Adrià Porta Caballé

Sobre el odio - Catalunya Plural En nuestra sociedad se odia mucho políticamente pero, o bien no se re-conoce, o bien hay que reprimir en todo caso el odio, cuando a veces es la emoción pertinente e indicada para un momento determina...

Recientemente he releído este texto de @adriaportac.bsky.social sobre la pertinencia del odio. Porque sí, es necesario odiar, y odiar bien, para emanciparse y tener una sociedad mejor. Merece la pena echar un rato 👇👇

catalunyaplural.cat/es/sobre-el-...

El final de un mundo (I) Este artículo propone, mediante una mirada tanto histórica como filosófica, nuevas formas de entender el ascenso de la ultraderecha en el mundo.

Aquí una reflexión sobre los horizontes temporales y de sentido del trumpismo. Sobre colapsismo y preparacionismo gubernamental, sobre las pulsiones apocalípticas de las nuevas derechas y sobre cómo el final de un mundo, su mundo, se confunde con el final del mundo. revistacomun.com/blog/el-fina...

Europa ha de contraatacar amb el què millor se li dona

Solo entiendo los aranceles desde un preparacionismo gubernamental. Como si se dijeran que ante el apocalipsis que viene, y que hemos creado nosotros mismos, tuviéramos que bastarnos solos frente a todos los demás. Negar el cambio climático y a la vez prepararse para sus efectos apocalípticos.

F. W. J. Schelling & Kierkegaard.

Los cuatro jinetes del apocalipsis:

El hambre, la guerra, la peste y la muerte.

La gran virtut del llibre d' @antoniogomezvillar.bsky.social és que dedica gran part a descartar els laments liberals-conservadors que anyoren una esfera pública no-democràtica on els grups marginats no es podien queixar. La crítica a la cancel•lació és des d'un altre lloc (plebeu) perquè no afirma

"Hi ha un abisme entre el pecat i la gràcia, una bretxa insalvable. (...) L'únic pont possible entre aquests dos móns és l'amor" (Karl Barth)

De totes maneres, moltes gràcies per les crítiques, company! És un debat super interessant i, com a tal, "infinit". Una abraçada

Crec que li faríem un flac favor a la causa socialista si li regalessim el diàleg i la apassionada confrontació d'idees a Stuart Mill i Bentham, sense veure que en nosaltres sobreviu i parla la tradició de Sòcrates i Plató.

Jo no crec que parlés sense passió, sinó que el meu "pathos" era justament la temprança i la paciència, dues emocions, en el fons, molt militars. Jo *realment crec* que discutint calmadament i amb arguments es pot convèncer a més gent a la causa socialista.

Ah, i un últim argument. Faig una esmena a la totalitat: no crec que el diàleg i el debat (una altra forma de "polemos", com n'hi ha d'altres) siguin necessàriament valors burgesos i liberals. Jo no he après a discutir dels liberals anglesos, sinó gràcies als grecs.

No tots ho hem de fer (bé) tot. La causa socialista és l'Universal i, com tal, és l'emancipació de *tota* la humanitat. Per això no sobra cap perfil ni cap manera d'argumentar, sinó que cada una va dirigida a un target diferent i són complementaris. Junts, fan avançar la lluita en la seva totalitat

Crec que no passa res per acceptar que, si la lluita de classes és una "guerra" realment, hi ha d'haver una certa militarització i divisió del treball. El que no hi ha d'haver entre nosaltres són generals i soldats, però no passa res per acceptar que hi pot haver diferències entre arquers i llancers

El debat justament es guanya per la combiació (com s'ha dit) del seny I la rauxa, del poli bueno I el poli malo. Crec que això permet una reflexió sobre l'estratègia socialista més en general. Sovint, de la "lògica de l'assemblea" se sol pensar que ho hem de fer tot entre tots.

Crec que la premissa impensada que subjau a tot el teu plantejament és que s'ha d'escollir (perquè són mútuament excloents) entre un perfil com el de la Juana i el meu. I jo crec que no. Crec que qualsevol causa (i més una tan universal com la socialista) es beneficia de tots els perfils diferents

Moltes gràcies @mig42.bsky.social per la millor crítica que m'han fet fins ara, tan meditada i ben argumentada. Com que és un problema sobre el que jo mateix he pensat des de fa molt de temps (si la meva manera tan pacient d'explicar les coses no reforça la respectabilitat burgesa), faré 2 arguments

La turra - T4xC1 - Torna la consciència de classe? Amb Anna Gabriel, Juana Dolores i més - 3Cat Torna la consciència de classe? "La turra" estrena nova temporada amb Anna Gabriel i Juana Dolores.

Muy interesante este programa de La Turra con @juanadolores.bsky.social y @adriaportac.bsky.social www.3cat.cat/3cat/t4xc1-t...

No tanto por el nivel de los pijardos que tenían enfrente, sino por ver cómo enfrentarlos. Pero me gustaría hacer un apunte (sigo).

Si t'ha agradat aquesta intervenció de l' @adriaportac.bsky.social a #LaTurra recomanadíssim el seu article a Catarsi #9

“Aquí se holdea con cojones!” Per un individualisme d’esquerres, de la força i de la diferència" contra l'ètica dels cryptobros.

catarsimagazin.cat/producte/9-e...

aquest episodi sol mereix un Ondas 👌👌

La turra - T4xC1 - Torna la consciència de classe? Amb Anna Gabriel, Juana Dolores i més - 3Cat El cas Luigi Mangione ha fet embogir internet: és només perquè és guapo o ha tornat la lluita de classes?

Bé doncs l'altre dia vaig donar #LaTurra sobre la lluita de classes, amb la camarada @juanadolores.bsky.social i el fill dels Tous. Un espectacle. Jo vaig intentar fer algunes reflexions que ajudin als d'abaix en la seva legítima lluita cap a l'emancipació www.3cat.cat/3cat/t4xc1-t...

Este es el único buen texto de Eagleton, pero hay que reconocerle que como único bueno, es la leche.

Hem escollit als humils, per confondre als experts; hem escollit als dèbils, per confondre als poderosos; hem escollit les coses que no són per convertir en no-res tot el qué es injust.

Ens veiem avui, per celebrar, i el 18, per guanyar!

Las cosas esenciales están hechas de Vacío. (...) Un símbolo es tan sólo un negro túnel a través del que la incomprensible sustancia humana se desarrolla. El símbolo es una señal de lo vacía que está la naturaleza humana.
(Peter Mlakar - NSK)

“Fuck, tienes panza!”: Llados o per què vivim en una època estoica imperial - Catalunya Plural Amadeo Llados és un coach, culturista i entrepreneur (amb tocs d’autoajuda) espanyol de trenta-un anys, nascut a Tres Cantos (Madrid), però que no obstant això viu als Estats Units perquè es lamenta q...

Hola @perezlozano.bsky.social! Vaig desenvolupar encara més en quin sentit considero que els gymbros com Llados representen un estoicisme "caigut" o "invertit" en aquest altre article. Gràcies per compartir, i m'alegro que estiguis d'acord amb la tesi general! catalunyaplural.cat/ca/fuck-tien...

"Jesús no quería morir; antes bien, seguramente debió creer que su muerte se seguía lógicamente de su vida. Quienes traten de amar a los demás sin reservas (lo cual puede ser un significado de 'hijo de Dios') provocarán alarma, ansiedad y agresión, y serán eliminados" (Eagleton)

(En realidad, todo el Nuevo Testamento es una reflexión sobre el "como si"). El presupuesto que subyace a todos los actos de Jesús es: supongamos que Dios existiera y yo fuera realmente Hijo suyo, ¿cómo me comportaría? Entonces sí que se sigue que hay que amar a los enemigos, etc

Cuando Jesús dice que es "Hijo de Dios" no necesariamente quiere decir que sea el único o especial. Pues, si Dios existiera, todos seríamos igualmente "hijos de Dios". La especificidad de Jesús es que él sí que es el único en comportarse *como si* realmente fuera hijo de Dios 1/2

Hay un detalle que me fascina de las críticas a los filósofos posmodernos. Por un lado, se les critica por ser muy abstrusos e incomprensibles. En cambio, también se les achaca una influencia inmensa en el presente. Al parecer fueron muy comprendidos (o quizá más bien no).