Ahir em van dir "Claro, como eres tan seria". No ho van dir amb mala intenció, però em va fer mal.

I el més difícil de tot és no saber per on començar per canviar-ho

Quan tens quinze anys, tot sembla més senzill: t’apuntes a una activitat, parles amb desconeguts, i el món et respon. Però als 51, tot es torna més complicat, especialment si no tens un caràcter obert o extrovertit.

És difícil tenir 51 anys i sentir-se sola. No parlo de no tenir parella, sinó de no tenir ningú realment a prop. La relació amb la família és freda, insatisfactòria. Els amics, simplement, no hi són.

De vegades m'envaeix un sentiment de solitud i incomprensió, del no res.

2/2 Total, jo em pensava que serien quatre coses: una mica de base, maquillatge (bé, això ja és la base, no?), rímel, coloret —que ara en diuen “rubor” o alguna cosa per l’estil— i llavis. Doncs no. Resulta que són com deu productes que t’has de posar a la cara... He flipat!

Avui he vist un vídeo on m’ensenyaven a fer-me un maquillatge de "bona cara" i natural. Bé, ella ha dit "pintar-te", i he pensat: calla, si a mi que no m’agrada anar maquillada com una porta, això em va de conya. 1/2

Bueno, doncs resulta que en la empresa que jo treballo fan tota la publicitat en castellà i em fot, que vols que et digui.

Tenia aquest compte oblidat, però crec que és el lloc ideal per dir tot el que penso sense haver d'aguantar els coneguts.. he he

No el pensava mirar però ara sí ho faré

Esdeveniment a Barcelona completament castellanitzat, fins i tot escrivint "Catalunya" amb "ñ". Una autèntica vergonya. Ens estem perdent com a país.