Dins i més enllà d'aquests espais, és necessari traçar orientacions, definir direccions, imaginar una nova eficàcia política.

Necessitem una organització que no busqui refugi en la seguretat de la identitat, sinó que sàpiga afrontar el risc de l'obertura, de la barreja, de l'aliança. No per polititzar allò que és “altre” sinó per reconèixer que allà ja es juguen partits fonamentals del conflicte.

Partir d'entrellaçar les necessitats i el pla de lluita local amb el global, reconeixent en cada conflicte puntual que explota arreu del món la relació entre la valorització econòmica i la reproducció social.

Davant de tot això, deien al seminari, s'ha d'intentar produir un canvi de ruta a partir d'aliances que arrelin la composició social sempre canviant que caracteritza les nostres societats.

D'altra banda, les plataformes i xarxes socials han estat progressivament absorbint i reorganitzant l'esfera publica amb lògica propietària. En aquest context, la polarització mediàtica es torna eina estratègica i la confrontació de qualitat en l'esfera pública es torna en consum simbòlic atomitzat.

Ja no és una Europa de drets, sinó un bloc defensiu enrocat en valors buits, presa de fantasmes històrics. I com en el passat colonial, aquesta “Eurowhiteness” s'estructura en una narració lineal i racial de la civilització europea: una identitat suposadament defensada amb armes.

Aquest regionalisme europeu, tal com ha analitzat Hans Kundnani, és la versió continental del nacionalisme: militarista, excloent, nostàlgic.

La conjuntura de guerra, per tant, va acompanyada de la crisi de l'estat de dret i de les institucions europees, com demostra el rearmament i les polítiques de deportació de les persones migrants recentment aprovades pel Parlament Europeu.

Ens trobem en una fase de transició hegemònica, encaminada cap a un règim de guerra, l'ascens de l'autoritarisme i l'enduriment de les lògiques colonials. L'UE viu una regressió identitària, un ulterior enduriment dels confins i una propaganda europeista guerrera, blanca i civilitzadora

Organizzarsi nella crisi: istituzioni europee, svolta autoritaria, congiuntura di guerra - EuroNomade Seminario di EuroNomade a Padova - 9-11 maggio 2025

9-11/05 va tenir lloc el seminari de Euronomade "Organizzarsi nella crisi", ocasió per a reflexionar en comú sobre l'actual deriva identitària, l'ascens dels nacionalismes, l'intento del capital de legitimar-se mitjançant el règim de guerra i el paper que juguen les plataformes.

Obro fil🧶

La izquierda que olvidó a Marx y la derecha que entendió a Gramsci - Jacobin Revista Gramsci está de moda. Pero mientras unos lo recitan como un relicario oxidado colgado del cuello de una retórica sin cuerpo, otros lo entienden como manual operativo, lo convierten en estrategia.

"El avance de la derecha extrema es el resultado de haber leído correctamente las transformaciones del capitalismo. [...] Su utopía ya no solo es el orden y la tradición, sino la libertad privatizada, la tecnología como redención y la propiedad como horizonte moral".

jacobinlat.com/2025/05/la-i...

Has sido testigo y maestro del potencial revolucionario y liberador de compartir la vida con generosidad, amor y coherencia.

Hasta siempre!

#JoseMujica