Oriol Estela

El PEMB defensa alinear inversió, capacitat productiva i formació per accelerar la rehabilitació i la construcció sostenible a EDIFICA2026 El passat 18 i 19 de febrer, el Consorcio PassivHaus va organitzar la jornada EDIFICA2026, que va tenir lloc a El Puig de Santa Maria, a València, on es va parlar dels diferents reptes del sector de l’habitatge. Des del PEMB, el tècnic referent de la missió “Economia innovadora i inclusiva”, David Úbeda, va participar en una de les taules posant en focus en una de les tensions menys visibles però més determinants: com el mercat laboral s’ha d’adaptar a l’evolució del mercat constructiu enfront dels reptes més immediats.

👀 Llegeix més sobre la participació del PEMB a EDIFICA2026⤵️

🏗️Per què la rehabilitació i la construcció sostenibles no avancen al ritme que necessiten les ciutats?

➡️El repte no és només tecnològic, és d’implementació: Cal alinear inversió, capacitat productiva i formació

🧵OBRIM FIL sobre la participació de David Úbeda a #EDIFICA2026⤵️

Carol Recio, nova presidenta de la Comissió Executiva del PEMB en substitució de Janet Sanz El Consell Rector del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), reunit al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, ha formalitzat el relleu en la presidència de la Comissió Executiva de l’associació. Carol Recio, vicepresidenta de l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Urbana de l’AMB, assumeix a partir d’ara el càrrec en substitució de Janet Sanz, que l’ha exercit durant sis anys i mig en dos períodes (2016–2019 i 2023–2026).

El Consell Rector del PEMB formalitza el relleu de Janet Sanz per Carol Recio com a presidenta de la Comissió Executiva 🔄✨
🏘️🥕🤝 @jaumecollboni.bsky.social  i @estelabo.bsky.social  destaquen el paper del PEMB per avançar en habitatge, alimentació en clau metropolitana.

Tres escales per repensar el Besòs: metròpoli, centralitats i barris El passat 21 de febrer va arrencar el cicle 2026 de Diàlegs a la Riba del Besòs, una iniciativa que posa en diàleg la ciutadania, les administracions i els agents socials per explorar els grans reptes urbans del Baix Besòs. L’acte, organitzat pel col·lectiu Diàlegs a la Riba del Besòs amb la col·laboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i el grup de recerca LabCiudades de la UOC, va reunir un ampli ventall de participants interessats a imaginar i co-crear un projecte de territori que vagi més enllà de les polítiques tradicionals.

Repensar el #Besòs és clau per al futur de la #Barcelona metropolitana: actuar en tres escales per transformar el territori:

📍 Metròpoli (infraestructures)
📍 Centralitats (activitat)
📍 Barris (cohesió)

Jornada organitzada per Diàlegs a la Riba del Besòs, #LabCiudades i PEMB.👇

Agendes compartides: una metodologia innovadora per a la complexitat metropolitana | Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Les agendes compartides: com governar la complexitat metropolitanaLa regió metropolitana de Barcelona ha de fer front a una sèrie de reptes que no poden ser abordats des d’una única mirada, ni per polítiques sectorials o per projectes aïllats. L’emergència climàtica, la crisi de l’habitatge o bé les desigualtats territorials, són reptes massa complexos que requereixen la voluntat dels diversos actors metropolitans per poder donar-hi resposta. La manca de capacitats per resoldre els reptes complexos que travessa la regió metropolitana posa en evidència els límits dels models clàssics de planificació i governança. És en aquest context que el PEMB es suma al conjunt d'entitats que impulsen agendes compartides de la RIS3CAT com una metodologia innovadora per fer front als reptes sistèmics des del territori, generant una visió de futur compartida, coneixement col·lectiu i capacitat d’acció coordinada.D’on sorgeixen les agendes compartides?Les agendes compartides beuen del marc de les polítiques d’innovació transformativa (Transformative Innovations Policy, TIP) i dels estudis sobre transicions sociotècniques que analitzen com poden canviar sistemes complexos com l’energia, la mobilitat, l’alimentació o l’habitatge. A diferència d’altres polítiques d’innovació, les TIP tenen com a objectiu la direccionalitat del canvi sistèmic, la participació democràtica, la justícia social i intervenir sobre pràctiques existents en els sistemes, regles i relacions de poder.Dit d’una altra manera, les agendes compartides són un instrument que intenta fer de pont entre la teoria d’un canvi de sistema i la realitat del territori incorporant una mirada place-based i challenge-based. És a dir, aprofiten els reptes concrets i les iniciatives existents al context territorial per impulsar transformacions profundes a partir de la construcció col·lectiva.Tota aquesta teoria aterra al territori català a través de la RIS3CAT -Estratègia per a l’especialització intel·ligent de Catalunya 2030-, que té com a objectiu impulsar el desenvolupament sostenible, digital i socialment just davant reptes com la crisi climàtica, les desigualtats o la transformació del model productiu. L’estratègia parteix de la idea que aquests desafiaments requereixen transformacions sistèmiques, basades en el coneixement i la col·laboració entre actors. En aquesta direcció, el govern va aprovar el 2014 una primera RIS3CAT 2014-2020 gràcies a la qual s’han impulsat projectes per valor de 936 milions d’euros executats per 563 entitats. Actualment ens trobem immersos en l’estratègia RIS3CAT 2030 amb actuacions en marxa que s’executaran fins a finals d’aquesta dècada.Per això, des de la RIS3CAT s’aposta per les agendes compartides com una eina per abordar els reptes territorials des de la corresponsabilitat, la visió de futur i l’acció transformadora, mitjançant la construcció d’un relat comú, actuacions amb impacte i aprenentatge continu. Què és una agenda compartida?De manera molt resumida, les agendes compartides són una metodologia de treball innovadora de construcció col·lectiva que, a través de models de governança participativa, permet:Definir una visió de futur compartida entre els actors que participen en el procés de treball que vol resoldre un repte complex del territori.Identificar obstacles i oportunitats de transformació sistèmica.Articular actors diversos i, sobretot, apropar la innovació i la recerca al territori.Prioritzar línies d’acció amb capacitat de generar canvi sistèmic.Activar processos d’aprenentatge, experimentació i avaluació contínua. Imagen Sessió del grup de treball de l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona Per què són rellevants per al territori metropolità?Els reptes actuals del territori metropolità són multidimensionals i interdependents. Per exemple, la descarbonització no afecta només la disponibilitat de tecnologia per fer-la possible, sinó que és un repte transversal que afecta l’habitatge, la salut, l’economia, la governança, el mercat laboral i les desigualtats socials. Si realment volem millorar com a societat cal que els nostres esforços es dirigeixin a més d’una dimensió per evitar possibles pràctiques insostenibles o generar efectes no desitjats.Les agendes compartides permeten canviar aquesta lògica de com fer front als reptes complexos i ens permeten avançar cap a transformacions sistèmiques, ajudant a visibilitzar i entendre com els diferents sistemes estan connectats entre si i obrint espais per repensar normes, relacions entre actors i nínxols d’oportunitat de canvi.Les agendes compartides arreu del territoriPer a que les agendes compartides puguin ser una realitat a Catalunya, era indispensable disposar d’un mecanisme on la governança de la RIS3CAT 2030 s’articulés arreu del territori. Això s’ha aconseguit a través del Mecanisme de Descoberta d’Oportunitats (MDO), un instrument per poder detectar oportunitats i àmbits prioritaris d’execució d’iniciatives entre els actors rellevants del sistema: administracions, universitats, centres de recerca i tecnològics, empreses, entitats i associacions de la societat civil. Principalment, els MDO serveixen per detectar àmbits emergents, definir prioritats, impulsar projectes transformadors i alinear el finançament europeu (especialment FEDER) amb les agendes compartides, sota una governança específica liderada per l’Àrea d’Innovació Transformativa del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Des del PEMB hem tingut l’oportunitat de conèixer algunes de les 15 agendes compartides existents actualment a Catalunya (Document monitoratge 2023) gràcies a la formació dins de la Microcredencial per a la facilitació d’Agendes Compartides de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una formació basada en els anys d’experiència en la creació i desplegament d’aquestes iniciatives arreu de Catalunya.Per nombrar-ne algunes, ens fixarem en els exemples de la Conca de Barberà i la Cerdanya. En el primer d'ells, el de la Conca de Barberà, l’agenda compartida s’emmarca en un context de repte demogràfic i econòmic marcat pel despoblament, la pèrdua d’activitat i la necessitat de repensar el model de desenvolupament territorial, posant en valor els recursos locals i l’arrelament al territori. Pel que fa a l’agenda compartida de la Cerdanya, en un context d’alta pressió turística i ambiental, el repte identificat és la compatibilitat entre desenvolupament econòmic i accés a l’habitatge, preservació del paisatge i cohesió social en un entorn especialment fràgil.Dos exemples que han comptat amb l'impuls del MDO-RIS3CAT i que mostren com les agendes compartides tenen la capacitat d’adaptar-se a contextos territorials diferents, però amb reptes estructurals comuns. En els dos casos, el procés no es limita a identificar projectes, sinó que posa el focus en:La construcció d’una narrativa compartida sobre el futur del territori.Les interdependències entre les dimensions econòmica, social, ambiental i cultural.El reconeixement dels conflictes i les tensions com a part del procés i no com a obstacles a evitar.L’activació d’actors locals com a agents de canvi.Aquests processos demostren que la força de les agendes compartides no resideix en replicar processos, sinó en generar marcs de treball col·laboratius capaços d’incorporar les casuístiques de cada territori.Les agendes compartides i el Compromís MetropolitàEl Compromís Metropolità 2030 parteix d’una premissa clara: que els grans reptes de la regió metropolitana de Barcelona -emergència climàtica, desigualtats socials, accés a l’habitatge, cohesió territorial o transició energètica-, no poden ser abordats de manera aïllada. El Compromís aposta per la governança col·laborativa a partir d’una mirada metropolitana que sigui capaç d’incorporar la participació de la quíntuple hèlix -sector públic, sector privat, acadèmia, organitzacions ciutadanes i mitjans de comunicació-, i integrar la diversitat territorial i la complexitat sistèmica.És en aquest marc que les agendes compartides esdevenen peça clau per avançar en els objectius del Compromís Metropolità. No només per la seva visió estratègica de llarg termini o els seus principis, sinó perquè la metodologia de les agendes contribueix a poder traduir les missions en acció col·lectiva, generant coneixement i treballant pels reptes del territori metropolità des e les capacitats individuals dels actors que s'hi impliquen.Un exemple representatiu és el rol del PEMB com a Oficina tècnica de l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona, promoguda en el seu inici per l’equip del Mecanisme de Descoberta d’Oportunitats (MDO), i que en dos anys d’existència ha implicat a més de 40 actors rellevants del sistema. L’agenda parteix de la base que la descarbonització del parc residencial és un repte ambiciós i complex que demostra que el problema de l’habitatge no pot abordar-se de manera aïllada sinó que requereix una mirada multisectorial -especialment pel seu alt impacte sobre àmbits com la mobilitat, l’energia, la salut o les desigualtats socials entre d’altres- i metropolitana, tal com posa de manifest l’informe del PEMB sobre la planificació de l’habitatge a escala metropolitana. Afrontar aquest repte des d’una única mirada o política pot generar efectes adversos com l’exclusió de les llars vulnerables, l’augment de les desigualtats territorials o la “falsa descarbonització” que no té en compte la suma d’emissions en tot el cicle de vida de l’edifici i la seva rehabilitació. Imagen Sessió del grup de treball de l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona És per aquesta raó que, mitjançant la metodologia de treball de les agendes compartides, des del 2024 impulsem, de la mà de la RIS3CAT, un procés de treball col·laboratiu que, a partir de la construcció conjunta entre diversos actors metropolitans, alinea agents, interessos i responsabilitats diverses al voltant d’una visió de futur que situa la descarbonització com una oportunitat per millorar no només el confort, la salut i la qualitat de vida de la ciutadania, sinó el desenvolupament econòmic i ambiental del territori. Tot aquest treball es basa en la voluntat dels diferents actors per fer front a un repte comú entre ells, coordinar-se i oferir els recursos que cadascun té a disposició dins de les seves pròpies capacitats. La incorporació de casos concrets del territori, com el Pla de Rehabilitació Extensiva del barri de Sant Ildefons, impulsat per l’Ajuntament de Cornellà i el Consorci Metropolità de l'Habitatge, aporta una dimensió aplicada a l’Agenda, convertint-se en un cas d’estudi i d’experimentació real. Alhora, la participació de centres de recerca i universitats, que ofereixen les seves línies d’investigació per donar resposta als reptes identificats, reforça la capacitat de passar de la planificació i la diagnosi a l’acció.En definitiva, un dels aprenentatges més valuosos que hem obtingut del treball en l’Agenda compartida per a la descarbonització ha estat que la metodologia d’agendes compartides pot actuar com un mecanisme innovador de governança metropolitana, capaç de transformar missions estratègiques en processos reals de canvi sistèmic. En un context de complexitat creixent, aquestes metodologies no només complementen el Compromís Metropolità 2030, sinó que fan possible avançar cap a una governança i coordinació dels actors metropolitans més resilient, adaptable i robusta amb capacitats reals de canvi. Si vols llegir més sobre el marc teòric de les transicions sistèmiques et recomanem:Deep Transitions LabGeels, Frank W. [et al.]: ‘The enactment of socio-technical transition pathways: A reformulated typology and a comparative multi-level analysis of the German and UK low-carbon electricity transitions (1990–2014)’Ghosh, Bipashyee [et al.]: ‘Transformative outcomes: assessing and reorienting experimentation with transformative innovation policy’Kemp, René [et al.]: ‘Diversifying deep transitions: Accounting for socio-economic directionality’Köhler, Jonathan [et al.]: ‘An agenda for sustainability transitions research: State of the art and future directions'Generalitat de Catalunya: 'Facilitació de la construcció d’agendes compartides'Generalitat de Catalunya: 'Les agendes compartides en primera persona'

🏠Un exemple representatiu és la participació del PEMB en l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona

Vols saber-ne més?
👀Llegeix a David Úbeda al blog del PEMB⤵️

Els grans reptes metropolitans: emergència climàtica, habitatge, transició energètica.. són complexos i interdependents
👉 No es poden abordar amb polítiques sectorials ni solucions aïllades

Com governar aquesta complexitat?
✍️David Úbeda sobre agendes compartides al blog. FIL⤵️

🏠 L’accés a un #habitatge digne, clau per a la cohesió social i la vida #metropolitana

📅 3 març · 18h
📍 Biblioteca Singuerlín (Santa Coloma)

Debat sobre:
1️⃣Foment lloguer o adquisició
2️⃣Rehabilitació, construcció?
3️⃣Propostes de normativa, legislació desitjable

✏️ Inscripcions: https://ja.cat/0Omz7

Mataró acull una jornada d’intercanvi entre la XMESS i la delegació francesa RTES sobre economia social i polítiques alimentàries El passat 10 de febrer de 2026, la Sala d’Actes del Cafè de Mar de Mataró va acollir la Jornada d’Intercanvi entre la XMESS (Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària) i la delegació francesa RTES (Réseau des collectivités territoriales pour une économie sociale et solidaire). La trobada va reunir representants institucionals de diferents escales territorials, incloent-hi ciutats com Nantes i Estrasburg, així com la regió de Nova Aquitània.

🤝🌱 #Mataró acull una jornada d’intercanvi amb representants europeus com Nantes i Estrasburg sobre polítiques d’ESS, estratègies alimentàries i cooperació rural-urbana al centre del debat. El PEMB hi participa reforçant la missió d’#alimentació metropolitana.

🗞️La notícia:

Diàlegs a la Riba del Besòs: L'habitatge, un dret de ciutadania

🏠 L'#habitatge, un dret de ciutadania

📅3 març-18h
📍Biblioteca Singuerlín (Santa Coloma)

▪️Maria Sisternas
▪️@luisaferpinto.bsky.social
▪️@carmearcarazo.bsky.social
▪️Lisa Marrani
i @oetxearte.bsky.social.

🤝Diàlegs a la Riba del Besòs i @espacio-publico.bsky.social
✏️Inscripcions:

EL PDU (a)prova: Ja tenim pla. Ara, la governança - Catalunya Metropolitana És alhora una oportunitat i una prova d’estrès. Pot reduir les desigualtats o ser una norma més incapaç de frenar el mercat d’habitatge. El PDUM pot ser el pont entre urbanisme i drets. Però només si la regió metropolitana, i no sols l’AMB, s’atreveix a governar-se com el sol espai de vida que ja és: amb planificació compartida i acords supramunicipals; alineant competències, finançament i instruments d’execució

🏠El PDUM s’aprova (de nou): 220.000 habitatges potencials fins al 2050 i més del 10% assequible. El repte no és només el “què”, sinó el “com” i el “qui”. Sense governança metropolitana real, el pla pot quedar en paper.

🗞️@luisaferpinto.bsky.social a @catalunyamtp.bsky.social:

EL PDU (a)prova: Ja tenim pla. Ara, la governança - Catalunya Metropolitana És alhora una oportunitat i una prova d’estrès. Pot reduir les desigualtats o ser una norma més incapaç de frenar el mercat d’habitatge. El PDUM pot ser el pont entre urbanisme i drets. Però només si ...

El PDUM pot ser el pont entre urbanisme i drets

Però només frenarà les desigualtats del mercat de l'habitatge si tota la regió metropolitana, no sols l'AMB, s’atreveix a governar-se

✍️ @luisaferpinto.bsky.social
@pemb.cat
@catalunyamtp.bsky.social
catalunyametropolitana.cat/el-pdu-aprov...

Hi ha un futur 'metropoblità'? L’any 2024, amb motiu de l’exposició Suburbia del CCCB, sobre la que vam parlar en diverses ocasions en aquesta columna, el geògraf Francesc Muñoz ens

🏡 La idea de “la caseta i l’hortet” continua ben viva. Però avui l’ideal és un altre: viure en un poble, amb natura i comunitat, sense renunciar a la metròpoli.

📰 @estelabo.bsky.social parla de "metropoblitanisme" en l'últim article a @thenewbcnpost.bsky.social.

 🧵👇

Hi ha un futur 'metropoblità'? L’any 2024, amb motiu de l’exposició Suburbia del CCCB, sobre la que vam parlar en diverses ocasions en aquesta columna, el geògraf Francesc Muñoz ens

🗺️ "Fer compatibles diversos modes de vida, com la metròpolis, ciutats intermèdies, viles i pobles, és clau per a un desenvolupament sostenible i equilibrat del país".

Continua llegint l'article @estelabo.bsky.social ⤵️

Hi ha un futur 'metropoblità'? L’any 2024, amb motiu de l’exposició Suburbia del CCCB, sobre la que vam parlar en diverses ocasions en aquesta columna, el geògraf Francesc Muñoz ens

Cardedeu és una "una destinació cobejada per molts urbanites desencantats que no volen anar a una urbanització aïllada i despersonalitzada (...)". @estelabo.bsky.social es pregunta si serà "un luxe passatger, fins que els mateixos pobles, desbordats, perdin els atributs que els fan atractius".

Propostes per a la ciutat metropolitana: Eix de Renovació Urbana

📍Propostes per a la ciutat metropolitana: Eix de Renovació Urbana

🗓 21 febrer
🕙 10 h
📌 Metro Can Zam (@santacoloma.bsky.social)

🚶‍♀️Itinerari urbà + jornada a Can Sisteré amb @estelabo.bsky.social
.

🤝Organitza: Diàlegs a la Riba del Besòs, #LabCiudades i PEMB.

✏️Inscripcions:

Agendes compartides: una metodologia innovadora per a la complexitat metropolitana | Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Agendes compartides: governar la complexitat metropolitanaLa regió metropolitana de Barcelona ha de fer front a una sèrie de reptes que no poden ser abordats des d’una única mirada, ni per polítiques sectorials o per projectes aïllats. L’emergència climàtica, la crisi de l’habitatge o bé les desigualtats territorials, són reptes massa complexos que requereixen la voluntat dels diversos actors metropolitans per poder donar-hi resposta. La manca de capacitats per resoldre els reptes complexos que travessa la regió metropolitana posa en evidència els límits dels models clàssics de planificació i governança. És en aquest context que les agendes compartides sorgeixen com una metodologia innovadora per fer front als reptes sistèmics des del territori, generant una visió de futur compartida, coneixement col·lectiu i capacitat d’acció coordinada.D’on sorgeixen les agendes compartides?Les agendes compartides beuen del marc de les polítiques d’innovació transformativa (Transformative Innovations Policy, TIP) i dels estudis sobre transicions sociotècniques que analitzen com poden canviar sistemes complexos com l’energia, la mobilitat, l’alimentació o l’habitatge. A diferència d’altres polítiques d’innovació, les TIP tenen com a objectiu la direccionalitat del canvi sistèmic, la participació democràtica, la justícia social i intervenir sobre pràctiques existents en els sistemes, regles i relacions de poder.Dit d’una altra manera, les agendes compartides són un instrument que intenta fer de pont entre la teoria d’un canvi de sistema i la realitat del territori incorporant una mirada place-based i challenge-based. És a dir, aprofiten els reptes concrets i el context territorial per impulsar transformacions profundes a partir de la construcció col·lectiva.Què és una agenda compartida?De manera molt resumida, les agendes compartides són una metodologia de treball innovadora de construcció col·lectiva que permet:Definir una visió de futur compartida entre els actors que participen en el procés de treball que vol resoldre un repte complex del territori.Identificar obstacles i oportunitats de transformació sistèmica.Articular actors diversos i, sobretot, apropar l’acadèmia al territori.Prioritzar línies d’acció amb capacitat de generar canvi sistèmic.Activar processos d’aprenentatge, experimentació i avaluació contínua. Imagen Sessió del grup de treball de l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona Per què són rellevants?Els reptes actuals del territori metropolità són multidimensionals i interdependents. Per exemple, la descarbonització, no afecta només la disponibilitat de tecnologia per fer-la possible, sinó que és un repte transversal que afecta l’habitatge, la salut, l’economia, la governança, el mercat laboral i les desigualtats socials. Si realment volem millorar com a societat, cal que els nostres esforços es dirigeixin a més d’una dimensió per evitar possibles pràctiques insostenibles o generar efectes no desitjats com podrien ser la gentrificació o l’exclusió.Les agendes compartides permeten canviar aquesta lògica de com fer front als reptes complexos i ens permeten avançar cap a transformacions sistèmiques, ajudant a visibilitzar i entendre com els diferents sistemes estan connectats entre si i obrint espais per repensar normes, relacions entre actors i nínxols d’oportunitat de canvi.Les agendes compartides al nostre territoriDes del PEMB hem tingut l’oportunitat de conèixer alguns exemples d’aplicació gràcies a la formació en facilitació d’Agendes Compartides duta a terme, com són els casos de la Conca de Barberà i de la Cerdanya.En el cas de la Conca de Barberà, l’agenda compartida s’emmarca en un context de repte demogràfic i econòmic marcat pel despoblament, la pèrdua d’activitat i la necessitat de repensar el model de desenvolupament territorial, posant en valor els recursos locals i l’arrelament al territori.Pel que fa a l’agenda compartida de la Cerdanya, en un context d’alta pressió turística i ambiental, el repte identificat és la compatibilitat entre desenvolupament econòmic i accés a l’habitatge, preservació del paisatge i cohesió social en un entorn especialment fràgil.Aquests dos exemples mostren com les agendes compartides tenen la capacitat d’adaptar-se a contextos territorials diferents, però amb reptes estructurals comuns. En els dos casos, el procés no es limita a identificar projectes, sinó que posa el focus en:La construcció d’una narrativa compartida sobre el futur del territori.Les interdependències entre les dimensions econòmica, social, ambiental i cultural.El reconeixement dels conflictes i les tensions com a part del procés i no com a obstacles a evitar.L’activació d’actors locals com a agents de canvi.Aquests processos demostren que la força de les agendes compartides no resideix en replicar processos, sinó en generar marcs de treball col·laboratius capaços d’incorporar les casuístiques de cada territori.Les agendes compartides i el compromís metropolitàEl Compromís Metropolità 2030 parteix d’una premissa clara: que els grans reptes de la regió metropolitana de Barcelona -emergència climàtica, desigualtats socials, accés a l’habitatge, cohesió territorial o transició energètica-, no poden ser abordats de manera aïllada. El Compromís aposta per la governança col·laborativa a partir d’una mirada metropolitana que sigui capaç d’incorporar la participació de la quíntuple hèlix -sector públic, sector privat, acadèmia, organitzacions ciutadanes i mitjans de comunicació-, i integrar la diversitat territorial i la complexitat sistèmica.És en aquest marc que les agendes compartides esdevenen peça clau per avançar en els objectius del Compromís Metropolità. No només per la seva visió estratègica o els seus principis, sinó perquè la metodologia de les agendes contribueix a poder traduir les missions en acció col·lectiva, generant coneixement i treballant pels reptes del territori.Un exemple representatiu és la participació del PEMB en l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona que parteix de la base que la descarbonització del parc residencial és un repte ambiciós que demostra que el problema de l’habitatge no pot abordar-se de manera aïllada sinó que requereix una mirada multisectorial -especialment pel seu alt impacte sobre àmbits com la mobilitat, l’energia, la salut o les desigualtats socials entre d’altres- i metropolitana, tal com posa de manifest l’informe del PEMB sobre la planificació de l’habitatge a escala metropolitana. Afrontar aquest repte des d’una única mirada o política pot generar efectes adversos com l’exclusió de les llars vulnerables o l’augment de les desigualtats territorials. Imagen Sessió del grup de treball de l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona És per aquesta raó que, mitjançant la metodologia de treball de les agendes compartides, des del 2024 s’està impulsant un procés de treball col·laboratiu que, a partir de la construcció conjunta entre diversos actors metropolitans, alinea agents, interessos i responsabilitats diverses al voltant d’una visió de futur que situa la descarbonització com una oportunitat per millorar el confort, la salut i la qualitat de vida de la ciutadania.Tot aquest treball es basa en la voluntat dels diferents actors per fer front a un repte comú entre ells, coordinar-se i oferir els recursos que cadascun té a disposició dins de les seves pròpies capacitats. La incorporació de casos concrets del territori, com el Pla de Rehabilitació Extensiva del barri de Sant Ildefons, impulsat per l’Ajuntament de Cornellà, aporta una dimensió aplicada a l’Agenda, convertint-se en un cas d’estudi i d’experimentació real. Alhora, la participació de centres de recerca i universitats, que ofereixen les seves línies d’investigació per donar resposta als reptes identificats, reforça la capacitat de passar de la planificació i la diagnosi a l’acció.En definitiva, un dels aprenentatges més valuosos que hem obtingut del treball en l’Agenda compartida per a la descarbonització ha estat que la metodologia d’agendes compartides pot actuar com un mecanisme innovador de governança metropolitana, capaç de transformar missions estratègiques en processos reals de canvi sistèmic. En un context de complexitat creixent, aquestes metodologies no només complementen el Compromís Metropolità 2030, sinó que fan possible avançar cap a una governança i coordinació dels actors metropolitans més resilient i robusta amb capacitats reals de canvi. Si vols llegir més sobre el marc teòric de les transicions sistèmiques et recomanem:Deep Transitions LabGeels, Frank W. [et al.]: ‘The enactment of socio-technical transition pathways: A reformulated typology and a comparative multi-level analysis of the German and UK low-carbon electricity transitions (1990–2014)’Ghosh, Bipashyee [et al.]: ‘Transformative outcomes: assessing and reorienting experimentation with transformative innovation policy’Kemp, René [et al.]: ‘Diversifying deep transitions: Accounting for socio-economic directionality’Köhler, Jonathan [et al.]: ‘An agenda for sustainability transitions research: State of the art and future directions'

🏠Un exemple representatiu és la participació del PEMB en l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona

Vols saber-ne més?
👀Llegeix a David Úbeda al blog del PEMB⤵️

Els grans reptes metropolitans: emergència climàtica, habitatge, transició energètica.. són complexos i interdependents
👉 No es poden abordar amb polítiques sectorials ni solucions aïllades

Com governar aquesta complexitat?
✍️David Úbeda sobre agendes compartides al blog. FIL⤵️

Més del 50% dels desplaçaments a les zones rurals i urbanitzacions de baixa densitat es fan en vehicle privat L’estudi “La mobilitat a l'entorn rural i urbanitzacions de baixa densitat: anàlisi i oportunitats per a les polítiques públiques”, realitzat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l'Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona (ATM) i l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), és el primer a Catalunya que compara els patrons de mobilitat de les zones rurals i urbanitzacions de baixa densitat respecte de les zones urbanes.

👀 Et vas perdre la presentació de l'estudi sobre mobilitat a les zones rurals i de baixa densitat?

Aquí t'expliquem tot el que necessites saber i les reflexions que van sorgir a la taula rodona⬇️

🌐 Parlar de mobilitat és una qüestió complexa, vinculada a la feina i l’habitatge, àmbits importants per a la ciutadania, explica Irene Navarro, coordinadora del gabinet tècnic del PEMB.

🗣️ "L'estudi ha posat evidència les intuïcions, imprescindible per fer política pública".

🔴 Avui presentem l'estudi 'La mobilitat a l'entorn rural i urbanitzacions de baixa densitat: anàlisi i oportunitats per a les polítiques públiques' de @institutmetropoli.cat a la seu de l'Associació Catalana de Municipis.

⚠️🚗 Més del 50% dels desplaçaments en aquestes zones es fan en vehicle privat.

La planificació d’habitatge a escala metropolitana: síntesi d’un informe elaborat pel PEMB L’accés a l’habitatge és un dels principals reptes socials i urbans de la regió metropolitana de Barcelona. L’informe “La planificació d’habitatge a escala metropolitana” del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) defensa que cal una mirada supramunicipal per donar resposta a una crisi que afecta tot el territori, més enllà dels límits administratius.

🏠Coneix l'informe "La planificació d’#habitatge a escala metropolitana" i les propostes del PEMB per fer front a un dels principals reptes socials i urbans en territoris metropolitans com el de #Barcelona⤵️

#MissióHabitatge
#CompromísMetropolità

📢L'accés a l'#habitatge és un dels principals reptes a l'RMB

Per què cal una mirada metropolitana?
💼Gairebé 1/2 població treballa en un municipi diferent d'on viu
💸Encariment sincronitzat a tota la regió
🏚️Parc habitatge envellit
⚖️Desigual capacitat municipal

🧵OBRIM FIL⤵️

Pensar la metròpoli des del Besòs: Diàlegs inaugura el cicle 2026 de propostes metropolitanes Com es poden afrontar els desequilibris urbans, socials i democràtics de la metròpoli des dels barris? Aquesta va ser una de les preguntes centrals de la sessió inaugural del cicle 2026 ‘Propostes per a la ciutat metropolitana’, impulsat per Diàlegs a la Riba del Besòs amb la col·laboració del grup de recerca LabCiudades de la UOC i el suport del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

🏙️ Com es poden afrontar els desequilibris urbans, socials i democràtics de la metròpoli des dels #barris?

Arrenca el cicle 2026 'Propostes per a la ciutat metropolitana' organitzada pel Diàlegs a la Riba del Besòs amb la col·laboració de #LabCiudades i el PEMB.

📢 Primera jornada de l'any!

🚏 Com garantim la mobilitat més enllà de les àrees urbanes? 

🗓️ El 5 de febrer presentem un estudi realitzat per @InstMetropoli i impulsat per @ACMunicipis, @ATMbcn, @arcaruralcat, @amtu_cat i @pembarcelona. 

Inscripcions⤵️
https://bit.ly/3LM9hfW

El meu municipi primer? - Catalunya Metropolitana A poc més d’un any vista de les eleccions municipals, i quan hauríem d’enfortir els mecanismes de cooperació i millorar la governança de tota la metròpoli, el dilema de fons és com preservar el valor polític i simbòlic del municipalisme sense convertir-lo en una estructura feble o merament administrativa però sense caure tampoc en una nova generació de polítiques de campanar miops davant dels problemes compartits. S’ha de redefinir la relació entre metròpoli i municipi

🗞️ A poc més d’un any de les eleccions municipals: "El debat sobre el futur dels municipis a ·Catalunya es troba fortament condicionat per aquesta tensió entre localisme, proximitat democràtica i capacitat operativa", article d'@estelabo.bsky.social a @catalunyamtp.bsky.social

El meu municipi primer? - Catalunya Metropolitana A poc més d’un any vista de les eleccions municipals, i quan hauríem d’enfortir els mecanismes de cooperació i millorar la governança de tota la metròpoli, el dilema de fons és com preservar el valor ...

El meu municipi primer?

A un any de les municipals, en lloc d'enfortir la cooperació metropolitana tenim el dilema de preservar el municipalisme sense afeblir-lo ni fer polítiques de campanar

✍️Oriol Estela, del @pemb.cat, al @catalunyamtp.bsky.social
catalunyametropolitana.cat/el-meu-munic...

Dos anys decisius per la Barcelona metropolitana | Pla Estratègic Metropolità de Barcelona L’any 2026 farà 40 anys que el llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el seu equip van començar a encarregar estudis que ajudessin a pensar en el futur de la ciutat després dels Jocs Olímpi...

Dos anys decisius per la Barcelona metropolitana

L’impuls al planejament urbà i un nou cicle electoral marcaran el rumb de la governança metropolitana en un context convuls que poc es presta a la serenitat

✍️ Oriol Estela @estelabo.bsky.social, del @pemb.cat
pemb.cat/ca/blog/dos-...

De l'inexcusable encaix polític de l' #àreametropolitana (amb tots els seus problemes i potencialitats compartits) i del perill que, un cop més, quedi relegat de l'agenda política.

Oportuna reflexió d' @estelabo.bsky.social del @pemb.cat :

Dos anys decisius per la Barcelona metropolitana | Pla Estratègic Metropolità de Barcelona L’any 2026 farà 40 anys que el llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el seu equip van començar a encarregar estudis que ajudessin a pensar en el futur de la ciutat després dels Jocs Olímpics de 1992, tenint en compte la gran transformació no només física, sinó també econòmica, a la que s’havia de fer front.Dos anys més tard, d’aquells estudis en va sortir la necessitat de treballar de manera concertada amb els principals actors econòmics i socials de la ciutat i va ser així que es va crear l’oficina dirigida per Francesc Santacana des de la que s’impulsaria el I Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000, punt de partida per a la configuració del que a hores d’ara és el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).Avui, quatre dècades després, comptem amb tot un ecosistema d’institucions i organismes que ens proporcionen coneixement sobre els més variats aspectes de la vida a la metròpoli, que inclou una administració com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que dona servei a 36 dels municipis metropolitans. Cada cop més, però, les diverses anàlisis apunten, com fa el nostre Compromís Metropolità 2030, a considerar que el territori metropolità real abasta com a mínim les comarques de la vegueria de Barcelona, irrompent amb ímpetu diferent, però de manera progressiva i constant, a les vegueries de l’entorn. Imagen Sabem, i fa temps que ho discutim a tort i a dret, que no és gens senzill trobar una fórmula adequada per governar aquest territori tan dinàmic i canviant, i no només perquè sigui en sí mateixa una tasca tècnicament i administrativament complexa que no es pot considerar que estigui 100% resolta en cap dels models que es poden trobar a nivell internacional. També perquè hi té un gran pes el factor del poder polític, que fa complicat aprofundir en el debat, ja no diguem fer propostes concretes, especialment en un context de gran fragmentació i polarització com l’actual.En qualsevol cas, l’acord a què van arribar les institucions i els actors econòmics i socials que conformen el PEMB a través del Compromís Metropolità 2030 va ser el d’emplaçar a l’administració amb major responsabilitat en aquests assumptes, la Generalitat de Catalunya, a definir en l’horitzó del final de la dècada com a mínim les bases per a una governança de tot el territori català que respongui millor a la situació i els reptes del segle XXI. En els mateixos termes es va pronunciar l’alcalde de Barcelona, president de l’AMB i del Consell General del PEMB en una conferència davant de representants empresarials en començar el seu mandat.Falten només quatre anys per al 2030 i, a més, el Compromís Metropolità 2030 arriba enguany a l’equador del seu període de vigència, de manera que sembla pertinent fer un repàs a les diverses qüestions que poden incidir en els propers dos anys en què el debat sobre la governança metropolitana pugui desenvolupar-se en condicions per tal d’arribar a fer realitat la demanda anterior.En primer lloc, no es pot obviar de cap manera la situació del món en general i en particular la batalla geopolítica en la qual ens trobem immersos, especialment pel que representa d’amenaça per a l’estabilitat a Europa. L’enquistada guerra a Ucraïna, les pretensions de Donald Trump respecte a Groenlàndia, el gir generalitzat dels governs dins i fora de la UE cap a posicions extremadament nacionalistes, per utilitzar l’apel·latiu més suau, són, entre d’altres, factors que en qualsevol moment poden activar una reacció en cadena d’esdeveniments de conseqüències imprevisibles, també sobre el rol de les ciutats i les aglomeracions metropolitanes dins el panorama global.És en aquest context cal preguntar-se per com s’ha de preparar Catalunya i, en particular, la seva principal metròpoli. El Govern tot just ha començat els treballs per a la revisió del Pla territorial general aprovat el 1995, que ha de posar les bases precisament de l’ordenació del territori català i, en darrer terme, hauria de condicionar-ne l’organització administrativa. Esperem que el procés no s’eternitzi i que els instruments de planejament que se’n derivin siguin prou àgils per fer front a les transformacions que hi vagin associades. En tot cas, seria interessant conèixer com més aviat millor els grans traços del dibuix que hauria de tenir la Catalunya de mitjan segle i aclarir si això de la Catalunya dels 10 milions és una hipòtesi, un objectiu o un escenari no desitjat.Parlant de processos eterns, en els propers dos anys hauria d’aprovar-se definitivament el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que es cou des de fa més d’una dècada. Cal destacar que a la celebració aquest 2026 del fet que Barcelona és Capital Mundial de l’Arquitectura també hi podrem afegir la celebració del 50è aniversari del Pla General Metropolità (PGM) que inesperadament encara determina els principals aspectes urbanístics del cor de la metròpoli. Seria ja sens dubte el moment de passar de pantalla.Així, serà dels nous governs locals que sorgeixin de les eleccions de maig del 2027 de qui dependrà que el no gaire senzill trànsit del PDUM al veritable substitut del PGM, el Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità, es faci amb la celeritat requerida. El fet que quedin fora d’aquesta planificació els municipis metropolitans de fora de l’AMB, en particular els que en són més adjacents, només es podrà compensar mínimament si els conceptes i les eines que se’n derivin són compartides, o almenys compatibles, amb les que s’emprin per al procés de revisió del planejament per tota Catalunya.Mencionar les eleccions municipals del 2027, les properes en el calendari electoral vigent, ens porta a adonar-nos que ens trobem en un període de temps inusualment llarg, pel que ha estat l’última dècada, sense acudir a les urnes. Tot i així, els equilibris, malabarismes i exercicis de supervivència del govern de l’Estat poden no ser suficients per esgotar la legislatura (tardor del 2027) i acabar avançant-se així l’inici d’un nou cicle electoral. Una altra vegada hem de parlar d’una potencial reacció en cadena, tant per com els resultats podrien afectar el mapa polític de cara a les municipals com per com es podrien reconfigurar majories al Parlament de Catalunya i, en darrer terme, haver d’anar també a les urnes autonòmiques abans d’hora.´ Imagen I, amb tot plegat, ens trobem que, a mesura que s’apropen aquestes eleccions municipals, i a l’empara de l’enrarit clima polític, comencen a sorgir postures del tipus “el meu municipi primer” que poden portar a que cadascú acabi fent la seva. Una postura que si ja és perjudicial quan s’adopta en àmbits com l’urbanístic o l’econòmic, encara ho és més si anem al terreny dels drets socials.Cal tenir en compte, però, que avui en dia, per molt que es vulgui treure pit de l’autonomia local, no hi ha ajuntament que se’n pugui sortir sense la col·laboració amb els municipis i territoris del voltant i encara menys en un entorn metropolità. Una altra cosa és que els discursos distanciadors s’imposin de manera populista i serveixin per capitalitzar el malestar d’una part de la societat de cara a l’obtenció de vots.Els escenaris, en definitiva, no semblen gaire encoratjadors. D’una banda, les urgències solen relegar sempre aspectes estructurals i complexos com el planejament territorial al capdavall de les prioritats, malgrat que siguin decisius per evitar urgències futures. De l’altra, cal un clima força més d’entesa per fer front a grans reptes de país, com és aquest de la seva articulació.La conjuntura i el futur immediat, doncs, reclamen més que mai l’existència d’espais que facilitin la col·laboració entre administracions i entre aquestes i la resta de la societat, que estiguin al marge de l’escenificació i que posin el focus en el llarg termini. I és que ens cal realment mirar endavant perquè la temptació de deixar-se portar pels successos immediats és massa gran.Un d’aquests espais és, com fa quatre dècades, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, mentre que l’agenda de mitjà i llarg termini que ha d’orientar aquest treball conjunt, l’única amb objectius i mesures concretes que existeix ara com ara per a la ciutat dels cinc milions, és el Compromís Metropolità 2030, elaborat amb la participació i l’acord d’un ampli ventall d’actors de tota la regió metropolitana.Des d’aquest esperit col·laboratiu que ens és inherent al PEMB seguirem treballant en positiu per superar les dificultats que puguin venir per al progrés de la nostra metròpoli. I ho farem, com sempre, al costat de totes les institucions i organitzacions que vulguin mirar més enllà de les incerteses del present i construir el millor dels futurs possibles.

📉Un escenari complicat on les urgències releguen aspectes estructurals com el planejament territorial al capdavall de les prioritats

🤝El futur immediat reclama més que mai espais com el PEMB que facilitin la col·laboració

👀Llegiu @estelabo.bsky.social⤵️

Quines qüestions poden incidir en els propers 2 anys en què el debat sobre la governança pugui desenvolupar-se en condicions?

✅Situació geopolítica internacional
✅Revisió del Pla territorial general
✅Aprovació del PDUM
✅Eleccions municipals 2027
✅Eleccions generals