@psql7.bsky.social
Historiador i professor. Estudiant d'Història de l'Art. Aprenent compulsiu de llengües. No busque seguidors. Xabienc entre Calp i Benissa Estic cansat de dir no puc més i després poder-ne més.
Albornoz, que hace frío.
A vore que trac.
El mòvil té un limitador, però sols t'avisa, no bloca. A mi m'ajuda deixar-me el mòbil lluny de mi.
Muy noble el gesto de denunciar públicamente, pero muy poco eficaz.
Lo explico como me lo explicaron a mí:
Los pederastas tienen grupos privados para compartir material.
(hilo) 👇👇👇
La de Buñuel no la vaig entendre, però per les referències de Twin Peaks que he vist sospitava que aniria pel surrealisme.
Els treballs de la UNED són molta faena per al que donen: una dècima de la nota i et lleven un % del temari, en concret un 0%.
Al final no sé si el faré perquè és per al 10 d'abril i temps no me'n sobra.
Estic fent una assignatura d'Història del cinema i he de fer un treball comparant el Gos andalús de Buñuel i Vellut blau de Lynch, un ou i una castanya.
Ahh no l'he vista, sols conec referències dels Simpson.
Sí, la gent està maraques.
La teua família mereixia una sitcom.
És que imagina que sols et recorden per un únic treball i que tampoc siga el gran treball.
El protaginista de Blue Velvet és l'home de Bree en Mestresses Desesperades ----
Este cap de setmana toca corregir exàmens i entre Lenin lluitant en contra dels bolxevics i el tsar Nicolau II implantant una dictadura comunista per a amortitzar a les dones ja m'he perdut en el relat.
Eixa última frase és un poc de psicòleg tagliatella.
És que no he entés mai eixa obsessió de buscar famosos perquè validen la teua forma de pensar i adorar-los com si foren déus perquè són famosos. Cadascú hauria de ser el seu propi referent.
Dins del món de l'art alguns han considerat que havia de servir per a canviar la societat, com un Goya o un Picasso (i ja sabem lo merda de persona que era amb les dones) i d'altres com Dalí sols estan per a fer la circa i viure d'això. La majoria són Dalí.
Però també és molt classista anar a buscar referents de feminisme o de lluita obrera en Cantant sense carisma i Futbolista amb dos neurones i no en una treballadora de supermercat o un mecànic.
Entrevisten a pallassos esperant que els diguen alguna veritat revetlada i per a sorpresa de ningú són superficials i sempre reaccionaris.
Honestament, esperar que una persona que guanya una fortuna per jugar al futbol cantar, actuar o fer el circ tinga una opinió vàlida sobre qualsevol tema que no siga el del seu camp laboral és molt naïf.
L'estrés d'estes setmanes m'ha passat factura en forma de constipat. El meu cos vol assassinar-me.
M'he acabat Cent anys de sol·litud i com sempre em deixa un buit existencial.
És el mateix que passa amb Hitler i tants altres dictadors, per molt pertorbada que estiga una persona no arriba enlloc sinó és amb ajuda de les elits que arribat el cas, aconsegueixen sempre posar-se de perfil i que no els esguite.
Ah sí, eixe era molt estrany.
Quin era?
Així més oportunitats d'acertar.
No n'han acertat cap.
Però Alanis Morrisey no era una dona?
Fan una sireneta negra i ens provoca açò.
No em vaig instal·lar la firma digital en l'ordinador debades
El típic consultori que obrien per a atendre picadures de medusa i insolacions dels guiris ara volen que siga d'atenció primària, però al mínim procediment m'enviaran al centre de salut per no poder atendre'm.