lacaiguda //mirall del compte a Mastodon

Altri non e macroeólicos tampouco O ecoloxismo galego rexeita un “green new deal” proposto dende Madrid.

El text ha quedat regular, però la intenció ja s'endevina. Hem escrit això unes quantes persones per respondre a un article dels "dealers" que va sortir al Salto Galicia.
👇🏽👇🏽🤬⚠️

#AltriNON

https://osalto.gal/opinion/altri-non-macroeolicos-tampouco

m'agrada bastant que les traduccions al castellà que fa el moshidon dels meus tuics siguin completament absurdes

un futur on tot és administrat, de les flors als genocidis, només hi haurà colors artificials

m'estimo més pasturar els quatre racons de bosc que han quedat, sense eucaliptus o carreteres, i prendre mal llepant les amanites

eee que esh una eina mees, millo si ten shaps aprufitaaaar...

Espero que vagi de pressa la transició cap a esdevenir bestiar adotzenat d'algun tecno cabdill (al seu torn mig subnormal), perquè el progrés serà, com sempre, inqüestionable.

Tanmateix, mentre pugui, trio el subdesenvolupament. Trio mirar-me els arbres des de baix. 🌲🌳

Bona tarda de divendres, aquí plou i la grip no m'ha marxat del tot. Com que no tinc força per treballar, escolto sonates per a piano i m'imagino que, ara, li dius a una "intel·ligència artificial" que et fabriqui una música semblant i t'ho deu clavar prou... 👇🏽

I no, no me les posava per dormir... més aviat com una forma de "meditació", que podia encaixar en qualsevol estat d'ànim.
Però res de posar la ment en blanc, eh? Pensar, pensar que és una de les coses que més m'agrada fer.

El meu, Bach, les variacions Goldberg tocades pel Glenn Gould (sí, ja sé que, després, hi ha hagut interpretacions més encertades, però per culpa d'un tiet meu, vaig descobrir i em vaig acostumar a la de Gould del 81).

Com que estic malalt, sembla la grip, però forta com feia anys que no la patia, tinc temps per preguntar-vos coses i us volia preguntar...

Quin és el disc sencer que més vegades heu escoltat a la vida i per què? 👀✍🏽

sempre dic el mateix, però efectivament: la millor època de l'any

Sí, "us ho vam dir", algunes fa més de 25 anys que ho anem advertint. Fins i tot, més d'una vegada, ens hem reunit amb polítics "importants" i els ho hem explicat, que tot això passaria... Però, ara, NO SERVEIX ABSOLUTAMENT DE RES ANAR DIENT "jo ja us ho deia". De fet, és una miqueta reaccionari.

cap traca final d'una civilització sense deixar moáis a mig fer, si us plau 🙏🏽

ah doncs sembla que, al "corredor del Mediterrani", el dia que el tingueu ben enllestit... caldrà fer-hi reparacions cada dos per tres, ehem

#resacelebrar

Hem trobat, i cuinat, fistulina hepatica.
És una menja ben curiosa, sorprenent... I és que els bolets són, pràcticament, flors d'un altre món 👌🏼💚

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fetge_de_vaca

d'aquest món que ens han muntat, no m'interessa res

discutir, per internet, amb gent que no conec de res tampoc no m'ha enganxat. Ho vaig fer fa anys, alguna vegada, i m'angoixava força...

aquesta, extrema, mobilitat que tenim per a activitats que, de cap manera, no podem considerar escencials... és una droga que a mi no m'ha enganxat

Pero no es por la nostalgia. Es por la inevitable comparación entre ese ayer y este hoy, en lo social.

#zapatistas

Estoy leyendo este libro sobre lo que unas cuantas personas, con la cabeza llena de pájaros (según decía mi abuela), estuvimos haciendo en los altos de Chiapas hace 25 años... y no puedo parar de llorar.

La humanitat ha acampat a la muntanya de les oliveres.

Fragment de diari que he trobat avui en una llibreta vella:

30 de maig de 2014,

jo també estic esperant el nostre “eclipsi total”... i no em faran falta ulleres especials per veure'l, i és que no serà un fenomen astronòmic precisament 👌

Y es que, ¿qué es el capitalismo industrial y de consumo, sino cagarte en el agua de la piscina en la que te bañas?, mientras, por los altavoces, entre anuncios de bagatelas, voces de señoros te cuentan que la piscina se va a ir ampliando infinitamente… 👌

me parece que este "reto viral" de cagarse en las piscinas es una maravillosa metáfora de nuestra civilización

Hi ha encantament en tot allò que és viu, però ja no en sabem res perquè gairebé ens hem convertit en màquines...
Màquines de consumir coses i “experiències”.
Si som pobres, coses de pobres, si som rics, coses de rics.

cada estiu costa més de passar, l'estiu

L'única "complexitat tècnica" que m'agrada és la que fa que alguns dels centenars (milers, de fet) de trolakos que tenia bloquejats al tuitort no vinguin cap aquí perquè "és massa difícil."

Com voleu que me les estimi, les "tecnologies de la informació i la comunicació", si tot això hauria estat impossible sense elles. —Va dir ell a través d'una "xarxa social"—

Galícia és plena a vessar, fins al setembre, de cayetanos jovenets que somien amb una dictadura que no coneixen...