Raig Verd Editorial

Agenda feminista - De vuit a vuit | Capses de llibres Agenda feminista - De vuit a vuitAutoria: Fundació Surt i Raig Verd328 pàgines Mida DIN A5Publicació: 26 de febrer de 2026 Regalarem, fins esgotar existències, quatre adhesius relacionats amb les Primeres Jornades Catalanes de la Dona del 1976 i dos pòsters amb el manifest de les jornades. En aquesta primera edició de l'agenda 26-27 fem homenatge al 50è aniversari de les primeres Jornades Catalanes de la Dona del 1976. 'De vuit a vuit' és l'agenda feminista creada en col·laboració per la Fundació Surt i Raig Verd amb motiu del 50è aniversari de la celebració de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, el maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona. És, també, un homenatge a l'Agenda de les Dones, publicada per LaSal edicions entre 1978 i 1990, així com una eina que dia rere dia ens recorda que els drets de les dones són drets humans, i només prenen sentit quan esdevenen pràctiques quotidianes que ofereixin possibilitats reals de llibertat, dignitat i bon viure. Aquesta agenda va del 8 de març del 2026 al 8 de març de 2027, passant per totes les dates assenyalades que commemoren les nostres victòries i denuncien les injustícies que encara avui existeixen. L'agenda inclou il·lustracions que recorden les nostres lluites, espais per a notes, taules per a planificar la jornada, recordatoris d'aniversaris i breus explicacions dels dies commemoratius. «El calendari no és una eina neutra: organitza la producció, el descans, les festes, els ritmes laborals i les prioritats socials. Allò que no queda ben reflectit en el calendari —les cures, l’atenció, la sostenibilitat de la vida— tendeix a quedar també fora del reconeixement econòmic i polític.»

«Les dones dediquem gairebé dues hores diàries més que els homes a la planificació, l’exercici de les tasques i la cura. Aquest és un temps invisibilitzat.»

DE VUIT A VUIT, l'agenda feminista de SURT i Raig Verd

Vols anar a Terramar?

www.capsesdellibres.com/product-page...

Ja ha arribat el fabulós món de l'arxipèlag de Terramar a Raig Verd!

@indomita.bsky.social publica el còmic de Fred Fordham sobre UN MAG DE TERRAMAR d'Ursula K. Le Guin

Trad Blanca Busquets

A llibreries el 9 de març!

Descobreix la capsa aquí:
www.capsesdellibres.com/product-page...

Novetat de març d'Indòmita: Un mag de Terramar (Novel·la gràfica) Per aquest mes de març, Indòmita Editorial , segell de literatura juvenil de Raig Verd Editorial , posa a la venda l'adaptació a còmic  d' U...

Novetat de març d' @indomita.bsky.social @raigverd.bsky.social : Un mag de Terramar (Novel·la gràfica)
www.comicat.cat/2026/02/nove...

Un gra de blat | Capses de llibres Un gra de blatNgũgĩ wa Thiong’oTraducció de Josefina Caball A les vigílies de la independència de Kenya, la vil·la de Thabai es prepara per celebrar la fi del domini colonial britànic. Però la guerra no ha acabat, les seves ombres persisteixen. Mentre s’organitza la celebració, emergeixen les ferides d’una comunitat marcada per la rebel·lió del Mau-Mau: un líder traït, amors destruïts per la presó i la violència, i en Mugo, considerat un heroi solitari, que amaga un secret capaç de sacsejar tot el relat col·lectiu de resistència. Un gra de blat és una novel·la d’una força extraordinària sobre la llibertat i el seu preu, la culpa, la traïció i la fragilitat humana. Amb una narració coral i d’una intensitat implacable, el llibre va molt més enllà del relat polític per convertir-se en una reflexió universal sobre la responsabilitat individual i col·lectiva. Considerada una obra mestra de la literatura africana, consolida Ngũgĩ wa Thiong’o com un dels escriptors més grans i influents de la literatura contemporània. Una novel·la imprescindible, radical i reveladora, que segueix interpel·lant el lector. ______________________ Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya, 1938 – Estats Units, 2025) va néixer en el si d’una família de pagesos. Durant la infància i l’adolescència, va viure sota el domini colonial britànic fins a la revolta de l’Exèrcit de la Terra i la Llibertat (1952-1962), que va portar a la independència del país. Quan va ingressar en la comunitat universitària, va iniciar una sèrie de reflexions sobre la concepció acadèmica de les cultures i literatures d’Àfrica. Aquests plantejaments van ser la base de moltes teories postcolonials, que amb el temps van contribuir a realçar la personalitat cultural pròpia dels territoris africans després del colonialisme europeu. Les seves obres van anar centrant cada vegada més l’atenció en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, raó per la qual va patir persecució política dins i fora del país (va estar exiliat des del 1982 fins al 2002). A més, a partir del 1981 va prioritzar el kikuiu, la seva llengua materna, enfront de l’anglès com a llengua de creació literària. Thiong’o va ser professor d’Anglès i de Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine. Va obtenir deu títols de doctorat (un dels quals honoris causa) atorgats per universitats de tot el món, a més d’altres reconeixements acadèmics i honorífics. Va escriure i participar activament en les esferes culturals i acadèmiques de tot el món; tota la seva obra segueix generant debat i activitat intel·lectual, i ha estat traduïda a més de trenta llengües. El 2022, a més, va ser guardonat amb el Premi PEN/Nabokov or Achievement in International Literature. En català hem publicat Lluitar amb el diable, les seves memòries de la presó, i la trilogia de les memòries de la seva vida: Somnis en temps de guerra, A la Casa de l’Intèrpret i Neix un teixidor de somnis. També els assajos Desplaçar el centre i Descolonitzar la ment, que són la base del seu pensament, el conte il·lustrat La revolució vertical i la novel·la El diable a la creu. ______________________ Articles relacionats: Llibres del mateix autor: El diable a la creu Neix un teixidor de somnis La revolució vertical Lluitar amb el diable A la Casa de l’Intèrpret Descolonitzar la ment Desplaçar el centre Somnis en temps de guerra

«Déu meu, em vaig vendre l’ànima, i de què m’ha servit?»

UN GRA DE BLAT, de Ngũgĩ wa Thiong’o

Gliff | Capses de llibres GliffAutoria: Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Setembre 2025 En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella. Bri i Rose són «no-verificables» perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff —una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat— comença una altra forma de resistència. Una altra manera de mirar.Amb el seu estil lúdic i agosarat, Ali Smith ens ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’allò que no encaixa. Una obra sobre la recerca de sentit que fa del llenguatge una eina per obrir espais de llibertat i repensar el món. Quan tot sembla paralitzat, fins i tot una petita alteració pot canviar-ho tot.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». ____________________________________ «Un estudi, una confrontació, una rèplica, una cançó popular: el meravellós Gliff d’Ali Smith aborda les complexitats del nostre present i el potencial espinós i desbocat dels futurs possibles amb enginy, sensibilitat i mestria. Una obra mestra sobre l’art d’explicar històries, que explora el poder encantador i perillós del llenguatge i de la connexió.» The Spectator, Llibres de l’any «Com és habitual amb Smith, la seva prosa meravellosa et quedarà girant dins el cap. Gliff és desafiant i enigmàtic.» Martin Chilton, The Independent «Part al·legoria, part ficció distòpica, absolutament vibrant... una de les històries més commovedores sobre la resistència davant del poder cec que he llegit... senzillament el millor llibre que he llegit aquest any.» The Irish Times «Si els llibres recents de Smith eren un manual per a la vida del segle XXI, Gliff és un advertiment sobre què passarà si n’ignorem les lliçons.» The Observer

«Miraculosa… Tendra, hilarant i, en definitiva, transformadora. Un raig d'esperança»
— Paul Murray, Irish Times

GLIFF, d'Ali Smith

💥REGALEM L'AGENDA FEMINISTA A LES NOVES SUBSCRIPTORES!

📚 Subscriu-te a Raig Verd i rep, amb el teu primer enviament de llibres, un pack de benvinguda.

👉 Ja ets subscriptori? Demana'ns la teva agenda!

https://www.capsesdellibres.com/subscripcions

L'onada a la ment | Capses de llibres L’onada a la mentUrsula K. Le GuinTraducció d'Elena Ordeig VilaPublicació: Novembre 2022Edició: Rústega amb solapes348 pàgines Ursula K. Le Guin és una dels escriptors més importants del segle XX. Les seves reflexions i idees són tan valuoses com la seva ficció i han canviat la mirada i l’ofici de molts autors contemporanis. El seu compromís amb la literatura transcendeix a tots els àmbits, no es conforma amb la revolució del gènere, ni amb la reivindicació d’un món millor, sinó que ens demana implicació i acció partint d’una mirada crítica que s’inicia en nosaltres mateixos. La seva convicció en el poder transformador de la lectura i la seva coherència a l’hora d’escriure converteixen L’onada a la ment en un refugi al qual tornarem una vegada i una altra. El seu univers captivador i valent ens descobreix una forma de veure l’escriptura més enllà de les paraules i ens empeny a imaginar alternatives per al futur que hem de començar en el nostre present.___________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.___________________ «Ursula K. Le Guin en sap molt sobre el funcionament de la imaginació i el paper important que juga a l’hora de transformar la matèria primera de l’experiència en alguna cosa nova i estranya.» Merle Rubin, Los Angeles Times «Aquest recull d’assaig mereix —no, requereix— que l’assaborim de manera delicada, com si es tractés d’un bon vi.» Medium.com «Un bocí de la seva saviesa clara i brillant sobre temes tan eclèctics i essencials com el gènere, la sacralitat de les biblioteques públiques, la màgia de la conversa humana real i el vertader significat de la bellesa.» The Marginalian

«La majoria dels supervendes estan escrits per a lectors que estan disposats a ser consumidors passius.»

L'ONADA A LA MENT, d'Ursula K. Le Guin

Ja ha arribat el fabulós món de l'arxipèlag de Terramar a Raig Verd!

@indomita.bsky.social publica el còmic de Fred Fordham sobre UN MAG DE TERRAMAR d'Ursula K. Le Guin

Trad Blanca Busquets

A llibreries el 9 de març!

Descobreix la capsa aquí:
www.capsesdellibres.com/product-page...

Un gra de blat | Capses de llibres Un gra de blatNgũgĩ wa Thiong’oTraducció de Josefina Caball A les vigílies de la independència de Kenya, la vil·la de Thabai es prepara per celebrar la fi del domini colonial britànic. Però la guerra no ha acabat, les seves ombres persisteixen. Mentre s’organitza la celebració, emergeixen les ferides d’una comunitat marcada per la rebel·lió del Mau-Mau: un líder traït, amors destruïts per la presó i la violència, i en Mugo, considerat un heroi solitari, que amaga un secret capaç de sacsejar tot el relat col·lectiu de resistència. Un gra de blat és una novel·la d’una força extraordinària sobre la llibertat i el seu preu, la culpa, la traïció i la fragilitat humana. Amb una narració coral i d’una intensitat implacable, el llibre va molt més enllà del relat polític per convertir-se en una reflexió universal sobre la responsabilitat individual i col·lectiva. Considerada una obra mestra de la literatura africana, consolida Ngũgĩ wa Thiong’o com un dels escriptors més grans i influents de la literatura contemporània. Una novel·la imprescindible, radical i reveladora, que segueix interpel·lant el lector. ______________________ Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya, 1938 – Estats Units, 2025) va néixer en el si d’una família de pagesos. Durant la infància i l’adolescència, va viure sota el domini colonial britànic fins a la revolta de l’Exèrcit de la Terra i la Llibertat (1952-1962), que va portar a la independència del país. Quan va ingressar en la comunitat universitària, va iniciar una sèrie de reflexions sobre la concepció acadèmica de les cultures i literatures d’Àfrica. Aquests plantejaments van ser la base de moltes teories postcolonials, que amb el temps van contribuir a realçar la personalitat cultural pròpia dels territoris africans després del colonialisme europeu. Les seves obres van anar centrant cada vegada més l’atenció en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, raó per la qual va patir persecució política dins i fora del país (va estar exiliat des del 1982 fins al 2002). A més, a partir del 1981 va prioritzar el kikuiu, la seva llengua materna, enfront de l’anglès com a llengua de creació literària. Thiong’o va ser professor d’Anglès i de Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine. Va obtenir deu títols de doctorat (un dels quals honoris causa) atorgats per universitats de tot el món, a més d’altres reconeixements acadèmics i honorífics. Va escriure i participar activament en les esferes culturals i acadèmiques de tot el món; tota la seva obra segueix generant debat i activitat intel·lectual, i ha estat traduïda a més de trenta llengües. El 2022, a més, va ser guardonat amb el Premi PEN/Nabokov or Achievement in International Literature. En català hem publicat Lluitar amb el diable, les seves memòries de la presó, i la trilogia de les memòries de la seva vida: Somnis en temps de guerra, A la Casa de l’Intèrpret i Neix un teixidor de somnis. També els assajos Desplaçar el centre i Descolonitzar la ment, que són la base del seu pensament, el conte il·lustrat La revolució vertical i la novel·la El diable a la creu. ______________________ Articles relacionats: Llibres del mateix autor: El diable a la creu Neix un teixidor de somnis La revolució vertical Lluitar amb el diable A la Casa de l’Intèrpret Descolonitzar la ment Desplaçar el centre Somnis en temps de guerra

«La independència, quan finalment guanyessin, repararia tots els torts.»

UN GRA DE BLAT, de Ngũgĩ wa Thiong’o

5 breus motius (de profe) per portar aquest llibre a un aula d'institut:

• xerra de temes amb els quals els adolescents poden vincular
• dona peu a interpretar, reflexionar i debatre amb els alumnes
• està meravellosament escrit i traduï
• és fàcil de llegir
• és curt

Edita @raigverd.bsky.social

8️⃣ 'L'home a qui ja no agradaven els gats', d'Isabelle Aupy

Publica @raigverd.bsky.social

Tradueix Mia Tarradas

Una faula encisadora, que tracta temes universals i d'actualitat, ben escrita (i traduïda), però alhora fàcil de llegir. Molt recomanable per a secundària/batxillerat.

⭐️⭐️⭐️⭐️⭐️ (de 5)

✊Ens veiem avui, a les 18h, a l'Espai Línia (@espailinia) per presentar l'agenda d'acció feminista de la @Fundacio_Surt i Raig Verd.

Feminismes interseccionals | Capses de llibres Feminismes interseccionals Autoria: Alícia Villar i Vicenta Tasa248 pàginesPublicació: febrer 2026 Feminismes interseccionals: veus actives per a la reflexió ofereix una aproximació rigorosa i plural a la interseccionalitat com a eina d’anàlisi i d’acció política. A través de dotze converses amb persones que es dediquen a la investigació i l’activisme, el llibre examina com les desigualtats de gènere, raça, classe, sexualitat, origen o capacitat s’articulen de manera interdependent en contextos socials concrets. El volum recorre àmbits com les polítiques públiques, els drets humans, el pensament antiracista, els feminismes trans o la reflexió sobre el llenguatge, i posa especial atenció als límits i possibilitats de la interseccionalitat en entorns institucionals. En un capítol d’anàlisi pròpia, les autores aprofundeixen en els riscos de la institucionalització acrítica de la interseccionalitat i en la necessitat d’una mirada situada, capaç d’integrar dimensions culturals, lingüístiques i polítiques sovint absents en els marcs d’igualtat convencionals. Una obra sòlida i rellevant per comprendre els feminismes contemporanis i per incorporar la perspectiva interseccional a l’anàlisi social i a la formulació de polítiques públiques. ______________________ Alicia Villar Aguilés és doctora i professora de sociologia a la Universitat de València (UV). Investiga sobre les relacions entre societat i educació, conciliació dels temps personal, familiar i laboral i gènere. Està interessada en l’estudi de la desigualtat des de la perspectiva interseccional. Col·labora amb universitats brasileres en projectes sobre indicadors educatius i desigualtat. És la directora de la Revista de Sociología de la Educación-RASE. Participa al Lab-Feminisme de la Fundació Nexe.Vicenta Tasa Fuster (Oliva, 1974), és professora de dret constitucional a la Universitat de València (UV), on dirigeix la càtedra de drets lingüístics. Les seves línies de recerca principals són l'estudi comparat dels drets lingüístics i els estudis de gènere des de la perspectiva del dret constitucional. Forma part de l'Institut d'Estudis de la Dona de la UV i és codirectora de la revista científica Just. Revista de Drets Lingüístics i Minories. També és acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

«Ser crític és l’essència de la pràctica de la interseccionalitat: ser crític amb el poder i amb qui vol canviar-lo.» — Patricia Hill Collins.

FEMINISMES INTERSECCIONALS, d'Alícia Villar i Vicenta Tasa

💥AIXÒ ES DEMÀ!!

👉Regalarem, amb les primeres compres, quatre adhesius relacionats amb les Primeres Jornades Catalanes de la Dona del 1976 i dos pòsters A4 amb el manifest de les jornades.

Ja en prevenda al nostre web:
https://www.capsesdellibres.com/product-page/agenda

14 (Nova edició) | Capses de llibres 14 (Nova edició)Autoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasPublicació: Novembre 2025125 pàgines L’Anthime i quatre homes més parteixen a la guerra. Mentre al seu voltant es desplega una de les tragèdies definidores del segle xx i els persegueix la mort i la desgràcia, aquests cinc homes conviuen amb les cabòries de les seves vides atribolades: el treball, la família, el poble, les relacions d’amistat i romàntiques. Jean Echenoz ens acosta una de les mirades més humanes i perplexes sobre l’absurditat de la guerra, amb uns personatges entranyables i una sensibilitat i un humor finíssims.___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).___________________________________ «Era molt arriscat per a Jean Echenoz comprometre’s amb la Gran Guerra, després que ho hagin fet tants altres. Doncs bé, ha vençut i n’ha tornat sencer.»Libération

«Jean Echenoz ens acosta una de les mirades més humanes i perplexes sobre l’absurditat de la guerra, amb uns personatges entranyables i una sensibilitat i un humor finíssims.»

14 (6a edició), de Jean Echenoz

Sota la repressió i les matances britàniques contra els Mau-Mau Raig Verd publica ‘Un gra de blat’, de l’escriptor kenyà i “guerrer de la llengua kikuiu” Ngũgĩ wa Thiong’o, Premi Internacional Catalunya 2019.

"Crec que el treball literari i el testimoni de Ngũgĩ wa Thiong’o a Un gra de blat és excepcional"

X. Montanyà a @vilaweb.cat

www.vilaweb.cat/noticies/sot...

Aquest dijous a l'espai Línia!

Amb
@fundaciosurt.bsky.social

📚FEIXISME I POPULISME, d'Antonio Scurati.

👉 «Detinguem-nos, doncs, en la revolució lingüística que dugué a terme Mussolini en el periodisme. 
D’entrada, frases breus. Breus, brevíssimes i sintàcticament elementals. Subjecte, verb i predicat.» (1/4)

Llampecs (2a edició) | Capses de llibres Llampecs (2a edició)Autoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasPublicació: Gener 2026160 pàgines Gregor té un increïble talent per inventar qualsevol cosa que serà d’utilitat pel futur. Desafortunadament, és menys capaç de guarir els seus assumptes, potser perquè la ciència li interessa més que la seva pròpia vida. Aprofitant aquest desavantatge, d’altres científics li acaben robant tot. Per distreure’s de tot això, Gregor es quedarà amb la companyia dels llampecs i el teatre dels ocells. Aquesta novel·la està basada en la vida de l’enginyer Nikola Tesla (1856-1943), però no té cap pretensió biogràfica, i amb ella l’autor tanca la magistral sèrie sobre tres emocionants vides, com són les dels llibres Córrer i Ravel. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català també podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Enviada especial (Raig Verd, 2017), Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021) i Ravel (Raig Verd, 2025).

«Des del cargol d’Arquímedes, en tota la història de les ciències no s’ha trobat res millor que aquesta energia.»

LLAMPECS (2a edició), de Jean Echenoz

SEGONA EDICIÓ!!

LAVÍNIA en català!
Ursula K. Le Guin
Trad. Anna Llisterri
Coberta de Tono Cristòfol

@ursulakleguin.com

Ravel | Capses de llibres RavelAutoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasPublicació: Novembre 2025131 pàgines Maurice Ravel és un compositor reconegut com una celebritat internacional. Els deu últims anys de la seva vida transcriu cançons, rememora el seu passat i es troba amb personatges com Douglas Fairbanks, Charles Chaplin i Georg Gershwin. Echenoz imagina la vida d’aquest enigmàtic personatge, de caràcter frugal i geni reservat, i com va ser el cim de la seva carrera fins que va morir a la seva casa de Montfort-L’Amaury. Aquesta novel·la forma part de la trilogia de biografies ficcionades de Jean Echenoz, amb Córrer sobre Emil Zátopek i Llampecs sobre Nikola Tesla.___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).___________________________________ «Jean Echenoz no il·lustra el lector. Procedeix per analogia. Reinventa. De la mateixa manera que Madame Bovary és Gustave Flaubert, Ravel és el propi Echenoz.»Jean-Maurice de Montremy, Livres Hebdo

«De vegades és més fàcil dormir quan s’està menys sol al llit. Sempre ho podria intentar. Però no, no hi ha res a fer. No hi ha constància que hagi estimat d’amor ningú, ni home ni dona.»

RAVEL, de Jean Echenoz

"Els dirigents van veure de seguida que ara per sotmetre la gent no feia falta la força, calia crear mancances i necessitat".

'L'home a qui ja no agradaven els gats', d'Isabelle Aupy.

Publica @raigverd.bsky.social

Feu el favor de llegir-lo, i, el mes important, escolteu-la 😍

🥰🥰🥰

Feixisme i populisme | Capses de llibres Feixisme i populisme. Mussolini avuiAntonio ScuratiTraducció de Gustau MuñozPublicació: Març 2025Edició: Rústica amb solapes78 pàgines Antonio Scurati (Nàpols, 25 de juny de 1969) és professor de la Universitat IULM, columnista de Repubblica, ha guanyat els principals premis literaris italians i ha estat traduït a tot el món. El gran desafiament per a la democràcia en la forma que l’hem coneguda fins ara —la democràcia parlamentària, basada en drets, garanties i consensos transversals— no prové dels hereus del Mussolini feixista, violent i homicida. Es remunta, més aviat, al Mussolini populista. Mussolini no fou només l’inventor del feixisme, sinó també el creador de la manera de fer, el tipus de comunicació i el model de lideratge polític «sense complexos» que encarna avui el populisme de dretes. En aquest discurs vibrant, Antonio Scurati aborda els grans dilemes del temps present i fa una apologia apassionada de la defensa intel·ligent de la democràcia amenaçada. ------------ANTONIO SCURATI (Nàpols, 1969) és escriptor i professor de literatura contemporània a la IULM de Milà. El seu renom actual prové de la publicació d’una magna tetralogia sobre Mussolini en la qual narra la vida i la trajectòria política del dictador italià a partir d’una sòlida documentació, que fa present a les pàgines dels quatre volums. Fenomen editorial a Itàlia i a Europa, amb el primer volum —M. El fill del segle— va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Traduïda en més de quaranta països, d’aquesta obra fonamental per a entendre la història del segle XX s’han venut desenes de milers d’exemplars. Posteriorment vindrien M. L’home de la providència, M. Els darrers dies d’Europa i M. L’hora del destí. A partir d’un coneixement exhaustiu de la història interna i externa, Scurati ha fet una aportació excepcional —capaç d’atrapar l’atenció del lector en tot moment— a la comprensió i a la superació d’un passat que no acaba de passar.

«amb el que ell mateix havia dit el dia anterior, el mes anterior, l’any anterior, ni tampoc amb el que diria el periodista l’endemà o demà passat.» (4/4)

«El llenguatge del Mussolini periodista es volia lliure, sense prejudicis, sense lligams, alliberat de qualsevol obligació de coherència: els seus articles no palesaven mai cap preocupació per la coherència històrica,» (3/4)

«Tota frase una dita memorable, tota frase completament susceptible d’esment, tota frase un eslògan. Però això no és tot. Totes les frases havien de ser fàcilment extrapolables del seu context.» (2/4)

📚FEIXISME I POPULISME, d'Antonio Scurati.

👉 «Detinguem-nos, doncs, en la revolució lingüística que dugué a terme Mussolini en el periodisme. 
D’entrada, frases breus. Breus, brevíssimes i sintàcticament elementals. Subjecte, verb i predicat.» (1/4)

Visca! #traduccions