Edu Torres

Ben d'acord! Formació i criteri pedagògic és el que fa de la tecnologia una aliada, i no un automatisme buit. La mala praxi general no hauria de desincentivar cap intent d’una pedagogia sòlida, col·lectiva i exploratòria, capaç d’aprendre dels errors i d'evitar caure en una "estupidesa artificial".

Un mal ús docent no hauria de portar-nos a renunciar a cap eina. Quan les eines formen part de la vida quotidiana de l’alumnat, l’escola no pot limitar-se a prescindir-ne: hauria d’ensenyar a usar-los amb criteri, sentit i responsabilitat pedagògica, diferenciant els usos socials dels educatius.

Entenc l’escepticisme veient-ne els usos. Escriure no és només fixar continguts, sinó aprendre a pensar. Si delegam sistemàticament l’escriptura a la IA, l’alumnat perd part del procés: provar, errar-se i construir sentit. El repte és decidir quan l'eina acompanya i quan substitueix l'aprenentatge.

El risc no és que la IA pensi per nosaltres, sinó que normalitzi una pràctica educativa sense conflicte cognitiu ni reflexió pedagògica, un sistema educatiu on el judici i el sentit es facin prescindibles. Ben dirigida, la IA pot fer el contrari: reobrir espais de pensament, metacognició i sentit.

Sí, però malgrat els interessos comercials, l'incentiu per aprendre per als docents no hauria de ser fer-ho tot nosaltres, sinó pensar críticament què i com ensenyam; l’aprenentatge real ve de la comprensió i la pràctica. La IA no hauria de posar en perill competències ni professionalitat.

La IA pot tenir bons usos i ens pot ajudar. Però la realitat és que a molta la gent li està servint per tenir a una falsa sensació de competència i per deixar de pensar. Hi ha docents produint propostes d'aula tòpiques, planes, sense ànima i sense propòsit, sense ser-ne gens conscients. 🙁
#eduCat

(7) Sense aquest marc pedagògic, qualsevol tecnologia —IA inclosa— acaba buida, plana i sense ànima. Cap eina tecnològica a l'abast genera ni obstaculitza per se pensament crític... Per què limitar-ne el bon ús potencial, idò?

(6) Potser el debat no hauria de ser si la IA "fa pensar menys”, sinó com formar docents perquè pensin pedagògicament abans, durant i després d’utilitzar-la.

(5) Però en mans d’un docent crític, la IA pot alliberar temps per allò que és realment insubstituïble: conèixer l’alumnat, dissenyar aprenentatges significatius i avaluar amb sentit.

(4) La tecnologia no és neutral (Adell): amplifica les pràctiques que ja tenim. Si el docent no reflexiona sobre el perquè i el per a qui, la IA només accelera la mediocritat pedagògica...

(3) Si la IA s’usa per substituir aquest judici professional, efectivament genera una falsa sensació de competència. Però això ja passava abans (i ara!) amb llibres de text o programacions copiades...

(2) La competència docent no és produir materials (Perrenoud) sinó prendre decisions didàctiques informades, contextualitzades i amb sentit.

Compartesc la preocupació, però crec que el problema no és tant la IA com la mirada pedagògica amb què s'utilitza...🧵(1-7)

Pedagogies cooperatives i escola inclusiva Traducció d’un fragment de Entretien avec Philippe Meirieu: Mon parcours de recherche, mes préoccupations aujourd’hui et quelques perspectiv...

Al text anterior es fa referència al contingut d’aquest altre text que vaig traduir. 🔚🧵

¿Formar para pensar u obedecer? Una reflexión sobre la docencia y la evaluación que dejan huella En demasiadas aulas universitarias se confunde el rigor con la acumulación de tareas y la evaluación con el control, relegando el pensamiento crítico a favor de respuestas en casillas. La preferencia por exámenes tipo test —que miden memoria, pero no comprensión profunda— revela un modelo docente que premia la obediencia sobre la reflexión. Transformar la universidad exige invertir esta lógica: enseñar a formular preguntas, no solo a acertar respuestas.

OPINIÓN | ¿Formar para pensar u obedecer? Una reflexión sobre la docencia y la evaluación que dejan huella

De què parlem quan parlem d’avaluació? El títol inicial d’aquest text havia de ser “Avaluació és una paraula gastada. Part III.” Dissabte 22 de novembre vaig conduir un taller de lectures pedagògiques a L’Obrera de Sabadell, convidada p…

Després d'uns quants dies d'anar-hi abocant text, avui li he posat una imatge i he renunciat a intentar explicar-me millor. Aquí teniu, en primícia, una nova xapa interminable de les que em caracteritzen, però aquesta vegada sense bibliografia ni una sola cita a part d'una cançó molt rància.
#eduCat

Pensar juntos la orientación escolar - Quererla es crearla Repensar la escuela, repensar la orientación Partimos de la idea de que la educación inclusiva implica presencia, participación y aprendizaje de todo el alumnado, sin excepción. Significa entender que...

Pensar juntos la orientación escolar eldiariodelaeducacion.com/quererla-es-...

No, no son cretinos digitales “Generación zombi”, “generación ansiosa” o “cretinos digitales” son algunos títulos de libros con los que ciertos autores parecen empeñados en convencernos de que las generaciones jóvenes actuales son un auténtico desastre, y, de paso, que la tecnología es la principal culpable de ello.

OPINIÓN | No, no son cretinos digitales eldiariodelaeducacio...
@mallemar

Moririen igual si no hi anassin, però sense pena ni glòria...

10 idees per repensar l’educació, la que fem a escoles i instituts Fa anys que a les escoles i instituts parlem de canvi educatiu. De metodologies, d’avaluació, de competències, de currículum… Però sovint pe...

Educar no és transmetre informació
Confondre informació amb coneixement és un dels grans errors educatius del nostre temps. El coneixement és una construcció interna que sorgeix quan descrivim, analitzem, relacionem i reflexionem sobre informació diversa.
lluismora.blogspot.com/2025/11/10-i...

Pensem, si l’educació no ajuda a construir un futur col·lectiu a partir de pensar millor i de viure millor, llavors per a què serveix?
Salut!
PD: Aquesta pregunta "per a què serveix?" és més important del que sembla.

10) I, sobretot, educar vol dir pensar a llarg termini.
Crear cultura comuna, ciència compartida i futur col·lectiu.
La transformació educativa no és immediata: és un projecte de país.
I ara, sempre, és moment de parlar del que importa: temps educatiu, cultura comuna i projecte.

9) El currículum ha de ser:
• assumible
• coherent amb el temps real
• descobert pels estudiants
• útil per donar sentit i continuïtat al que passa a l’aula.
Hem de descartar memoritzar coses perquè toca i així s'ha fet sempre.

8) Una educació de qualitat ha de fomentar:
• reptes reals i estimulants
• espais segurs per equivocar-se
• col·laboració i reflexió
• avaluació justa i empàtica
• mentalitat de creixement
Algunes de les altres coses que es comenten no deixen de ser soroll.

7) La cooperació és clau: compartir materials, dissenyar activitats conjuntament, coordinar-se entre centres i etapes per evitar buits i repeticions.
Treballar sols és perdre oportunitats!
I un centre que no coopera està frenant el seu propi futur, i el dels seus alumnes.

5) La “duresa” no és enemiga de l’amabilitat.
Quan hi ha amabilitat combinada amb sentit i rigor s'ajuda a créixer; quan hi ha imposició, duresa, només hi ha bloqueig.
El problema sovint és la rigidesa dels preceptes i de les idees preconcebudes que tenim.

4) L’esforç no ha de venir de la imposició, sinó del repte.
L’aprenentatge profund exigeix esforç, sí, però aquest esforç és natural quan el repte és significatiu i l’entorn és segur per provar i errar.
L'aprenentatge és dur perquè és significatiu, no perquè sigui autoritari.

3) Tota activitat pot ser d’aprenentatge i d’avaluació, depèn de com es plantegi.
Les bones activitats connecten coneixements, atenen la diversitat, ajuden a créixer i emocionen.
En cas que no ho faci… no funciona i cal aturar-la i fer una altra tasca. I avaluar-ne el motiu.

2) L’avaluació no és un moment: és un procés continu i integrat.
No serveixen els percentatges ni les notes desconnectades, no expliquen res
Cal desenvolupar capacitats, mirar competències, donar retorns honests i descriure el progrés.
Fer pensar, no fer copiar.

#eduCat #ComEdu 10 idees sobre educació, la que fem a escoles i instituts.
1) Educar no és transmetre informació: és ajudar a convertir-la en coneixement.
I això passa quan els estudiants fan, decideixen, proven, cometen errades i connecten idees.
I per això calen metodologies actives.