Ciència i Història

Os habéis olvidado de un cuento, para mí gusto precioso, de ritmo frenético y con todos los elementos clásicos del 'erase una vez...'
- Los ojos del dragón.
(traducción al castellano floja... a ser posible leer en inglés)

@neferchitty.bsky.social Todo lo que explicas en el episodio 500, y muy bien, como siempre, ya estaba en el libro EL AMANECER DE TODO (David Graeber y David Wengrow). Allí analizan los mega-yacimientos de Ucrania y Moldavia, entre muchos otros (también Sumer). Libro imprescindible (y discutible).

Vagi per davant que teniu raó.
Però si segueixes poca gent, 20 persones que realment t'interessen, i tens marcat veure només publicacions dels qui segueixes... Segueix sent una eina molt valuosa.

Això, sumat a la seva excèntrica òrbita, fa que des de la superfície el Sol surti, avanci pel firmament, es pari i retrocedeixi, s'amagui per on ha sortit, per tornar a sortir i recórrer ara tot el cel fins a la posta. El mateix dia veus dos sortides del Sol.

Mercuri.
Dona una volta al Sol cada 88 dias terrestres. En aquest mateix temps, haurà fet 1,5 rotacions. És a dir, a Mercuri, un dia és més llarg que un any.

Regrettably, a typical example of the administrations' low regard for the cultural and historical heritage of Catalonia.
Catalonia could be leader, but it's at the bottom in care, visibility, knowledge and dissemination of true archaeological and historical treasures.

De fet, no veiem pràcticament res. L'espectre electromagnètic abarca molt més que la petita porció que els nostres ulls capten.
Veiem entre els 400 nm (blau) i els 700nm (roig). Ni ones de ràdio, ni ultraviolada, ni infraroig, ni microones, ni raigs X, ni raigs gamma... Sóm quasi cecs.

Una radiació electromagnètica arriba al teu ull. Aquesta radiació té una longitud d'ona determinada tal que activa una senyal que una cèl·lula fa arribar al nostre cervell. I el cervell converteix aquesta longitud d'ona en una sensació que anomenem color ... i ens emociona.

El gran oblidat va ser Tità.
Avui Tità és una lluna, la més gran de Saturn. Una lluna amb rius, llacs, salts d'aigua, costes, mars... molt com aquí a la Terra ... però de metà. A Tità plou metà.
Però a sota, una capa de gel i un oceà intern ens el fan molt més interessant.

Però un dels fills de Saturn, Júpiter, va conseguit escapar. Va fer la guerra al seu pare i va fer reviure als seus germans.

Saturn i Tità eren germans, fills d'Urà. Tità era el gran, i per tant havia de succeir al seu pare. Però Saturn era molt ambiciós. Tità accedí a que el seu germà regnés, amb la condició que no tingués fills varons. Per això Saturn devorava als seus fills.
👇

No sé si entenem gaire millor el món. Calculem millor, relacionem més, però entendre... i és que un conjunt d'excitacions de camps quàntics com sóm tu i jo, no pot entendre gairebé res.

Vaja, que si per al Sr. Anaximandre de Milet, que va viure entre el 611 aC i el 547 aC, tota la realitat és reduia a un sutil i indeterminat àpeiron ... per nosaltres tota la realitat és redueix a una sutil i abstracte energia. L'hem matematitzat i l'hi hem canviat el nom, però no estem tant lluny.

Doncs el camp quàntic és aquell espai on podem detectar excitacions del propi camp. A aquestes excitacions (és a dir, un nivell energètic major que zero) les anomenem partícules.

I què és això de "camp"? Dons un espai on tenim una variable que pot adquirir diferents valors: per exemple, el camp gravitatori és l'espai on la gravetat pot tenir diferents valors en cada punt. Idem amb camp magnètic etc

Anem al món sub-atòmic, on mana la física quàntica, que ens diu que les partícules no són... això, "partícules"... prou d'imaginar que un electró és una canica mooooolt petita. No. L'electró (i la resta de "partícules") és una excitació del camp quàntic de l'electró.
Cost més de visualitzar? Sí

Einstein ens va fer obrir els ulls amb l'arxiconeguda E=MC_2 ... és a dir, la massa no és més que energia. De fet, això queda demostrat quan fem interaccionar matèria amb antimateria: literalment desapareix la massa, i queda només radiació electromagnètica.

els àtoms del cos calent es mouen a més velocitat, i en xocar contra els altres li transmet aquest moviment i diem que s'escalfa.

Quan un cos xoca contra un altre, el mou... diem que hi ha hagut una transferència d'energia. Quan un cos calent n'escalfa un altre, també hi ha una transferència d'energia, i en realitat de moviment: 👇

Energia.
Un concepte que tenim assumit, però si hi pensem ens pot fer explotar el cap.
L'energia és un concepte abstracte que podem definir com la capacitat d'un sistema de produir un canvi en un altre. Gairebé sempre es pot associar al moviment.

Estem formats per uns 30 bilions de cèl·lules, d'uns 200 tipus.
'Transportem' igual (o més) número de cèl·lules d'altres microorganismes. Què són? Doncs bacteris, arqueas, fongs i fins i tot algues.
I a més, virus: 10 vegades més que la suma de cèl·lules (humanes i acompanyants). Sí, 10 vegades més.

Absolutament...

Preciosa. La meva família sóm d'aquí... d'un poblet que es diu Ollers, molt petit.

Un dels corsaris més memorables del s.XVI al Mediterrani va ser Turgut Reis, conegut com Dragut. Va ser almirall del famós Barbarroja. Al 1551 arrebata Trípoli als Cavallers de Sant Joan. Al 1560 derrota a la flota dels Regnes Hispànics. Al 1565 mor, amb 80 anys!, en acció!, en un assalt a Malta.

Les seves paraules són foc i el seu alè és mort

--# Gilgamesh Y - "Superior a la resta de reis"

- Estem sols a l'Univers? - va preguntar ella.
- Sí - contestà l'Oracle.
- Aleshores, no hi ha cap altre vida allà fora?
- N'hi ha. Ells també estan sols.

A SMALL FICTION (James Miller)