Duna Llibres

Tots els sistemes en vermell | Capses de llibres Tots els sistemes en vermellAutoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa192 pàginesTapa duraPublicació: 27 d'octubre de 2025 Guanyadora dels premis Nebula, Hugo i Locus. Una expedició, formada per un grup de científics que estudien un planeta deshabitat, pateix un daltabaix quan és atacada per una criatura gegant. Per sort, l’androide encarregat de la seguretat del grup els salva de l’atac, però això no significa que estiguin fora de perill, perquè sembla que hi ha alguna cosa que no encaixa darrere d’aquella expedició. A més, és clar, del fet que l’androide que els acompanya hagi piratejat els protocols que l’impedeixen atacar els humans, que prefereixi passar-se el dia veient sèries a vetllar per la seguretat de l’equip i que s’anomeni a si mateix «Matabot», tot i tenir la precaució de no dirfer-ho mai en veu alta. Tots els sistemes en vermell és el primer volum de la sèrie El diari del Matabot, en la qual es basa Murderbot, la producció d’Apple TV+ estrenada al maig de 2025 amb una molt bona acollida entre el públic. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

«L’únic aliat que tenien era el Matabot, que només volia que callessin tots i el deixessin en pau per poder mirar sèries tot el dia.»


ELANTRIS, de Martha Wells

Contacte | Capses de llibres ContacteAutoria: Carl SaganTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria Picassó512 pàginesPublicació: 19 de gener de 2026 Eleanor Arroway és una astrofísica que treballa al programa Argus, l’objectiu del qual és monitorar l’espai exterior per cercar senyals de vida extraterrestre. Una nit, mentre supervisa l'estrella Vega, rep un senyal enviat sens dubte per vida intel·ligent: una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d’una nau en la qual caben cinc persones. Ningú no sap realment on portarà la nau ni quin objectiu té qui ha enviat el missatge, però en aquell moment comença una pugna entre els sectors científic, polític i religiós per decidir si es construeix, on es farà i qui hi pujarà. Contacte va guanyar el Premi Locus el 1986 A més, el 1997 se’n va fer una adaptació cinematogràfica amb Jodie Foster i Matthew McConaughey i dirigida per Robert Zemeckis -----------------------------------------------------Carl Edward Sagan va ser un divulgador científic estatunidenc molt reconegut, a més de ser astrònom, astrofísic, cosmòleg, astrobiòleg i escriptor. Va defensar el pensament científic escèptic i va promoure la recerca d’intel·ligència extraterrestre a través del projecte SETI (Search for Extra Terrestrial Intelligence, en anglès). Va impulsar l’enviament de missatges a bord de sondes espacials, destinats a informar sobre la cultura humana a possibles civilitzacions extraterrestres, i va ser dels primers científics a estudiar l’efecte hivernacle mitjançant observacions de l’atmosfera de Venus. Sagan es va donar a conèixer especialment gràcies a la premiada sèrie documental Cosmos, de la qual va ser narrador i coautor, i al llibre que va publicar sota el mateix títol. Al llarg de la seva vida, també va publicar nombrosos articles científics; va ser autor, coautor o editor de més de vint llibres de divulgació científica, i va rebre molts premis per la seva tasca com a comunicador de ciència i cultura, entre els quals destaca el Premi Pulitzer de no-ficció, que va guanyar l’any 1978 amb el seu llibre The Dragons of Eden. També va escriure una única novel·la, Contacte, que es va adaptar a pel·lícula l’any 1997. Avui dia se’l considera un dels divulgadors científics més influents i carismàtics, que va destacar per fer accessible el coneixement científic a un públic no especialitzat.

«La seva religió pressuposa que les persones són com criatures que necessiten un home del sac per portar-se bé.»

CONTACTE, de Carl Sagan

«Per què és tan difícil dissenyar un contenidor de brossa que no pugui obrir un os?»

«Perquè hi ha molt poca distància entre la persona més tonta i l’os més llest.»

De la newsletter de @dunallibres.bsky.social.

Porto mig matí rient.

Quan vaig acabar l’institut em pensava que no hauria de tornar a fer comentaris de text mai de la vida.

Llavors vaig començar a traduir Sanderson.

De "La roda del cel" ("The lathe of heaven"). Si no heu llegit la més distòpica de les novel·les de UKLG, feu-ho. @dunallibres.bsky.social en té una magnífica edició en català, amb traducció d'Anna Llisterri

By @cinexina.bsky.social

🫶🫠

La fi de la infància | Capses de llibres La fi de la infànciaArthur C. ClarkeTraducció d'Elena Ordeig VilaIl·lustració de Miriam Persand Publicació: Desembre 2023Edició: Rústega amb solapes312 pàgines Els governants suprems apareixen amb les seves naus de sobte, superiors als éssers humans en intel·lecte, tecnologia i exèrcit. Demanen unificar la terra, eliminar la pobresa i acabar amb la guerra. La humanitat hi posa poca resistència, les peticions són raonables i la majoria les accepta. Així comença un canvi de paradigma cap al que sembla una utopia. Però a quin preu? Per als qui resisteixen, es fa evident que els governants suprems tenen una agenda pròpia. A mesura que la civilització s'acosta a la cruïlla de camins, els governants suprems marquen el final de la humanitat. . . o és només el principi? Arthur C. Clarke va publicar per primera vegada aquesta obra el 1953, quan arribar a la Lluna encara era un somni. Amb La fi de la infància es va consagrar com un autor de referència de la ciència-ficció i va rebre un Premi Hugo a millor novel·la. __________________ Arthur C. Clarke (Minehead, 1917 – Colombo, 2008) va ser un escriptor anglès de ciència-ficció, a més d’investigador, professor universitari, presentador de televisió i guionista. Va rebre nombrosos premis i distincions honorífiques per part de governs, universitats i altres institucions d’arreu del món per la seva contribució a la literatura i la seva trajectòria personal. Així, no només va guanyar els màxims guardons de la literatura de gèneres fantàstics com l’Hugo, el Nebula, el BSFA o el Locus, sinó que també es va reconèixer la seva aportació per divulgar i popularitzar el coneixement científic amb premis com el Kalinga de l’UNESCO (1962) o la Medalla pel Servei Públic de la NASA (1995). Dins de la seva prolífica carrera, que es va allargar vora seixanta anys i que inclou desenes de llibres i centenars d’articles i relats breus, destaquen Dial F for Frankenstein, que va inspirar la creació del World Wide Web o 2001: Una odissea a l’espai, que ell mateix va ajudar a adaptar i coguionitzar per al llargmetratge de Stanley Kubrick.

«Per fi havia arribat la utopia, i la sensació de novetat que havia comportat encara no havia rebut l’atac de l’enemic suprem de totes les utopies: l’avorriment.»

LA FI DE LA INFÀNCIA, d'Arthur C. Clarke

penseu que a Duna Llibres depenem dels humans per elaborar i concloure les tasques —així ens va— però no es deixen esclavitzar per la persona que van desitjar ser, i intenten anar fent, acceptar les contingències

Recordeu: Una certa quantitat d’imprudència per sentir-se viu diu el títol d’aquest butlletí però no sigueu imbècils, no feu l’imbècil.

Biblioteca Montserrat Abelló | 🔭La ciència-ficció torna a ser protagonista a la biblioteca amb una nova sessió del cicle “Monogràfics de ciència-ficció”. Aquest cop ens... | Instagram 24 likes, 0 comments - bibmontserratabello on March 3, 2026: "🔭La ciència-ficció torna a ser protagonista a la biblioteca amb una nova sessió del cicle “Monogràfics de ciència-ficció”. Aquest cop ens...

👉 Alice B. Sheldon: la protagonista de la sessió de «Monogràfics de ciència-ficció» el 7 de març a la Biblioteca Montserrat Abelló.


«Una autora imprescindible per entendre com el gènere pot ser radical, crític i profundament humà.»

TENIM NOU BUTLLETÍ! I us expliquem perquè RULL DEL MAR MARAGDA és titula així.

❤️❤️❤️

https://f.mtr.cool/ueliwbtrmw

És amor

"…la traductora Marta Armengol, (…) una d’aquelles dones tan impressionants que no li podreu dir que no" DunIA, PROU, el meu cor ja és teu.

a group of stick figures are holding up squares with the number 10 on them ALT: a group of stick figures are holding up squares with the number 10 on them

Un 10 per al títol en català i per a la @cinexina.bsky.social !

Si a Rull, sí a que les edicions en català no facin seguidisme d’altres idiomes que no siguin l’original.

(I sí a aprendre paraules noves, he d’admetre)

TENIM NOU BUTLLETÍ! I us expliquem perquè RULL DEL MAR MARAGDA és titula així.

❤️❤️❤️

https://f.mtr.cool/ueliwbtrmw

El món resplendent | Capses de llibres El món resplendentMargaret CavendishTraducció d'Anna LlisterriIl·lustració de Genie EspinosaPublicació: Setembre 2023Edició: Tapa dura170 pàgines Un mercader segresta una dama amb una nau i uns pocs mariners. Una tempesta els condueix cap al pol Nord i els empeny cap a un altre món, el Món Resplendent, i només sobreviu ella. La rescaten uns homes os, la porten a palau i la fan emperadriu d’aquell món. L’emperadriu no podrà oblidar el seu món ni la possibilitat que té ara de millorar-lo. Escrita el 1666, és considerada una de les novel·les precursores de la ciència-ficció, i la primera utopia coneguda escrita per una dona al segle XVII. És una novel·la feminista on una dona dirigeix un imperi i en conquereix un altre amb la voluntat de canviar-lo a millor. El món resplendent ha estat font d’inspiració per a molts autors contemporanis com Alan Moore, JG Ballard, Siri Hustvedt o China Miéville. Cavendish va firmar la seva prolífica producció —literària, teatral, científica i filosòfica— amb el seu propi nom, en una època on la majoria d’autores romanien anònimes. _____________________________ Margaret Cavendish va néixer a Colchester (Anglaterra) l’any 1623 al si d’una família aristòcrata. Educada en els valors tradicionals, va desmarcar-se del rol que se li havia assignat com a dona i va dedicar-se a l’escriptura de tota mena de gèneres, sent la primera dona a escriure una novel·la de ciència-ficció. Malgrat les crítiques dels seus contemporanis, Cavendish no va abandonar mai la vida pública, esdevenint la primera dona a ser convidada a la Royal Society, i va continuar lluitant pels drets de les dones fins a l’any de la seva mort el 1673. Algunes obres destacades d’aquesta autora son Poems and Fancies (1653), Orations of Divers Sorts (1662) o Philosophical Letters (1664).

«D’allà van venir, caminant damunt del gel, unes criatures estranyes, amb forma com la dels ossos, excepte que caminaven drets com els homes.»

EL MÓN RESPLENDENT, de Margaret Cavendish

Les dones que els homes no veuen | Capses de llibres Les dones que els homes no veuen i altres relatsAutoria: Alice B. Sheldon (James Tiptree Jr.)Traducció: Ernest RieraIl·lustració de la coberta: Ricard Efa320 pàginesPublicació: 26 de gener de 2026 Alice B. Sheldon va escriure i publicar desenes de relats al llarg de la seva vida. Durant la seva època més prolífica va utilitzar el pseudònim de James Tiptree Jr., que la va col·locar a les llistes dels premis més importants de la literatura de fantasia i ciència-ficció. Les seves històries —plenes d’intel·ligència, ironia i compassió— exploren la condició humana des de la frontera entre el que és biològic i el que és cultural. Tiptree interroga els límits del gènere, la identitat i la supervivència de l’espècie, amb una sensibilitat que anticipa els debats feministes i ecologistes actuals.Les dones que els homes no veuen reuneix dotze relats escrits entre 1962 i 1973, període en què l’autora va rebre múltiples nominacions als premis Hugo, Nebula i Locus, i va guanyar un Premi Hugo per La noia que estava endollada i un Premi Nebula per L’amor és el pla, el pla és la mort. -----------------------------------------------------Alice B. Sheldon va ser una de les escriptores de ciència-ficció més importants del segle XX, a més de psicòloga, militar i agent de la CIA. Durant gran part de la seva carrera literària, la seva identitat va romandre oculta, ja que publicava sota els pseudònims de James Tiptree Jr. i Raccoona Sheldon, entre d’altres. Va escriure majoritàriament relats i novel·les curtes, així com dues novel·les cap al final de la seva carrera. Amb el seu llegat ens va deixar una miríada d’històries que apel·len a l’empatia i a la ciència, que qüestionen el gènere, parlen del desig sexual, l’ètica, l’ecologia i el feminisme. Moltes van ser guardonades amb premis com el Locus, l’Hugo o el Nebula. Va casar-se dues vegades i, cap al final de la seva vida, va reconèixer que sempre havia estat bisexual i que dos dels seus grans amors havien sigut dones. També va guanyar altres premis com el Jupiter o el Seiun i, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ciència-Ficció el 2012.

«Ningú li ha explicat mai que els mortals que estimen un déu acaben convertits en un arbre o en un sospir.»

LES DONES QUE ELS HOMES NO VEUEN I ALTRES RELATS, de Alice B. Sheldon (James Tiptree Jr.)

Illes del caliufosc | Capses de llibres Illes del caliufosc Autoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustracions interiors: Esther Hiʻilani CandariIl·lustracions de les cobertes: Rebecca Sorge JensenPublicació: 5 de novembre de 2025 Edició en tapa dura cosida. Si vols capsa amb detalls exclusius, has d'anar a aquest article. Una nit fatídica, en Vespre, un paranyer de l’illa Patji, s’adona que Els De Dalt volen conquerir el seu poble per fer ús dels Aviar, les aus sobrenaturals amb què comparteixen vincle. Per això, quan es presenta l’oportunitat de travessar un portal místic per buscar ajuda a través del caliufosc, en Vespre s’hi llança equipat només amb una canoa i amb tot l’enginy i coratge que el caracteritza. En un lloc desconegut del caliufosc, es troba la nau espacial Dinàmic, capitanejada per l’Estrel·lí, una drac jove empresonada en forma humana, i tripulada per un grapat de marginats i exiliats. L’equip del Dinàmic ha descobert una oportunitat molt lucrativa, que l’Estrel·lí podria aprofitar per eixugar el deute que escanya el seu grup. En Vespre i l’Estrel·lí uneixen forces pensant de solucionar els problemes propis, però aquesta unió ben poc convencional també s’haurà d’enfrontar a compromisos arriscats, el verí de la política i l’eco destructiu d’un déu mort. Estrena internacional en català, castellà i anglès. Illes del caliufosc és la novetat del Cosmere, la sèrie de llibres que ha conquerit el món del fantàstic amb més de 30 milions d’exemplars venuts. ______ Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

«Tard o d'hora, el futur s'enduia a tothom. Perquè tothom estava destinat a convertir-se en passat.»

ILLES DEL CALIUFOSC, de Brandon Sanderson

La roda del cel | Capses de llibres La roda del celUrsula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: 2 de desembre de 2024Edició: Rústega amb solapes236 pàgines La roda del cel és una novel·la sinistrament profètica en què Ursula K. Le Guin aborda de manera magistral els perills del poder absolut i la capacitat d'autodestrucció de l'ésser humà, alhora que es qüestiona la naturalesa de la mateixa realitat. En un futur distòpic en George Orr, un dibuixant de plànols que viu a Portland, pren drogues perquè pensa que els seus somnis alteren la realitat. Obligat per les autoritats, començarà teràpia amb el psiquiatra i investigador de somnis William Haber, que mirarà d’ajudar-lo encara que sembli inversemblant.Una de les novel·les més destacades i singulars d’Ursula K. Le Guin, una de les escriptores nord-americanes més reconegudes, amb milions de còpies venudes i traduïda a més de quaranta llengües. Aclamada per crítica i lectors, ha sigut guanyadora de moltíssims premis de ciència-ficció i també diversos premis a la seva trajectòria com a escriptora, com el dels National Book Awards._____________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

«Mira, si no pots evitar fer això que fas, i el que fas millora les coses una mica, llavors no t’hauries de sentir culpable..»

LA RODA DEL CEL, d'Ursula K. Le Guin

El problema dels tres cossos (#10)

Si us interessa la ciència-ficció dura, aquí teniu el programa dedicat a "El problema dels tres cossos".

Idees grans, debat assegurat. @dunallibres.bsky.social

🎧 open.spotify.com/episode/62H7...

Una gran història amb una part final espectacular. Gràcies per fer-nos arribar aquest tros de llibre en la nostra llengua

❤️

Elantris (Edició limitada) | Capses de llibres Elantris (Edició limitada)Autoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustració de Natalia VelardeEdició del desè aniversari Edició limitada amb sobrecoberta704 pàginesPublicació: 1 de setembre de 2025 Edició limitada amb sobrecoberta de doble cara.Una il·lustració a coberta, l'altra a sobrecoberta. La ciutat d'Elantris, poderosa i bella capital d'Arelon, havia estat anomenada «la ciutat dels déus», on es feia màgia en benefici de tots, però fa deu anys va caure en desgràcia. Ara només acull els nous morts en vida, postrats després d'una misteriosa i terrible transformació. Un matrimoni d'estat destinat a unir els dos regnes d'Arelon i Teod es frustra, ja que el nuvi, Raoden, el príncep d'Arelon, pateix inesperadament la Transformació i es converteix en un mort en vida obligat a refugiar-se a Elantris. La seva recent dona, la princesa Sarene de Teod, creient-lo mort, es veu obligada a incorporar-se a la vida d'Arelon i la seva nova capital Kae, on hi aporta un nou element: la novetat i, potser, el caos. Mentrestant, l'ambaixador i alt sacerdot d'un altre regne veí, l’imperi de Fjorden, farà servir la seva totpoderosa religió i la seva habilitat política per intentar dominar els regnes d'Arelon i Teod, amb el propòsit de sotmetre'ls. Elantris va ser el debut de Brandon Sanderson, la primera novel·la publicada del Cosmere, que va iniciar l’interès per l’univers que l’autor havia començat a construir. «El debut excepcional de Sanderson en la literatura fantàstica, complet per si mateix i lliure dels tòpics habituals del gènere, ofereix alguna cosa per a tothom: misteri, màgia, romanç, disputes polítiques, conflictes religiosos, lluites per la igualtat, escriptura nítida i personatges meravellosos i robusts.» Publishers Weekly --------------------------------------- Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

«Continua somniant, Elantris. Recorda el que eres abans i intenta amagar els teus pecats sota la vànova de foscor. Demà sortirà el sol i tot tornarà a revelar-se.»

ELANTRIS, de Brandon Sanderson

L'ànima de l'emperador (Edició Rústica) | Capses de llibres L'ànima de l'emperadorAutor Brandon SandersonTraducció Marta Armengol RoyoIl·lustració de Marina Vidal Publicació: 4 de novembre de 2024Edició: rústica amb solapes160 pàgines La perfecta porta d’entrada al brillant univers de Sanderson Shai, una maga Falsificadora, ha estat condemnada a mort; però el consell li ofereix la seva llibertat a canvi de la falsificació més gran que es pugui emprendre: la de l'ànima de l'emperador, en estat catatònic després d'un atemptat. En endevinar les motivacions dels seus captors, Shai dedueix que no sobreviurà ni tan sols si aconsegueix complir la comesa. Així doncs, trama maneres d'escapar del palau alhora que s'esforça a comprendre fins al límit del possible els secrets de la personalitat de l'emperador. Tot i que assumeix la necessitat de fugir, a Shai l'atrau poderosament la idea de crear la falsificació més extraordinària del món... És possible crear una còpia d'una ànima tan convincent que superi l'original? ______________________ Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), The Emperor’s Soul (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

«La nostra ànsia de poder pot més que la nostra consciència.»

L'ÀNIMA DE L'EMPERADOR, de Brandon Sanderson

Segona Fundació (rústica) | Capses de llibres Segona FundacióTraducció de Octavi Gil PujolIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: març de 2025Edició: Tapa rústica297 pàgines GUANYADORA DEL PREMI HUGO A LA MILLOR SAGA DE LA HISTÒRIA «Un dels esdeveniments més impressionants de la ciència ficció moderna»The Times Hari Seldon va predir la caiguda de l'Imperi, i, per tal de restaurar la civilització en el menor temps possible, va crear dues fundacions. La primera va ser establerta a Tèrminus amb coneixement de l’Imperi. La segona, «a l'altre extrem de la galàxia». La missió d'aquesta segona Fundació era custodiar el coneixement de la humanitat i protegir-lo durant els segles que durarà el període de barbàrie. La finalitat del Mul, mutant que no figurava a les equacions d'Hari Seldon i destructor de la primera Fundació, no és altra que descobrir l'emplaçament d'aquesta segona Fundació per destruir-la. Ho aconseguirà? Segona Fundació conclou la primera trilogia d’aquesta lectura imprescindible de la ciència-ficció clàssica. Inspirada en la caiguda i decadència de l'imperi romà explora la condició humana i les seves possibilitats en un futur llunyà. Isaac Asimov (1920-1992) va ser un escriptor i professor universitari estatunidenc d’origen rus, graduat en bioquímica. A part d’escriure obres de ciència-ficció, també va publicar-ne de misteri i fantasia, així com una abundant quantitat de textos de no-ficció i de divulgació, científica i humanista. Asimov és considerat un dels mestres de la ciència-ficció canònica i un dels seus autors més prolífics, amb prop de cent obres de ficció publicades.

«Perquè sempre resulta molt fàcil explicar el que no se sap postulant una voluntat superhumana i arbitrària.»

SEGONA FUNDACIÓ, d'Isaac Asimov

Tots els sistemes en vermell | Capses de llibres Tots els sistemes en vermellAutoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa192 pàginesTapa duraPublicació: 27 d'octubre de 2025 Guanyadora dels premis Nebula, Hugo i Locus. Una expedició, formada per un grup de científics que estudien un planeta deshabitat, pateix un daltabaix quan és atacada per una criatura gegant. Per sort, l’androide encarregat de la seguretat del grup els salva de l’atac, però això no significa que estiguin fora de perill, perquè sembla que hi ha alguna cosa que no encaixa darrere d’aquella expedició. A més, és clar, del fet que l’androide que els acompanya hagi piratejat els protocols que l’impedeixen atacar els humans, que prefereixi passar-se el dia veient sèries a vetllar per la seguretat de l’equip i que s’anomeni a si mateix «Matabot», tot i tenir la precaució de no dirfer-ho mai en veu alta. Tots els sistemes en vermell és el primer volum de la sèrie El diari del Matabot, en la qual es basa Murderbot, la producció d’Apple TV+ estrenada al maig de 2025 amb una molt bona acollida entre el públic. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

«—Recordo cada paraula que em diuen.
Era mentida. Qui voldria recordar-se de tot? Esborro de la memòria permanent la majoria de coses.»

TOTS ELS SISTEMES EN VERMELL, de Martha Wells

Contacte | Capses de llibres ContacteAutoria: Carl SaganTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria Picassó512 pàginesPublicació: 19 de gener de 2026 Eleanor Arroway és una astrofísica que treballa al programa Argus, l’objectiu del qual és monitorar l’espai exterior per cercar senyals de vida extraterrestre. Una nit, mentre supervisa l'estrella Vega, rep un senyal enviat sens dubte per vida intel·ligent: una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d’una nau en la qual caben cinc persones. Ningú no sap realment on portarà la nau ni quin objectiu té qui ha enviat el missatge, però en aquell moment comença una pugna entre els sectors científic, polític i religiós per decidir si es construeix, on es farà i qui hi pujarà. Contacte va guanyar el Premi Locus el 1986 A més, el 1997 se’n va fer una adaptació cinematogràfica amb Jodie Foster i Matthew McConaughey i dirigida per Robert Zemeckis -----------------------------------------------------Carl Edward Sagan va ser un divulgador científic estatunidenc molt reconegut, a més de ser astrònom, astrofísic, cosmòleg, astrobiòleg i escriptor. Va defensar el pensament científic escèptic i va promoure la recerca d’intel·ligència extraterrestre a través del projecte SETI (Search for Extra Terrestrial Intelligence, en anglès). Va impulsar l’enviament de missatges a bord de sondes espacials, destinats a informar sobre la cultura humana a possibles civilitzacions extraterrestres, i va ser dels primers científics a estudiar l’efecte hivernacle mitjançant observacions de l’atmosfera de Venus. Sagan es va donar a conèixer especialment gràcies a la premiada sèrie documental Cosmos, de la qual va ser narrador i coautor, i al llibre que va publicar sota el mateix títol. Al llarg de la seva vida, també va publicar nombrosos articles científics; va ser autor, coautor o editor de més de vint llibres de divulgació científica, i va rebre molts premis per la seva tasca com a comunicador de ciència i cultura, entre els quals destaca el Premi Pulitzer de no-ficció, que va guanyar l’any 1978 amb el seu llibre The Dragons of Eden. També va escriure una única novel·la, Contacte, que es va adaptar a pel·lícula l’any 1997. Avui dia se’l considera un dels divulgadors científics més influents i carismàtics, que va destacar per fer accessible el coneixement científic a un públic no especialitzat.

«Jo diria que la seva postura és que el seu Déu és tan gran que ni tan sols no té cap necessitat d’existir.»

CONTACTE, de Carl Sagan

Guanyadora dels premis Nebula, Hugo i Locus.

TOTS ELS SISTEMES EN VERMELL, de Martha Wells, per @dunallibres.bsky.social