Carles Dachs

Sí miri bona nit.

Fuck Orbán
Fuck Orbán
Fuck Orbán
👏👏👏

No sé què és pitjor, els homes que no parlen d'emocions o els que ho confonen amb la cursileria.

Una llauna de mantega, un cartró de marlboro i un walkman!

Enze en sortirem.

Ja t'entenc, jo tampoc, però l'ustrell és tan mitja merda mala persona subnormal, que en Garriga encara semblava mig simpàtic.

No sé què escoltes, però jo l'any passat vaig enganxar un parell de cops en daixò, en Francesc Garriga, el d'esports que van fotre de corresponsal als EUA i que a l'estiu va fer els matins, i prou bé. Em va sorprendre. No és sang de la meva devoció, que diu en Peyu, però venint de l'Ustrell…

Per cert, divendres al migdia et vaig tornar a veure amb el cotxet. Jo estava parat al semàfor de can Parareda i tu vas travessar escapat cap al carrer de Gurb. Vaig abaixar la finestra, et vaig cridar, et vaig saludar, et vaig tornar a cridar: res. Hi havia molta canalla i tu devies tenir tard.

A la piscina pensava en el que explicava l’Eloi Creus, que el jovent no saben què vol dir ‘quillo’, i ves que no sigui una mica allò dels dos peixos perplexos al començament de ‘L’aigua és això’.

És que el celler Masroig…

Quin tuit més penós, perdoneu. Ahir vaig tenir una crisi laboral.

Avui ho veig tot (més) negre.

M'agradaria tenir el poder de les comes a l'Indesign.

O el xatgpt, que les crea!

Gràcies. Nosaltres també ens l’estem mirant, per això ho preguntava.

Si no és gaire molèstia, quin? I per què? (Sé que vaig tard, perdó.)

Jo encara treballo, eh.

A casa també ho hem comentat. Les Hores té molt bon catàleg i no en parla ningú.

- No hi pensis més.
- Sí, no perdré més temps, no hi pensaré més.

A la nit:

Ens empaita l’empatia.

Anava amb cotxe i t’he vist empenyent el cotxet i mirant el mòbil. T’he saludat, t’he cridat, però no m’has vist ni sentit. Potser escrivies aquestes piulades…

Demà, nit de Tango satànic a l'Empordà!
Xerrada sobre el llibre amb el traductor @endachs.bsky.social i Kata Varju, i, posteriorment, projecció de la pel·lícula 'Satántangó', de Béla Tarr. Porteu màrfegues, que durarà tota la nit! 🌙

Seguiu el fil

Algú va demanar si presentaríem «Tango satànic» a Girona. No serà ben bé una presentació, serà una cosa millor (inscripcions a info@naucoclea.com):

Penso en gent llesta i em ve aquella buidor al pit de quan recordes els estius de la infantesa, que saps que no tornaran.

Aquesta tipografia de retolador de supermercat mig gastat que feu servir ara a les històries d’instagram no m’agrada gens.

Tots som l’astronauta rimador de lo nostro.

No vol dir que sí?

Llegeixes els diaris i és com allò del trilema dels diumenges: un puta Espanya sempre hi encaixa.

Dissabte que ve hi ha això a l’Empordà, al centre de creació contemporània Nau Côclea de Camallera. Primer presentarem el llibre i després es projectarà el film de Béla Tarr durant tota la nit. Hi haurà servei de bar amb especialitats hongareses. Veniu-hi, que estarà bé!