Raig Verd Editorial

Rodalies es fa més suportable amn un bon llibre.
Lavínia, Ursula K. Le Guin.
@raigverd.bsky.social

Capsa L'home a qui ja no agradaven els gats | Capses de llibres L'home a qui ja no agradaven els gats (2ª edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes144 pàgines T'enviarem el llibre L'home a qui ja no agradaven els gats d'Isabelle Aupy, traducció de Mia Tarradas. Amb postals, punts de llibre, llibreta i bossa. Enviament inclòs. Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.

—No et sulfuris, Gwen, et dic que és un gat.

Capsa L'home a qui ja no agradaven els gats | Capses de llibres L'home a qui ja no agradaven els gats (2ª edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes144 pàgines T'enviarem el llibre L'home a qui ja no agradaven els gats d'Isabelle Aupy, traducció de Mia Tarradas. Amb postals, punts de llibre, llibreta i bossa. Enviament inclòs. Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.

«Aquest és el tipus de llibre que tota bona llibreria hauria de tenir a la seva col·lecció per sempre. Hauria d’estar a tots els instituts.»
Llibreria la Pléiade (Cagnes-sur-mer)

Hem participat a la consulta pública prèvia de l’Avantprojecte de llei del sistema d'alertes i de protecció de les persones #alertadores de la Generalitat de Catalunya.

📢 Si trobeu útils les nostres propostes, doneu-los suport amb un vot!. Gràcies 🙌

🔗 participa.gencat.cat...

Tenim nous llibres, nous adhesius i uns pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76...! T'interessa?

Aquí ho tens tot!
https://capsesdellibres.com/so/5aPcvpTG_?languageTag=en

Capsa L'home a qui ja no agradaven els gats | Capses de llibres L'home a qui ja no agradaven els gats (2ª edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes144 pàgines T'enviarem el llibre L'home a qui ja no agradaven els gats d'Isabelle Aupy, traducció de Mia Tarradas. Amb postals, punts de llibre, llibreta i bossa. Enviament inclòs. Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.

—Vostè pot dir-ne rosa, d’una merda, que seguirà fent pudor de merda.

Tenim nous llibres, nous adhesius i uns pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76...! T'interessa?

Aquí ho tens tot!
https://capsesdellibres.com/so/5aPcvpTG_?languageTag=en

Llengua i violència - Mail obert de Tina Vallès Per què es moren les llengües, doncs? Perquè hi ha persones, governs, estats, que les volen matar

«Per què es moren les llengües? Perquè algú exerceix violència sobre elles.»

La meva anàlisi literària: xavierserrahima.cat/a-dalt-tot-e...

Miller i Le Guin conversant. bsky.app/profile/tugu...

L'home a qui ja no agradaven els gats (2ª edició) | Capses de llibres L'home a qui ja no agradaven els gats (2ª edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes144 pàgines Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.

«No pas perquè cregués en gran cosa, més enllà de creure en el mar i el vent, sinó perquè mira, en cas de dubte,
val més no tenir coses pendents amb ningú.»

L'HOME A QUI JA NO AGRADAVEN ELS GATS, d'Isabelle Aupy

A dalt tot està tranquil | Capses de llibres A dalt tot està tranquilGerbrand BakkerTraducció de Maria Rosich En Helmer és un granger que, amb cinquanta-cinc anys i una vida marcada per la solitud, està a punt de prendre les regnes de la seva vida. Gerbrand Bakker ens envolta dels pensaments d’un protagonista que tracta d’entendre el seu propi aïllament, i ho fa a través d’un llenguatge directe que ens diverteix, ens emociona i ens porta a preguntar-nos el perquè de les nostres pròpies decisions. Els constants viatges entre el passat i el present ens fan partícips d’una història que podria haver estat diferent. ------------Gerbrand Bakker (Wieringerwaard, Països Baixos, 1962) és filòleg i escriptor. Abans de dedicar-se a l’escriptura va treballar traduint obres de l’anglès a l’holandès i subtitulant documentals de natura i sèries de televisió. També és un dels autors del Diccionari etimològic de l’holandès, del qual diu que és un treball dur i honrat, com la jardineria. Per la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil (2012), va rebre molts guardons com el Premi IMPAC i el Premi Llibreter, mentre que per Deu oques blanques (2013) va ser guardonat amb l’Independent Foreign Fiction Prize 2013. Les pereres fan la flor blanca (2015) va guanyar el Premi Protagonista Jove al millor llibre de l’any en la categoria de 15-16 anys. Juny (2019) completa tota la seva obra narrativa traduïda al català. Tot i ser un autor molt poc prolífic, les seves obres han estat traduïdes a més de vint llengües, i s’ha convertit en un d’aquells rars casos en què l’èxit de vendes va lligat a un gran reconeixement de la crítica.

«A la taula de la cuina hi ha el diari, sense llegir. No puc seure, ara, he de fer alguna cosa. Ara és després, estic més viu que abans.»

A DALT TOT ESTÀ TRANQUIL, de Gerbrand Bakker, traducció de Maria Rosich

Lavínia | Capses de llibres LaviniaAutoria: Ursula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: Setembre 2025350 pàgines Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins a l’arribada dels seus pretendents. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps. En veure que una flota de vaixells troians arriba remuntant el Tíber, Lavínia decideix agafar les regnes del seu destí. I és així com ens explica una història que Virgili no ens va explicar: la història de la seva vida i de l’amor de la seva vida. De la mà d’aquest personatge sorgit de l'Eneida de Virgili, Le Guin ens transporta al món primitiu de la Itàlia antiga, quan Roma no era més que un llogaret situat prop de set turons. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976).Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.

«Un home sense por és algú a qui li manca una qualitat de la humanitat.»

LAVÍNIA, d'Ursula K. Le Guin, traducció d'Anna Listerri

El diable a la creu | Capses de llibres El diable a la creuNgũgĩ wa Thiong’oTraducció de Josefina Caball La Warĩĩnga és una jove que marxa del seu poble, Ilmorog, per prosperar a la capital. En un ambient d’explotació i opressió en tots els àmbits, aconsegueix treballar en un despatx de Nairobi. Però el sistema és implacable: intenten abusar d’ella, l’acomiaden, la fan fora del pis i el seu company l’abandona. Expulsada per la ciutat, sola i sense res, puja a un matatũ per tornar a Ilmorog. S’hi afegeixen diverses persones de procedències molt diferents que l’ajudaran a descobrir el significat de la targeta que porta guardada a la butxaca: una invitació a la festa del diable. Escrita en kikuiu des de la presó i publicada el 1980, la seva influència ha marcat els debats i la creació literària posterior al colonialisme. Profundament feminista, és una crida a la resistència i a la rebel·lia contra els poders opressors. La contundència de l’autor en la reivindicació de la llengua i la cultura pròpies, la crítica al capitalisme i l’imperialisme i la necessitat de lluitar contra la repressió l’han convertit en una obra cabdal de la literatura africana. El diable a la creu és una poderosa crítica a les influències capitalistes occidentals de Kenya, i un crit apassionat per un país lliure de dictadura. Va suposar una profunda influència a tota Àfrica i a la literatura post-colonial. ______________________ Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya, 1938 – Estats Units, 2025) va néixer en el si d’una família de pagesos. Durant la infància i l’adolescència, va viure sota el domini colonial britànic fins a la revolta de l’Exèrcit de la Terra i la Llibertat (1952-1962), que va portar a la independència del país. Quan va ingressar en la comunitat universitària, va iniciar una sèrie de reflexions sobre la concepció acadèmica de les cultures i literatures d’Àfrica. Aquests plantejaments van ser la base de moltes teories postcolonials, que amb el temps van contribuir a realçar la personalitat cultural pròpia dels territoris africans després del colonialisme europeu. Les seves obres van anar centrant cada vegada més l’atenció en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, raó per la qual va patir persecució política dins i fora del país (va estar exiliat des del 1982 fins al 2002). A més, a partir del 1981 va prioritzar el kikuiu, la seva llengua materna, enfront de l’anglès com a llengua de creació literària. Thiong’o va ser professor d’Anglès i de Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine. Va obtenir deu títols de doctorat (un dels quals honoris causa) atorgats per universitats de tot el món, a més d’altres reconeixements acadèmics i honorífics. Va escriure i participar activament en les esferes culturals i acadèmiques de tot el món; tota la seva obra segueix generant debat i activitat intel·lectual, i ha estat traduïda a més de trenta llengües. El 2022, a més, va ser guardonat amb el Premi PEN/Nabokov or Achievement in International Literature. En català hem publicat Lluitar amb el diable, les seves memòries de la presó, i la trilogia de les memòries de la seva vida: Somnis en temps de guerra, A la Casa de l’Intèrpret i Neix un teixidor de somnis. També els assajos Desplaçar el centre i Descolonitzar la ment, que són la base del seu pensament, i el conte il·lustrat La revolució vertical.

«Avui dia la joventut d’una dona ha esdevingut un cadàver putrefacte; l’escalfor del seu cos, una foguera que la consumeix en vida; la seva feminitat, una tomba en què hi ha enterrada la seva fertilitat (…)»

És taaaaan gran

A l'esquerra, coberta del llibre "Gliff" d'Ali Smith, amb traducció al català de Dolors Udina, editat per Raig Verd i a la dreta una il·lustració d'un home saltant una tanca. Davant de la il·lustració hi ha unes ulleres.

Alguns temes que trobareu a Gliff.

Fuà. George Orwell sortint de la tomba per ovacionar Ali Smith i anar plegats a fer unes copes. Es que no deixa ni un sol tema per tocar... No és d'aquest món, l'Ali. No, de debò. @raigverd.bsky.social encertant un cop més i gran, enorme Dolors Udina.

Noia contra noia | Capses de llibres Noia contra noiaAutoria: Sophie GilbertTraducció: Elena OrdeigPublicació: Setembre 2025 Què li ha passat al feminisme durant el segle XXI? Aquesta qüestió sona cada vegada amb més urgència en un període cultural reaccionari, quan la incertesa estesa sobre el poder del moviment feminista amenaça dècades de progrés. Sophie Gilbert, redactora al diari The Atlantic i finalista del Premi Pulitzer a la crítica, proposa una resposta identificant un punt d’inflexió a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000, quan l’energia de la tercera onada i el feminisme de les “riot girls” va col·lapsar en un moment de regressió, hipercosificació, sexualització i infantilització. Gilbert bombardeja el costat més fosc de la nostàlgia, entrenant la seva mirada, propensa a ser analítica, en els objectes culturals més reveladors d’aquesta era, a través de la música, el cinema, la televisió, la moda, la premsa sensacionalista i d’altres. El que relata és punyent, des d’una estètica lasciva d’anuncis i videoclips musicals icònics fins a una cultura d’internet violenta i creixent contra les dones que es troben sota el focus mediàtic i les conseqüències sobre les que no. Gilbert analitza nombrosos tòpics dominants durant l’auge de la pornografia a Internet, traçant així la seva gran influència des que va començar a envair la consciència col·lectiva. En un moment de reconsideració col·lectiva sobre com les dones són tractades en públic, Noia contra Noia és una acusació abrasadora a la base de la misogínia proveïda per la producció cultural de principis del segle XXI i com continua modelant el nostre present.. ___________________________________ Sophie Gilbert és periodista i viu a Londres. Actualment és redactora al diari The Atlantic en les seccions de televisió, llibres, cultura pop i entreteniment. El 2024 va ser guanyadora del premi National Magazine per Reviews and Criticism i va ser finalista l’any 2022 al premi Pulitzer en Crítica.

«Si explico la història, en controlo la versió.»

NOIA CONTRA NOIA, de Sophie Gilbert, traducció d'Elena Ordeig

a cartoon of alice from alice in wonderland standing in front of a tree ALT: a cartoon of alice from alice in wonderland standing in front of a tree

Cap problema! Un honor.

📚@lasetmana.bsky.social també promociona el fantàstic!

🎙️Escoltem Anna Starobinets @ricardruizgarzon.bsky.social @danielgenis.bsky.social

I editorials com @maimes.bsky.social @raigverd.bsky.social @chronoscat.bsky.social @obscuraed.bsky.social

▶️http://bit.ly/4mMXtqm

És de l'editorial @maimes.bsky.social ❤️

Un nosaltres sense estat | Capses de llibres Un nosaltres sense estatAutoria: Yásnaya Elena AguilarAmb pròleg de Pere ComellasEpíleg de Júlia OjedaPublicació: Setembre 2025 Davant la pregunta de si necessitem l’Estat per anomenar-nos o si podem governar-nos nosaltres, Yásnaya Elena-Aguilar, proposa i imagina un nosaltres sense Estat. Amb la llengua con a eix articulador d’una cultura i una terra, l’autora denuncia l’espoli colonialista i teoritza sobre l’explotació i l’extracció i la seva relació amb la invisibilització i minorització de la llengua pròpia.Yásnaya Elena Aguilar, lingüista, traductora i activista mixe, és una de les veus més rellevants de les lluites anticolonials i indígenes de Mèxic. En aquest text l’autora imagina una diversitat de sistemes polítics allunyats del tradicional monopoli de l'Estat. Finalment, s’esbossen algunes propostes concretes que tenen a veure amb l'educació, la sanitat i la justícia.«Per què no podem imaginar-ho? Hi ha, fins i tot, una colonització de la imaginació.»___________________________________ Yásnaya Elena Aguilar, lingüista, traductora i activista mixe, és una de les veus més rellevants de les lluites anticolonials i indígenes de Mèxic.

« Si ara, després de dos-cents anys de vida com a estat, els parlants de llengües indígenes representem només el 6,5 % de la població, podem dir que els pobles indígenes no són pobles minoritaris sinó minoritzats »

Dones en lluita | Capses de llibres Dones en lluitaAutoria: Pilar GodayolPublicació: Setembre 2025 Dones en lluita de Pilar Godayol recupera dotze moments de la història del feminisme català del segle XX i evidencia que la genealogia femenina i feminista catalana és sòlida i contínua. Tot reivindicant amb el títol la revista Dones en lluita (1977-1983), revalora escriptores, obres originals i traduïdes, centres educatius, espais intel·lectuals i projectes editorials que han tingut un paper clau en la nostra història, d’ahir i d’avui.Aquest llibre abasta un segle en què les dones catalanes van patir molts canvis socials, polítics i culturals. Godayol hi presenta àvies, mares i germanes feministes, reconegudes i anònimes, diverses en els objectius, propòsits i plantejaments. El punt de partida de Dones en lluita és donar veu a aquestes catalanes referents per tal de reconèixer-ne el lideratge i la influència, i mostrar que totes, predecessores i contemporànies, compartim una tradició. «Un llibre fonamental per entendre el feminisme català.» Carme Riera ___________________________________ Pilar Godayol, assagista, és catedràtica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Ha publicat llibres sobre història de les dones, literatura i traducció, com ara Espais de frontera. Gènere i traducció (2001), Germanes de Shakespeare (2003), Virginia Woolf. Cinc-centes lliures i una cambra pròpia (2005), Dones de Bloomsbury (2006), Moments femenins de la humanitat (2007), Viatgeres i escriptores (2011), Tres escriptores censurades (2016), Feminismes i traducció (1965-1990) (2020) i On són les dones? Vides i manifestos (2024).

«Contra la història única del patriarcat, el feminisme català ha teixit una genealogia pròpia, plural i resistent.»

DONES EN LLUITA, de Pilar Godayol

Noia contra noia: la cultura pop contra el feminisme? Noia contra noia, de Sophie Gilbert, analitza com la cultura pop del segle XXI ha modelat la misogínia moderna. Descobreix el nou llibre.

🆕 Noia contra noia, de Sophie Gilbert, ja és a llibreries en català ( @raigverd.bsky.social ).
Una anàlisi crítica sobre com la cultura pop dels 2000 va transformar el feminisme i va alimentar una nova forma de misogínia.
🎤 Música, 📺 TV, 💻 internet, 🗞️ premsa rosa... Tot sota el microscopi.

CAPSA Gliff | Capses de llibres GliffAutoria: Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Setembre 2025 La capsa conté el llibre, un punt de llibre, postals i una llibreta. En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella.Bri i Rose són «no-verificables» perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff —una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat— comença una altra forma de resistència. Una altra manera de mirar.Amb el seu estil lúdic i agosarat, Ali Smith ens ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’allò que no encaixa. Una obra sobre la recerca de sentit que fa del llenguatge una eina per obrir espais de llibertat i repensar el món.Quan tot sembla paralitzat, fins i tot una petita alteració pot canviar-ho tot.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015).L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives».

«I per què volen que ens sentim tan transitoris?»

GLIFF, d'Ali Smith, traducció de Dolors Udina

"Si un obrer no podia fer vaga, estava en la situació d’un esclau."
Ngugi wa Thiong'o

Si un poble no pot votar...
Bon 1 d'octubre a tothom

Noia contra noia | Capses de llibres Noia contra noiaAutoria: Sophie GilbertTraducció: Elena OrdeigPublicació: Setembre 2025 Què li ha passat al feminisme durant el segle XXI? Aquesta qüestió sona cada vegada amb més urgència en un període cultural reaccionari, quan la incertesa estesa sobre el poder del moviment feminista amenaça dècades de progrés. Sophie Gilbert, redactora al diari The Atlantic i finalista del Premi Pulitzer a la crítica, proposa una resposta identificant un punt d’inflexió a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000, quan l’energia de la tercera onada i el feminisme de les “riot girls” va col·lapsar en un moment de regressió, hipercosificació, sexualització i infantilització. Gilbert bombardeja el costat més fosc de la nostàlgia, entrenant la seva mirada, propensa a ser analítica, en els objectes culturals més reveladors d’aquesta era, a través de la música, el cinema, la televisió, la moda, la premsa sensacionalista i d’altres. El que relata és punyent, des d’una estètica lasciva d’anuncis i videoclips musicals icònics fins a una cultura d’internet violenta i creixent contra les dones que es troben sota el focus mediàtic i les conseqüències sobre les que no. Gilbert analitza nombrosos tòpics dominants durant l’auge de la pornografia a Internet, traçant així la seva gran influència des que va començar a envair la consciència col·lectiva. En un moment de reconsideració col·lectiva sobre com les dones són tractades en públic, Noia contra Noia és una acusació abrasadora a la base de la misogínia proveïda per la producció cultural de principis del segle XXI i com continua modelant el nostre present.. ___________________________________ Sophie Gilbert és periodista i viu a Londres. Actualment és redactora al diari The Atlantic en les seccions de televisió, llibres, cultura pop i entreteniment. El 2024 va ser guanyadora del premi National Magazine per Reviews and Criticism i va ser finalista l’any 2022 al premi Pulitzer en Crítica.

«Només s’accepta un estàndard de bellesa femenina: la noia.»

NOIA CONTRA NOIA de Sophie Gilbert, traducció d'Elena Ordeig

Moltes gràcies per parlar de DIGUEM QUE LA TRADUCCIÓ ÉS ART de Sawako Nakayasu en traducció de Dolors Udina 😍

A Raig Verd defensem els drets i la feina dels traductors des del primer dia, amb el nom a la coberta i contractes recomanats per @escriptorsaelc.bsky.social i @acetraductores.bsky.social

🥰🥰🥰

"Si un obrer no podia fer vaga, estava en la situació d’un esclau."
Ngugi wa Thiong'o

Si un poble no pot votar...
Bon 1 d'octubre a tothom

L'home a qui ja no agradaven els gats (2ª edició) | Capses de llibres L'home a qui ja no agradaven els gats (2ª edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes144 pàgines Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.

«Un relat preciós en què l’absurd ens porta a advertir-nos dels excessos de la societat provocats per la manipulació perversa del llenguatge.» Bernard Rentier