Marta Cava

Quan acabi en faré una ressenya amb cara i ulls, perquè encara no l'he acabat i tinc el bonic costum de fer-ne les ressenyes quan he arribat al final. Suposo que no t'interessa això que explico, però tampoc m'agrada que es falti a la veritat.

Suposo que et refereixes al meu comentari (que no ressenya) del Breviari. Crec que no he mencionat Stendhal. Em sap greu que no t'hagi agradat. I més que creadora de contingut, soc bibliotecària, molt pesada, però bibliotecària. Salut!

Tinc la mateixa sensació. No vull que s'acabi!

Puedes ser cierta escritora británica capaz de financiar campañas a favor de la transfobia, o ser Sally Rooney que ha decidido escoger el camino de dar su dinero para ayudar a los palestinos y denunciar un genocidio, a pesar de que por ello puede acabar en la cárcel. Mis respetos a esta reina.

9/10 i ho dic com a seguidor consagrat dels còmics.

A més hi és en català, tan doblada com en subtítols.

Farà les delícies de petots i grans.

Acaba de sortir en català. Està a pràcticament a totes les llibreries.

Em vull quedar a viure dins d'aquest llibre. Quina joia, quina meravella, quina oda al Mediterrani. Podria seguir omplint d'adjectius fins a esgotar els caràcters perquè estic absolutament embadalida amb aquesta obra.

I llibreries

A room at night, there's a double bed, Little My is sleeping in the bottom bed, while Snorkmaiden is reading in the top bed, with the light of an oil lamp.

Closer shot of Snorkmaiden reading in bed.

Espero de tot cor que no es torni a viralitzar, perquè sembla que us agradi donar benzina a la dreta. Els hi és igual que sigui del 2023 o del 2033. Em sembla lleig que ho torneu a compartir. Crec que no cal i és just esborrar-ho, ells no ho faran, però nosaltres podem no contribuir compartit.

És un tema que està enterrat, li feu un flac favor a l'Emma reflotant aquesta història.

Per què ho compartiu? Per què li doneu visibilitat? Esborra això, siusplau. No li doneu ales a aquesta gent. A més, ja en fa d'anys, això.

Enèsim concert de merda a Cap Roig acaparant minuts i minuts d'informacio cultural. Em recordeu qui és l'esponsor principal?

No negaré que m'ha costat, perquè l'estil i la prosa de l'autor juguen en una altra lliga, però com en aquesta santa casa és autèntica la devoció que hi ha per Faulkner, he acabat i gaudit d'aquesta novel·la que a vegades sembla policíaca i d'altres, una excel·lent crítica social

D'avui en vuit, a les llibreries. Avui ja han sortit els primers exemplars del magatzem. Nervis.

Estem envoltats de genis.

(veig darrerament discursos de "no cal llegir els clàssics totxos dels russos, amb els textos breus ja tal" i començo a estar una mica amoïnada amb aixòs)

No sé què dir sobre aquest llibre a hores d'ara, quan ja es deu haver dit tot. Però m'he passat les més de sis-centes pàgines del llibre patint i més tensa que la corda d'una guitarra. Una obra exigent, però a la qual no se li ha de tenir cap mena de por

L'he vista pensant que l'abandonaria, però m'ha fascinat que fos tan dolenta i l'he acabat veient sencera

Absolutament ningú s'assembla al personatge que interpreta. És sensacional

Coses bones: s'esmenta l'estàtua que li van fer a Premià de Dalt i van acabar tirant a terra

Coses dolentes: no surt en cap moment en fill guapo

Han posat la pel·li dels Pujol a Filmin. És tan dolenta que no puc parar de mirar-la.

«Crematorio» i «En la orilla» són un díptic fantàstic, però són durs i densos. Si no sabeu per on començar, personalment, us recomano fer-ho per «La buena letra» o «Paris-Austerlitz». I si després us poseu sibarites, els seus diaris per poder conèixer millor al Chirbes persona

Avui fa deu anys de la mort de Rafael Chirbes. Un excel·lent escriptor i, sobretot, una pedra a la sabata pels poderosos. va descriure com ningú les conseqüències de la corrupció i la crisi, però també la tristesa i la soledat. Se'l troba faltar més que mai.

Amics i amigues, avui és un dia gran, un dia de joia, de festa major: ja és temporada oficial de FIGUES COLL DE DAMA!

Aquí em teniu recitant poesia infantil a la ràdio perquè tot pel país i tot per la cultura

Em va sacsejar fortíssim aquest llibre

D'«Algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra» (Omar El Akkad).

Amb aquesta puta calor no es pot fer res a no ser que siguis ric del cagar. Puta tot.

Aquest fil és sensacional. Ara agafaria un Delorean, em plantaria a inicis d'estiu i us en faria un d'igual explicant-vos la quantitat de gent que no tanca de cop va a la platja amb actituds similars.