Adam Martín 🏳️‍🌈

El que fa ganes és de tenir en Targa de professor de literatura, però ja "non ho l'età".

Dos moments estel·lars del poeta X És obvi que aquest noi té grans coses a dir-nos. Fixa’t com sap despullar-se de la pròpia vida i, alhora, penetrar en la nostra

Meravellós @adriatarga.bsky.social
elpais.com/quadern/2025...

Xavier Mas Craviotto Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) va estudiar Filologia Catalana i un postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials a la Universitat de Barcelona. És un dels cofundadors de Com ho…

💥 AVANÇAMENT

Demà arriba a totes les llibreries el recull de contes «Animals inexpressius» (@laltraeditorial.bsky.social).

I avui, per anar fent boca, @paperdevidre.bsky.social n’ha publicat el relat «L’iceberg».

El podeu llegir aquí:

pdvcontes.com/2025/10/07/x...

És una pena. El peix gran menjant-se el peix petit.

Enhorabona, Lali! A tu i a en Pau!

No ho sabia. Merci!

És demolidor. Gràcies per l'article.

Bonus: l'obra es pot llegir a @dramaticles.bsky.social, cosa que s'agraeix sobretot per l'oportunitat de poder continuar reflexionant sobre un fet terrible: l'assassinat d'un activista, en Carlo Giuliani, a mans de la policia durant la manifestació del 20/7/2001 a Gènova, en plena cimera del G8.

Fotografia de Lali Álvarez per al cartell promocional de 'Ragazzo'.

Inaugurada ahir la nova temporada teatral amb una obra molt esperada: #Ragazzo, de @almavlaminck.bsky.social, al Teatre Eòlia.
La interpretació de Pau Bondiez és tan impressionant físicament i emocional —gran encert de càsting— que aconsegueix ficar-nos de ple en l'espiral de violència.

Veure 'The Hours', de Michael Cunningham, (dir. Eline Arbo) al TNC ha estat meravellós, no només pel desplegament tècnic sinó sobretot per com tot l'elenc ens ha emocionat.
Com ha ressonat el "What a lark! What a plunge!", amb un to tan diferent al de 'Mrs. Dalloway' i quin ús de les flors!

El 'Faustus in Africa!', de Handstring Puppet Company i William Kentridge impressiona per la part visual i tècnica —projeccions i titelles— però la vessant textual es fa feixuga i el conjunt no emociona, i no perquè no digui veritats terribles sobre l'expansió colonial a l'Àfrica.
Una llàstima.

Ahir vaig veure 'Tu em vas prometre una història d'amor' d'Helena Tornero, dir. Israel Solà amb ajudantia de @leonardovgranados.bsky.social.
Enamoraments i amors amb uns encantadors Fermí Delfa i Sandra Pujol Torguet. Teatre de text, metateatre i audiovisual preciós.
Estrenen avui a la Sala Beckett.

'Saltburn' (2023), d'Emerald Fennell: intertextual, provocadora, excessiva i gòtico-mil·lenial. Maurice, Dracula, La grande bellezza i més. Estèticament perfecta, argumentalment inversemblant. Però, i què? Compro, banyera inclosa.

A 'Que juguin, que juguin', Berta Giraut fa un treball de direcció admirable: jugant amb les habilitats de sis intèrprets amateurs, extrau la llum particular de cadascun d'ells, els empeny i ells brillen i salten i volen, en una peça de teatre divertida, fresca i autèntica.
Teatre Eòlia avui i demà.

A 'La carn', Lluís Garau contrasta la bellesa del cos i la dansa amb la tristesa de la soledat parapetada darrera d'una càmera d'Onlyfans.
Un jo turmentat es buida en molts Altres a l'altra banda de la càmera.
El més terrible: la realitat que amaga la ficció.
Fins avui a l' @anticteatre.bsky.social.

Per molts anys!! ❤️

Una generació amb massa novel·la Els anys 1924 i 1925 va esclatar a la premsa catalana un debat entorn de la manca de conreu intens, constant i ampli de novel·la —un episodi molt ben estudiat...

La novel·la, remei pel «mal de llengua»?
Jordi Marrugat a @nuvolpuntcom.bsky.social constata que el gir de la postmodernitat —la barreja d'«alta» i «baixa» cultura— i l'auge de la novel·la "no ha[n] estabilitzat ni la literatura ni la llengua nacionals."
www.nuvol.com/serra-dor/un...

Finalment, Patrícia Bargalló —Bonnie— portadora (o no) de la cruel herència de mare i àvia i sent-ne molt conscient, fa un paper més pragmàtic, cuirassat en la seva reflexió interior, orientat en una mirada de futur.
En les seva mirada resten les cabòries que encara m'acompanyen.

Maria Ribera, com a Anna, desplega una capacitat interpretativa desbordant, capaç de passar per múltiples registres, des de l'expansió de les primeres escenes al progressiu replegament en la depressió i la incomprensió.
Ribera està magnífica. (3/4)

L'encertada i suggerent escenografia d'Ona Grau està totalment al servei d'aquest text trifurcat paral·lelament.
Marta Ossó, en el paper de Carol, la mare, fa un treball excel·lent de contenció i expressió de vulnerabilitat.
Les escenes d'Ossó són absolutament magnètiques. (2/4)

S'hereta la tristor i la voluntat de no viure?
'Anatomia d'un suïcidi', d'Alice Birch, dirigit per Glòria Balañà al @teatrenacional.bsky.social , juga amb la simultaneïtat escènica i el solapament temporal per abordar aquesta qüestió en tres generacions de dones. (1/4)

Joan Marmaneu

'Com es moren els ocells', d' @oriolmoralespuj.bsky.social, és un text ple de sentiments, imatges i amor per la llengua interpretat amb elegància i sensibilitat per Joan Marmaneu en un escenari íntim i que a poc a poc es va fent bell com una petita joia.
A la Fundació Joan Brossa fins el 6 de juny.

Volem una seqüela on ho expliqui tot.

Confessa! L'aranja és la de la foto d'ahir dels 50 d'un amic 😜

Quina llàstima. En canvi, l'adaptació de petit format de l'Orlando que va fer la companyia madrilenya Teatro de Fondo fa uns tres anys va estar molt bé.

Divertidíssima i delirant, 'La brama del cérvol', el nou muntatge de @lacalorica.bsky.social al Teatre Lliure. Com sempre, uns grans observadors de la realitat que, a més, saben el que ens agrada, ens ho donen i en sortim encantats —sobretot si som 'gent de teatre', que ho som.

Elegant posada en escena d'Ivan Benet per a 'Una mena d'Alaska', de #HaroldPinter, al Teatre Lliure, intensificant el sentit oníric de la peça amb el fascinant ball d'Andrés Corchero —imatge d'un estat mental— l'Aida Oset al piano i la convincent interpretació de Mireia Aixalà.
Més Pinters, sisplau!

Bravo! 👏🏻👏🏻👏🏻

Res queda sense explorar: cants desenfrenats (brava Griselda Ramon, quina descoberta!), monòlegs espaterrants (Oriol Genís sempre genial), duets d'amors no correspost, «belles dames sans merci» i dames contestatàries, catifes polivalents,...
Xapó, @centaureprod.bsky.social, sempre atrevits!

A 'Opereta imaginària', de Valère Novarina (trad. i dir. fantàstica d'Albert Arribas a la Fundació Joan Brossa), surten a la palestra les mil i una convencions teatrals —no només teatrals sinó també poètiques i novel·lístiques— i, amb un joc delirant, es subverteixen i es qüestionen fins al límit.