Francesc Ribera

🗓 Ja tenim programats els llibres que llegirem el curs que ve. Comencem a setembre amb #Totselscontes, de #MercèRodoreda, que podeu llegir durant l'estiu.

I seguirem amb llibres de @marinagarces.bsky.social #ximocaturla #Txèkhov i @francescribera.bsky.social 📚

Enterro al matí,
enterro al vespre!

L'experiència és, possiblement, la qualitat més sobrevalorada, perquè sol fruitar en forma de prejudicis que, fet i fet, són defectes.
Però és normal aquest consens; tothom s'acaba sentint expert en una cosa o altra.

Si us diuen que una cosa traduïda al català sona ridícula, digueu-los que és desenganyin, que ja era ridícula en origen, tot i que és possible que una capa de devoció provinciana els ho ocultés.
Traduïu-ho tot, és el sedàs.
(No busqueu supremacismes, passa en tots els idiomes)

Una de les inèrcies més provincianes i mediocres que seguim inconscientment és dur roba amb merdes escrites en anglès.

En algunes peces de roba, el mercat n'està tan infestat que s'ha de posar voluntat expressa en esquivar-les.

Aquests són els resultats de la consulta de llengua que el conseller Rovira va anunciar Guanya el valencià a la consulta de Rovira

Després de més tres-cents anys intentant aniquilar la llengua i dissoldre la cultura valenciana, la nostra, Espanya i llurs provincians botiflers veuen com el País Valencià resisteix, altre cop, als seus atacs.
Morin els botiflers!
Visca el País Valencià!
www.diarilaveu.cat/cultura/llen...

No, la catalanitat no és cap subproducte L’altre dia, arran d’un editorial que vaig publicar en aquestes mateixes pàgines, vaig rebre un correu electrònic d’un lector notòriament contrariat. El motiu de la seua indignació? Haver gosat equiparar la catalanitat de Juan Marsé amb la de Claude Simon. Cosa que, francament, té una certa gràcia. Té gràcia que irrite, vull dir. El professor […]

📝No, la catalanitat no és cap subproducte

Editorial de @vpartal.bsky.social 

Sí.
Primer projecte, després organització.

Si la naturalesa de la cultura depèn del certificat d'empadronament de l'artista no és cultura, és burocràcia.

Algú més diu siusplau i gràcies al XatGPT?

Si s'ha de ballar no és la meva revolució.

Han arribat!

Demà no sabrà on no ha d'anar a treballar.

Si us plau, no digueu "Ses Illes".

Ni fa gràcia, ni els menorquins ni els mallorquins ni els eivissencs ni els formenterers ho salen, ni és correcte.

No m'hauria fet res ser Bisbe de Menorca el segle XVIII.
O XIX.

Fermin, beti zurekin!
@muguruzafm

Avui he sentit per primera vegada la meva germana parlant castellà.

-Ah! D'enlloc, d'enlloc!-va concloure. Ja m'havia entès.
Va canviar de tema i al cap de cinc minuts ens acomiadàvem.
Ell va anar cobrant segons allò pactat i, el què és més important, els petits creditors també.
Em va quedar un regust de satisfacció d'aquella conversa que avui he recordat.

-Bé, que haguem marxat.
-Que ja no sou al Passeig de la Pau?- vaig respondre-li fent-me el boig.
-Sí. És clar, vull dir que haguem tret la seu social d'aquí.
-Però hem quedat que l'heu dut a València? D'on l'heu tret?- vaig preguntar amb voluntat de conclusió.

Vam quedar en silenci, jo esperant que continués i ell esperant que jo intervingués per tranquil·litzar-lo.
En aquell silenci vaig entendre que estava preocupat, catalanistes radicals com érem, que ens prenguéssim com una ofensa aquell fet.
-Com veiem el què?- vaig respondre'l finalment.

pocs dies després de signar els nous tractes, va venir el delegat de Caixabank a veure'm, volia parlar amb mi. Després de divagar i parlar del temps una estona em va dir.
-Bé, ja saps que hem dut la seu social a València...
-Sí. Li vaig respondre.
-Bé, no sé com ho veieu...

havíem aconseguit que Caixabank ens endrecés un deutes antics i (oidà!) que ens concedís una pòlissa de crèdit per apaivagar la situació, sobretot amb aquells petits creditors que no tenen la força de les multinacionals de cobrar per collons.
Res, tot això per contextualitzar. El cas és que

gràcies a una gestió de pulcritud malaltissa, començar a reduir el monstruós deute, començar a pagar factures atàviques a petits proveïdors i guanyar la confiança dels bancs que feia temps que evitaven passar per la Plaça Sant Pere. Estàvem content perquè la nostra gestió traspuava i

Avui que el Banc de Sabadell torna al seu domicili fiscal de fa vuit anys he recordat una anècdota relacionada amb aquestes "fugides", en aquest cas de Caixabank.
En aquells moments jo era Tinent d'Alcaldessa de Berga i Regidor d'Hisenda.
Recentment havíem aconseguit,

Sehh!!

Posats a desitjar, que en el 2025 s'abandoni l'improductiu i gris costum de queixar-se i s'imposi el fèrtil corrent de FER.

Fent, canvien les coses, queixant-nos només ens acomodem a la derrota.

🗣️ 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà, malgrat que el 95% de la població entén el català.

🛑 Canviem l'hàbit!

👅 El CIEMEN llancem la campanya “En català sempre! No canviïs la llengua” per capgirar-ho.

ℹ️ tuit.cat/i1yI9

Em prenc la llicència de recordar-vos que en vistes d'aquestes festes de Nadal, encara sou a temps d'encarregar, rebre i fer un regal amb cara i ulls.
El podeu demanar aquí:
brams.cat/product-page...

...d'entrada, passa per ni negar ni ignorar que hi ha gent que pot percebre, amb més o menys arguments raonables, conflictes derivats de l'encontre de cultures diferents en el seu dia a dia.
Negar-ho categoricament, empeny de forma automàtica, aquells qui perceben conflicte, a la gola del feixisme.

...antifeixista només s'explica per la impotència discursiva i per la recerca d'una èpica que esdevingui un bàlsam a la frustració del creixement del feixisme.
En qualsevol cas, el resultat aplana el camí a l'ofensiva feixista per l'hegemonia.
La solució, pobre de mi, no la tinc, però crec que,...