Espolsada

“Hem fet créixer un tresor fet de paraules, preguntes i descobertes. Un tresor que no cap dins de cap capsa.”

Cent lectures compartides amb les Puces lectores, quin viatge!
Gràcies a tothom que n’ha format part al llarg d’aquests anys. Gràcies als autors, editors i il·lustradors per fer camí.

Com a adults tenim el deure de seguir fent d’aquest món un lloc millor.
La lectura triada va ser
📚Anne de les Teules Verdes de Lucy Maud Montgomery, en traducció @evacomasarnal.bsky.social
@vienaedicions.bsky.social

Ahir va ser dia de La Jardinera, dedicada als llibres lluminosos. Llibres que ens ajuden a trobar el nostre lloc al món, mentre rellegia l’Anne pensava en totes les infàncies trencades que no tindran mai la sort de poder llegir aquests llibres.

“-Quin dia més esplèndid! -va dir l’Anne amb una gran inspiració-.
No trobes que és meravellós poder viure un dia com aquest?
Em fan llàstima la gent que encara no han nascut perquè se’l perdran.”

Estimada Jane, gràcies per tant i per tot.
Il·lustració d’Albert Asensio
#janegodall

TV3 i l'enèsima mort de la cultura Cal fer memòria. Fa més de 25 anys que Bibiana Ballbè corre per la televisió pública catalana; ho ha fet com a presentadora, en programes com Silenci? i Bestiari il·lustrat, i com a directora i presen...

He escrit sobre la mala relació entre els programes culturals i TV3 amb #Bestial3Cat com a detonant www.ara.cat/opinio/tv3-l...

Happy International Translators’ Day 2025: translating for children who create miracles! After a two year’s absence, we are back with a short video celebrating literary translators and their passion for language and literature.“I want to write for a readership that can create miracles. Ch...

Happy International Translators’ Day!
“I want to write for a readership that can create miracles. Children create miracles when they read”, said Astrid Lindgren.
We created this video to celebrate Pippi's 80th anniversary as well as translators and translation. Enjoy!
www.ceatl.eu/happy-intern...

No hi busqueu la novel·la al peu de la lletra, imbuïu-vos de la foscor, del moviment de la dansa i la veu de Maria Arnal. Rodoreda no va guanyar el Sant Jordi, però segueix més viva que mai.
@teatrenacional.bsky.social @laveronal.bsky.social

Seixanta-un anys més tard La Veronal
amb Marcos Morau al capdavant li han fet un homenatge, bevent de les glicines, al ritme del brunzit de les abelles i del renill dels cavalls.

El 28 de setembre de 1961, Mercè Rodoreda presentava La mort i la primavera al Sant Jordi. No el va guanyar, tampoc ho va fer La plaça del Diamant. Era una ment talentosa, privilegiada i avançada.

“Havia vingut de lluny i s’havia ficat a l’arbre i s’havia clavat al meu costat esquerre, entre la meva mort a dintre i la primavera del món a fora. Amb mi. Petit i feliç com una campaneta. Per fer-me companyia sempre, quan ja no podria sentir-lo en la meva nit sense acabament.”

Fam és voler tornar un dissabte a la nit a l’As de copes a ballar al ritme de la música dels noranta.

Gràcies Núria.

📚Fam @nuriabusquet.bsky.social
@edicions_del_periscopi

Fam és de les novel·les més polítiques que he llegit amb molt temps, una deconstrucció del sistema sanitari i de la pretesa felicitat.
Fam és un homenatge a la llengua i a la literatura que ens fa.

Fam és la història d’una noia que deixa de menjar i d’una mare que vol alimentar-la.
Fam és un desesper, un dolor algut, la necessitat d’anestèsia, és un gintònic, la necessitat de ballar, d’estimar.
Fam és un cant a la vida.

Fam de Núria Busquet és un llibràs.
El llibre que l’autora no hauria volgut escriure, però que li ha sortit de dins amb aquella ràbia i aquella contundència del dolor i davant la injustícia que sent quan el sistema et falla una i altra vegada.

“M’agrada la pluja menuda, la roina anglesa constant que satisfà les plantes i fa créixer l’herba flonja i alegre, caminar pel carrer amb caputxa i botes d’aigua sense mullar-te més del compte, la capacitat metafòrica d’un borrim que t’empeny a entrar, i un cop a dins, tancar la porta.”

Oi, oi, oi! Sortirà aviat?

No us el deixeu escapar perquè us encantarà perdre-us en els detalls precisos i preciosos de cada il·lustració.

📚Em dic Liceu text i il·lustració d’Albert Asensio @nordicalibros.bsky.social

Som divendres i tenim #illustraciodelasetmana d’Albert Asensio per un àlbum que narra la història del Liceu amb motiu dels 25 anys del Petit Liceu. Un àlbum acurat, Asensio desplega talent i molta sensibilitat. Han estat mesos de feina, d’observar i captar l’essència d’un edifici amb molta vida.

60K followers today...

Thank you all 🧡🫖🍾❤️ !

📚Canta-me’n una! Canta-me’n dues. Ed. Babulinka books
📝Textos pedagògics de Vanesa Amat
🎨Il·lustració de Maria Girón
🎶Compilació i música de Miqui Giménez

A vegades és tan fàcil i tan difícil com tornar als orígens i fer falda, jocs de mans, cantarelles i mirar-nos als ulls.

Hi ha llibres que ja haurien de ser a totes les cases, escoles i biblioteques dels Països Catalans.

Hi ha llibres que ens fan i ens recorden que som un sol poble. Hi ha llibres que són imprescindibles. Hi ha editores que se’la hauria de fer un reconeixement. Hi ha cançons que no hauríem de perdre.

És bonic viure aquesta amistat especial de Theodor Kallifatides en aquest llibre d’homenatge. Llegir Kallifatides sempre per la humanitat i la saviesa que desprèn.

📚Una dona a qui estimar de Theodor Kallifatides en traducció de Carolina Moreno @galaxiagutenberg.bsky.social

Ja parlava de l’illa de Gotland a Una altra vida, encara i ara hi torna per parlar-nos de l’Olga, des d’aquesta distància d’Estocolm que li permet sobreposar-se al dolor davant de la pèrdua imminent com a la melengia per la Grècia natal, la llengua i la llum.

Kallifatides reflexiona sobre els anys compartits, de la importància de tenir-se i rememora com es van conèixer. Escriu els seus dies a Fårösund i els paisatges preciosos, que m’ha fet reviure els records de quan hi vaig ser.

Al dinar que vam compartir amb l’autor fa uns mesos ens va avançar que el proper llibre seria sobre l’amistat, l’amistat amb una dona, l’Olga, que havia mort fa poc.

Tornar a Kallifatides sempre és un plaer i encara més en aquesta mena de dietaris de records, reflexions sobre la vida a Suècia, l’enyor de Grècia i les persones que l’acompanyen.

“Va saber mai com l’apreciava? L’hi vaig dir mai amb prou claredat? Probablement no. Amb els amics no et prens les mateixes molèsties que els amants. Tot i que, de fet, hauríem d’esforçar-nos-hi més.”

Molt!