freyne, exposa una disjuntiva tradicional a través d’un dilema tan clàssic com retrògrad

Aquest divendres s'estrena 'Eternity', l'última pel·lícula d'A24 amb David Freyne a la direcció que he trobat anacrònica i perilloseta pel que hi diu i per com ho diu. Avisats esteu.
¡¡

🎬🎙️Cul de Sac especial a @alternativafest.bsky.social amb Víctor Diago i Pedro Pinho i un repàs col·lectiu d'aquesta edició!
🟠iVoox: ivoox.com/4x01-especia...
🟢Spotify: open.spotify.com/episode/0gFA...
🔵Amazon Music: music.amazon.com/podcasts/370...
🟣Apple Podcasts: podcasts.apple.com/es/podcast/4...

Mireia Vilapuig «Hi ha coses que deixem d’explicar quan som nenes» Després d’enfrontar-se a les màscares de la seva pròpia representació, l’actriu catalana debuta com a directora en solitari amb un curt d’esperit sanador

Entrevista de @cmartinezagenjo.bsky.social, en el marc del Zinebi de Bilbao, a la catalana Mireia Vilapuig (Selftape, Escanyapobres, Polseres vermelles), que debuta en la direcció en solitari amb el curtmetratge "La desesperació de la pell". Llegiu-la que paga la pena:

YouTube video by Agus Izquierdo 永遠の愛

永遠の愛

El gran problema de 'The Voice of Hind Rajab' És la benèvola intencionalitat de la directora la que fa plantejar una perillosa però necessària (i ancestral) pregunta: és sempre legítim ficcionar l’horror?

Algunes consideracions sobre La voz de Hind, una pel·lícula que em va semblar (opinió absolutament personal) abominable:

«Dubto que el cinema pugui canviar el món» El cineasta romanès va rebre el premi honorífic Lluna de València en la 40è Cinema Jove i també va clausurar L’Alternativa 2025

Una altra de les experiències de la meva vida. Aquest estiu vaig entrevistar Radu Jude amb motiu de la seva Lluna de València del Festival Internacional de València - Cinema Jove. Mitja hora meravellosa on parlàrem de res i alhora parlàrem de tot i riguérem i discutírem. Espero que la gaudiu:

Eran dos tipos Donde se dramatiza el dramático encuentro de don José con don Pepito

He escrito una cosa sobre dos tipos requetefinos.

Per què Netflix ens tracta d’estúpids ‘Jay Kelly’, l’última estrena de la megacorporació, absorbeix definitivament l’ànima creativa de Noah Baumbach empenyent-lo al precipici de la insubstancialitat

Bueno. A propòsit de Jay Kelly i de la industrialització canibalística de netflix i totes aquelles corporacions que vampiritzen la creació autoral, relegant-la a la més freda de les homogeneïtzacions artístiques:

«La gent gran assumeix la mort millor que ningú» La cineasta islandesa-catalana presenta “The Ground Beneath Our Feet” a L’Alternativa

Yrsa Roca Fannberg porta a L'Alternativa "The Ground Beneath Our Feet", una pel·lícula preciosa rodada en una residència d'ancians a Reykjavík que reflexiona sobre la necessitat desestigmatitzadora de les cures i l'acceptació de la vellesa i la mort:

Resaré per tu Creure en el poder de ‘Lux’ de Rosalía i en ‘Los Domingos’ de Ruiz de Azúa és, també, una qüestió de fe

Bon dia a la vila del pingüí. Avui una petita reflexió sobre la idolatria en la cultura a partir de 'Lux' i 'Los domingos':

‘Fogo do Vento’: un relat crepuscular de la pagesia La pel·lícula de Marta Mateus obté el Gran Premi del Jurat al Festival Most 2025

FOGO DO VENTO, de Marta Mateus, és una meravellosa pintura al fresc que confina els camperols en un bosc de sureres per evocar la importància de la memòria col·lectiva i la tradició de les classes treballadores. Ha guanyat el Gran Premi del Jurat al Festival Most 2025. Val molt la pena.

«Tarkovski volia que amb el seu cinema busquéssim Déu» L’ajudant de direcció de ‘Stalker’, d'Andrei Tarkovski, visita Barcelona dins la retrospectiva que li dediquen la Filmoteca i la Mostra de Cinema Espiritual

Segueixo dient que tinc la millor feina del món bàsicament perquè puc compartir estona amb gent com Evgeniy Tsymbal, que a banda de ser encantador em va explicar detalls del rodatge d'Stalker, de la personalitat de Tarkovski i de com veu el cine d'ara:

Els qui em coneixeu sabeu que acostumo a enamorar-me d'algú diferent cada dia. Doncs bé, avui m'he enamorat (per segon cop a la vida) de Sergio Oksman.

La pèrfida ressaca de la revolució Paul Thomas Anderson arrisca amb “One Battle After Another”, una incursió al thriller d’acció enfocat al melodrama paternofilial amb intenció política

Ara que torna el debat: em sembla la seva pitjor pel·lícula. No estic dient que sigui menor, de fet és un film que arriba sobradament al notable. Però per veure una pel·lícula d'acció d'auteur no buscaria a PTA. No m'agrada com li senta el thriller polític

Una nena parla amb el teu gos mort L’Alternativa 2025 dispara el seu tret de sortida amb “El mensaje”, d’Iván Fund

Unes breus consideracions sobre EL MENSAJE, d'Iván Fund, pel·lícula inaugural de @alternativafest.bsky.social

Un truc de màgia per salvar el món i consumar la venjança A ‘Ahora me ves 3’, mestres i deixebles tracen un pla per robar un enorme diamant en mans de Rosamund Pike

És del meu grat anunciar-vos estimats meus que m'estreno al Diari ARA amb text sobre 'Ahora me ves 3', que arriba a sales aquest divendres. Abracadabra, suposo.

A vegades m'ho pregunteu i mai us sé què dir. Una de les pel·lícules de la meva vida és "Le quattro volte" (2010), de Michelangelo Frammartino.

Sí el D'A del meu cor diu que el meu és el tuit del més a mi no em queda altra que celebrar-ho hoy se sale

tuit del mes a l'altra banda
by @agusleft.bsky.social
(sí, com encara ens etiqueta gent a vegades entrem a l'altra banda...)

Bruno Dumont to direct Riviera-set Romeo and Juliet-style love story ‘Red Rocks’ (exclusive) Bruno Dumont is first in Berlin Competition with supernatural drama 'The Empire'.

que per cert, Bruno Dumont, ja té nou projecte: LES ROCHES ROUGES, ambientada a la Riviera, i amb participació a la producció d'Andergraun Films

www.screendaily.com/news/bruno-d...

Dit això em va agradar molt eh, que consti en acta. I si tu em dius que a tu no et va semblar morbosa ho entenc, tampoc és un tema que afecti estructuralment la pel·li. Simplement penso que cau en vicis del true crime (com ha de ser) i que si no ho hagués fet em semblaria un 10.

Jo pornogràfica sí l'he trobada per com es recrea amb el dolor de la família (sobretot d'un dels dos fills). Entenc que això s'ha de mostrar, però per mi el posa massa en el centre i és un moment de dolor brutal que mereix més intimitat. És una cosa que estira, i a mi m'ha molestat.

Crec que és un dels true crime més genuïns, pensats i originals que he vist en molt de temps, amb una batuta direccional i una intenció autoral (Geeta Gandbhir) que trenca motlles i va més enllà dels límits imposats pel mateix subgènere. El trobeu a Netflix.

Com tot true crime, THE PERFECT NEIGHBOR (Millor direcció a Sundance) cau en el sensacionalisme i en una pornografia de la morbositat. Però quan no ho fa, esdevé un esfereïdor i devastador retrat del racisme estructural i l'absurda (i evitable) perillositat de la Segona esmena.

A mi em va fer fora de seguida. No és mala pel·li, només faltaria. Simplement la vaig trobar mancada d'ànima i gràcia. Entenc, però, que agradi (de fet en general ha tingut bona rebuda). En qualsevol cas, gràcies per llegir-me i per discrepar :) Sempre a favor del debat!

Ja diràs, a mi em va agradar força!