Senyor de la muntanya

Jo no sé quin tipus d'ajuda real pot aportar un vaixell amb 300 persones, a cap ni una de les quals se li va acudir consultar el part meteorológic abans de sortir.

La frase "el cliente siempre tiene razón" significa que si se quiere untar Nutella en el chuletón o mezclar el Don Perignon con horchata, él sabe mejor que nadie qué le gusta y qué no. No significa que haya que limpiarle los zapatos con la lengua o aguantar sus insultos.

Voy a dejar atrás mi vida para dedicarme a mi auténtica pasión. Asaltar al jefe de Temu por la calle para gritarle que no me ha llegado una tablet.

Les tempestes son els pares.

Vamos a dejarnos de pulseritas y empezar a pedir psicotécnicos.

Per a passatge del terror, la vida.

Son como Calimero.

Jo segueixo on ho vem deixar.

En l'amor, jo tant de barra lliure, i tu tant de cartilla de racionament.

un disfraz de. mascota horrible, camiseta a rayas de fútbol y por cabeza un balón de fútbol. con ojos y sonrisita, como de felpa.

Todo lo que necesitas saber del fútbol es esto:

La mascota del Logroñés se llama "Señor Gol", que es "Logroñés" al revés.

Al diari Sport David Lynch encara és viu!!

Els records són les ombres que habiten dins l’ànima

Bon dia

Feliz Día Internacional de algo.

¿Santsenca?

Potser s'escapa a les recomanacions artístiques però si ho necessites...ja saps.

Ara no sé si en tinc més curiositat per els títols dels teus llibres (En general) o per aquesta història llarga.
Em quedo amb la B.

No sabia que aquí es deien bluit. Ja en sé una cosa més gràcies a tu.

Els hospitals son llocs on hauries de trobar humanitat.
I el que fas, es perdre la poca fe que et quedava en ella.

Sempre que hi ha una catástrofe, els polítics están vivint un anunci de estrella Damm.

Ha refrescat de baixar el ventilador a l'u i ja m'esteu treient el nòrdic.

Sempre hi haurá una historia per a explicar.

Dormimos en camas separadas, y tenemos una relación abierta. Pero no se lo digas a mi mujer, que se enfada.

Pensava que no trobaria una oda a l'amistat que li fes ombra a "La larga marcha" i aquí, el primer dels passatges dels flashbacks de l'adolescencia dels protagonistes (Sembla Lost, amb els salts temporals) em va regalar unes escenes dignes de treure'm alguna llágrima...

Si a aquestes altures de la película no t'atrau en tots els seus vertents la personalitat, amigo date cuenta, pas has evolucionat.