✳️Top Manta

Berta Cáceres és un símbol global de la resistència dels pobles originaris i ambiental. El seu llegat activista ens continua inspirant avui dia a continuar defensant la terra, la justícia i la dignitat.

FI DE LA IMPUNITAT I JUSTÍCIA PER A BERTA CÁCERES.

Es van condemnar set autors materials; l’ex militar Mariano Díaz Chávez, l'ex cap de seguretat Douglas Bustillo i l’exgerent Roberto David Castillo Mejía (coautor), vinculat a l’empresa Desarrollos Energéticos S.A. (DESA) d'Agua Zarca. Encara falta investigar qui va planificar i finançar el crim.

Abans del seu assassin*t, la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) havia atorgat mesures cautelars que obligaven l’Estat hondureny a protegir-la. Però diverses organitzacions de drets humans consideren que no es van aplicar adequadament.

En el seu activisme, Berta Cáceres es va oposar a interessos capitalistes amb molt poder. Això li va comportar nombroses amenaces de m*rt i persecució constant, però mai no es va rendir. La nit del 2 al 3 de març de 2016, quatre homes armats van entrar a casa seva i li van dispar*r fins a m*tar-la.

El 2015 va rebre el Premi Goldman, un dels majors reconeixements per a activistes ambientals, per la seva tasca en defensa dels rius i de la vida comunitària.

Durant dècades es va enfrontar a projectes extractius —preses, explotacions fusteres il·legals i corporacions multinacionals— que amenaçaven els territoris dels pobles originaris. Va ser clau per frenar el projecte hidroelèctric Agua Zarca, que viol*va els drets i el sosteniment del poble Lenca.

Berta Cáceres (Hondures, 1971-2016) va ser una líder indígena Lenca i defensora dels drets humans i del medi ambient. Va cofundar el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH) i va dedicar la seva vida a protegir la terra, l’aigua i la cultura del seu poble.

Avui es compleixen deu anys sense Berta Cáceres, la líder indígena Lenca que va ser assassin*da pel seu activisme.

Una democracia madura no se mide por a quién incorpora al final del camino, sino por cómo trata a quienes obliga a caminar durante años sin derechos."

Aziz Faye, portavoz del Sindicato de Vendedores Ambulantes de Barcelona y de Top Manta.

Hoy el Estado me reconoce como ciudadano sin preguntarse qué hizo conmigo cuando no lo era. Sin preguntarse cuántas personas siguen hoy atrapadas en la misma maquinaria de exclusión.

Nombrar esta realidad no es un gesto de confrontación, sino de responsabilidad colectiva.

La nacionalidad no repara la violencia institucional vivida. Llega cuando el daño ya está hecho: sin memoria, sin reconocimiento y sin responsabilidad política.

Cinco encierros en Centros de Internamiento para Extranjeros, tres deportaciones, persecución policial, irregularidad administrativa prolongada, vida en la calle y criminalización de la supervivencia. Todo ello no fue un error del sistema, sino su funcionamiento ordinario.

El sistema de control migratorio europeo no está diseñado para integrar, sino para clasificar vidas: aquellas que merecen derechos y aquellas que deben sobrevivir sin ellos. Durante casi veinte años he habitado ese margen. No como excepción, sino como norma.

"Hoy he recibido el pasaporte español.

No lo escribo como una celebración personal, sino como una constatación política e histórica.

...

topmanta.store

Una raresa que ens recorda que no hi ha caaaap espai de la nostra societat ni de les nostres vides des d’on no puguem ajudar a construir una societat on totes les vides valguin la pena de ser viscudes.

La justícia social no és una quimera, és, com tot a la vida, una decisió política ✊🏿

Segurament el CE Europa sigui una raresa dins del món del futbol: un club que es declara antifeixista, antimasclista, antihomòfob, antiracista i antibullying. Un club propietat dels seus socis i sense ànim de lucre, vinculat a l’economia social i solidària de la ciutat.

Avui és el Dia Mundial de la Justícia Social i les casualitats de la vida han fet que ahir presentéssim una samarreta en col·laboració amb els compas del @ceeuropa, amb qui ens agermana una història compartida de construcció de justícia social radical.

⚫ PRESENTACIÓ OFICIAL
Diumenge 22 a les 12.45 h al Nou Sardenya.

Ens veiem al camp! 
Futbol popular. Futbol antiracista. ✊🏿

👉🏿 JA DISPONIBLE A

 — topmanta.store
 — botiga.ceeuropa.cat
 — Botiga Top Manta (c/ d’en Roig, 13, Barcelona)
 — Oficines del Nou Sardenya i al camp els dies de partit (amb descompte per a les sòcies

FUTBOL ANTIRACISTA✊🏿⚽☄️
TOP MANTA X CE EUROPA 

Ens fa moltíssima il·lusió presentar aquesta col·laboració amb els compas del @ceeuropa.

Ens agermana una història compartida de construcció d’una societat sense violències.

Gracias a lxs compxs de RegularizaciónYa! y del equipo de abogadxs del CITE (Centro de Información para Trabajadores Extranjeros) por acompañarnos hoy.

👉🏿 Informaros solo a través de canales oficiales y por @regularizacionya
👉🏿 Cuidado con las estafas de personas que se hacen pasar por gestores y abogados pero no lo son.

A la espera de que se publique definitivamente en el BOE, es importante saber que: 

👉🏿 Todavía no se puede presentar la solicitud. Se podrán presentar entre abril y junio del 2026.
👉🏿 Podéis empezar a reunir documentos como el certificado de antecedentes penales (más info en @regularizacionya)

Hoy hemos abierto las puertas de nuestro taller para compartir información sobre el decreto regularización extraordinaria de personas en situación administrativa irregular.

Van descriure com el racisme, el sexisme i la classe s’entrellacen en la vida real, abans que el terme “interseccionalitat” es popularitzés. El seu pensament continua inspirant moviments feministes, antiracistes i culturals arreu del món.

Tant Lorde com Morrison van entendre l’escriptura com un acte de resistència. Van escriure per existir, per denunciar i per imaginar futurs més justos.

Toni Morrison va ser novel·lista, escriptora i professora. Va posar la vida i la memòria afroamericana al centre de la literatura universal. Amb obres com “Beloved” o “The Bluest Eye”, va explorar el racisme, la memòria i la dignitat humana. El 1993 va rebre el Premi Nobel de Literatura.

Audre Lorde va ser una poeta, assagista i activista feminista negra, lesbiana i caribenya, que va convertir la seva identitat en una eina política i literària.

Audre Lorde (1934-1992) i Toni Morrison (1931-2019) van néixer un 18 de febrer. Dues escriptores i activistes, referents de la lluita antiracista i pels drets humans, que avui recordem i celebrem.