Atòmica

No sé què fan els vostres per demostrar-vos amor incondicional, però el meu pare em dibuixa una cara cada cop que vaig a dinar amb ell.

Les meves atraccions preferides quan viatjo són els mercats, cementiris, bars, supermercats i carrerons foscos. I imaginar-me com són les cases per dins.

Aconseguir posar la pedreta que t’ha entrat a la sabata a sota del dit gros per no notar-la és gairebé tan satisfactori com un orgasme. O més.

Però tu no estaves casat?

Sento dir-vos que no sou els únics que esteu enamorats i us penseu que la vostra història és única i extraordinària. Sento dir-m’ho.

El més insuportable de Catalunya és l’humor català.

Doncs jo trobo fascinant recomençar l'institut analitzant sintàcticament vint oracions per refrescar la memòria. No sé per què bufen.

A dos de tres tinc classe de parapent.

Amén.

Planyem-lo.

Gràcies.

Grazie mille.

Ahir em van demanar matrimoni dins la Cripta dels Caputxins de Roma després d’acariciar un crani. És ell, sens dubte.

Admiro en Quim Masferrer perquè, amb poca cosa, ha aconseguit ser la persona més insuportable de Catalunya.

Perdonat.

Poc se’n parla, dels Apropiadors de Morts: gent que coneixia més que tothom el difunt; el més trist, el més dolgut, el més proper. El desconegut més protagonista.

Se m’ha carbonitzat la pizza. Abans càncer que menjar-me la poma.

Fa una setmana que tragino una poma amunt i avall amb l’esperança que, en algun moment, em vingui de gust queixalar-la. Pobra poma.

Sit tibi terra levis.

El mes que ve faig 30 anys; de moment tinc torticoli i, amb el canvi de temperatura, em fa mal el genoll dret. Això pinta fatal.

He sortit amb pijama i batín a recollir un paquet (escudella) que la mama m’ha deixat a l’ascensor i m’he trobat el veí, la dona de la neteja, Jesucrist i sis gremlins pel camí.

Sempre que puc, camino allunyada dels edificis alts per evitar que els suïcides em caiguin a sobre.

El Bluesky m’està servint per recordar el motiu pel qual vaig desaparèixer de Twitter.

Perdre el temps amb tu.

Veig que tots seguiu igual. Sabia que no em decebríeu.

Suposo que ha arribat el moment de recuperar el temps perdut.