Roc Blackblock

Efectivament el vaig fer jo l'any passat i allà segueix.

Sobre aquest mural hi ha massa a dir o potser al contrari, crec que s'explica prou bé sol.
El context: després que el mural de suport al poble palestí intacte durant 7 mesos fos atacat per un sionista calia renovar-lo. Calia aprofitar per denunciar l'altre egòlatra assassí.

En el artículo, el autor (que no puede ser tachado de detractor interesado) cita un caso en el que sí puso linea roja, con Kisinger.

Interesante reflexión, personalment defiendo espacios amplios de relación, no limitarse a los ghetos y las burbujas para aprender, ampliar y enriquecerse, pero donde, cuando y con quien ponemos la línia roja?

Sobre los correos electrónicos entre Epstein y Chomsky El historiador Vijay Prashad se muestra “horrorizado y conmocionado” tras la publicación de las comunicaciones que relacionan a su “amigo y colaborador” con el “pedófilo y sionista”

Tinc algunes certeses i moltíssims dubtes sobre la cancel·lació i sobre allò de separar l'obra i l'artista.
Però una certesa radical és la que comparteixo amb l'autor d'aquest article: "estoy horrorizado y conmocionado"

ctxt.es/es/20260201/...

Fa dos mesos de l'últim post aquí... i com més passa més em costa reprendre el fil. Però va, santornemi!
Un dels molts murals que no he publicat aquí:
"Xerrem Xipella" a Barberà de la Conca, en defensa del dialecte que resisteix a 4 poblets de la Conca de Barberà.
De l'octubre '25

Vaig migrar d'X per mil motius, però aquí no he acabat d'agafar el ritme... en part és perquè menys vida virtual i més vida real em senta molt bé.
També us diré q no estic segur de fer menys vida virtual, sinó més aviat distribuir les mateixes hores d pantalla amb una xxss menys.

Sí referents per a mi com Nando Cruz i @elcritic.cat proposen qualsevol cosa accepto sense dubtar, tot un honor!
El resultat, el podeu llegir al Crític.

Podia passar qualsevol cosa però davant aquesta deriva... Algú sorprès?
Jo no, gens.
Una vegada i una altra ens recorden que són el que són.

YouTube video by VintageMusicFm Lilian De Celis -- Batallón de Modistillas (Cuplé) (VintageMusic.es)

Internet i les xarxes d'amiguis virtuals i desvirtualitzades segueixen fent la seva magia. L'amiga Mpainkoil em comparteix aquesta meravella de 1912:
youtu.be/gYjSmMCQPFs?...
Batallon de modistillas
"...En cuanto nos vean decididas a la lucha con las suegras en vanguardia, de correr no pararan..."

Avui, navegant he trobat aquesta perla i no puc guardar-me-la x a mi sol, ni esperar que es presenti una ocasió x pintar-la a l'espai públic.
El peu de foto deia: Modistillas llamando a la huelga 1934.
Seran "modistes" en diminutiu xò l'actitud i foto em semblen superlatives
A la huelga compañeras!

El fragment de vídeo que acompanyen aquest post és del discurs que Garcia Oliver (en aquell moment ministre de Justícia) dona a l'aniversari de l'assassinat de Buenaventura Durruti.

A la merda la hispanitat. La nostra terra mai ha estat tan digna com amb la Revolució Social.
Homenatge al seu Reus natal a Joan Garcia Oliver.
Un dels reis de la pistola obrera, amb Durruti i Ascaso, sindicalista, faista iministre. Un personatge intens, polièdric, controvertit i crucial.

Sí a tot el que dius, però un SÍ molt fort! 🔥
Comencem a tenir dues Barcelones, les que suquen pà al turisme i les que paguem els plats trencats

Ada Parellada a rne4 proposant com a estratègia per gestionar la Boqueria: abracem el turisme, perquè l'empresa necessita aquests clients.
Les empreses no ho sé, però si alguna cosa no necessitem les veïnes de ciutat vella i Bcn són catifes vermelles al turisme, ni perquè tastin la cuina catalana.

S'ha dit q Gonzalo Bernardos és un cunyat de dretes infumable q es revesteix d'erudició?
Estic fart dels sembradors d'ideologia casposa que pretenen disimular-la sota una suposada expertesa...
🤮

Feia temps q no sentía un orgull, satisfacció i admiració tan grans com el que em provoca cada episodi contra el genocidi a la Vuelta. Tan de bó sigui l'inici d'un cicle nou en que anem recordant el que és el poder popular

Per no parlar de junts-ac, que vindrien a ser el que el PP a v0x... Abans tots estaven a AP, com aquí tots estaven a Convergència

La policia té molts dobles rasers. Amb els delictes i incitacio s d'odi són laxes, ahir amb AC atacant periodistes ho van ser però molt abans de començar l'acte aturaven i escorcollaven qualsevol sensible de ser d'extrema esquerra.
La policia mai és neutre, sempre defensa el poder i status quo

Si no fer-los propaganda és tenir-los rondant arreu amb tota la normalitat i sense que hi hagi conseqüències, tu mateix, a mi no m'hi busquis.
Ningú ha establert un rànquing de perillositat, combatre AC no exclou altres fronts.

El discurs d'odi d'aquesta gentusa és una arma molt perillosa i cal plantar-li cara, confio q no calgui arribar als fusells.

Aliança Catalana irromp al Fossar de les Moreres per primer cop sense incidents Simpatitzants de la formació d'extrema dreta increpen un periodista de TV3, que és protegit per la policia

La Diada em resulta força indiferent, però, atenció a això:
www.ara.cat/politica/dia...
Sense incidents? Els mossos protegeixen (normalitzen i blanquegen) la ultradreta no deixant que joves d'Arran els plantin cara, a sobre després AC ataca mitjans de comunicació. Manual trumpista fil per randa.

"L'anarquisme no és una utopia, és una cosa que ja està passant cada cop que les persones s'organitzen sense coerció per resoldre un problema."
David Graeber

El mural va dedicat a la memòria de Fermín Tella de Cinco olivas, que participà i cregué en les col·lectivitats, participà en la batalla de Belchite i mantingué fermes les seves creences al llarg de la seva vida.

Si voleu saber més sobre les col·lectivitats i sobre el projecte: mursdebitacola.com/portfolio/co...
Aquest projecte no hauria estat possible sense el suport i acompanyament de Ni cautivos ni desarmadas, Gabriel Cladera, @gonza_filmmaker i l'hospitalitat i generositat de la família Tella.

"El Consejo Regional de Defensa de Aragón. Vivir la utopia, tierra y libertad". Mural realitzat a Cinco olivas, un petit poble aragonés, q en el seu dia fou col·lectivitzat, formant part del Consejo Regional de Defensa de Aragón, una experiència única de comunisme llibertari que feu real la utopia.

El 19 d'agost del 1944 la jove partisana d 19 anys Simone Segouin era fotografiada a l'inici d l'alliberament de París.
Començava el desembarcament de Normandia i la resistència parisenca prenia els carrers, el 25/08 París era lliure.
Mural a "Espace Autogéré Les Tanneries" Dijon, amb Murales Lian

Totalment d'acord, i per poc temps q estigui al govern la capacitat d'enderrocar conquestes socials és brutal.
Però aquesta opinió publicada té més d'autoprofecia o postveritat que de realitat

Una gran definició de classe mitja, en un fil encara més gran.
No ens deixem enganyar, el fachapobre fent guanyar la ultradreta és un constructe q es desmonta ràpid.

Y una vez más, insisto: a quien interese el tema, buscad el libro "Escríbeme a la tierra. Las cartas de los que van a morir. La Rioja 1936"
Es bonito, es doloroso, es triste, es imprescindible.