Els nets dels pescadors de l'Alt Empordà, que sabem fer anar nuc i xerxa.

Jo també, mira. No n'aprenem.

Què hi obriran, ara, al local d'Ona de Gràcia? Una botiga de batuts per a expats on ningú no parlarà català?

a man in a wheelchair is riding a bike through a forest . ALT: a man in a wheelchair is riding a bike through a forest .

Raffill.

La meva àvia a l'hospital (101 anys menys dos mesos): "T'he dit que em portis a casa o me n'hi aniré a peu". D'àvies com les d'abans de la guerra ja no se'n fan. ❤️

Ja em perdonareu, el Termcat diu que "escúter" és masculí. L'esgotament tusta fort les neurones.

Ja puc anar fent xerrades sobre diversitat corporal i literatura, que al final haurem d'acabar parlant de la pobresa a què ens aboquen per voler sortir de casa. Em direu: "agafa el metro." Doncs sí, però maniobra quan el vagó està ple de gent en hora punta i no et pots ni lligar tranquil, saps.

1. Vaig comprar una escúter plegable perquè pogués entrar al maleter de qualsevol cotxe.
2. Ja no visc a BCN i no tinc dret al transport adaptat o porta a porta.
3. Els taxistes estàndard em miren amb mala cara i em diuen que truqui a Taxi Amic.
4. La baixada de bandera de Taxi Amic és de 21 euros.

Tango satànic – László Krasznahorkai «Tango satànic» és la primera novel·la de l'escriptor i guionista hongarès László Krasznahorkai. En català al Cràter en traducció de Carles Dachs.

L'enhorabona, @crater.cat! A Stroligut podeu fer un bon tast de "Tango satànic" de László Krasznahorkai —el Premi Nobel de Literatura d'enguany— en la traducció de Carles Dachs.

Les llistes d'espera als hospitals en cardiologia, l'agència tributària dient que la discapacitat em va caducar el 2019 (on he de signar perquè passi, benvolguts?), les misèries de ser autònoma, les converses per telèfon en castellà i els patrons masculins evitatius. Mira, prou.

En aquesta vida m'ha tocat el paper de pagafantes, però en comptes de regalar refrescos em dedico a fer poemes d'amor a la gent.

Això de Bob Pop m'agradaria veure-ho en versió dona tolida i catalanoparlant. Però us diré un secret: ser dona i disca és molt més car. Patim (més) reclusió per pressió estètica, infantilització, atur, violència intrafamiliar, etc. I si a més parles català, l'aventura discriminatòria es multiplica.

M'hi convidi!

Em faig autònoma i l'endemà hospitalitzen ma mare. Ara estem tots bé, però quins auguris, noi.

Avui ha tornat a quedar clar, malgrat tot l'establiment, els rics i la dreta més reaccionària i tots els seus mitjans, recursos i lacais, els catalans són solidaris i antifeixistes .
No ho oblidem

Primer, els amics. ❤️

Cafeteria de Roses: un senyor ha entonat el Cara al sol dues vegades a la taula del costat i ma mare m'ha demanat que fes veure que no el sentia. M'ha recordat ben bé a quan mon pare deia a l'abuela "Mamá, estamos en democracia" i ella li responia "¡Qué no te enteras, hijo! ¡Qué son los mismos!".

Visita pendent a Almoster. 😘

Ara que en un mes fotré tots els bolos que no he pogut fer en un any vull recordar especialment la Montserrat Úbeda Pla, en @raset.bsky.social i els @capdebrot.bsky.social, que tot i saber que no hi guanyarien un ral em van fer costat des del primer dia del novembre del 24.

Espigues en flor / El retorn – Maria Antònia Salvà Tria de poemes dels reculls «Espigues en flor» i «El retorn» de la poeta Maria Antònia Salvà publicats per Barcino a càrrec de Lluïsa Julià.

Ombra de pinar dorment… Uns quants poemes dels reculls de poemes "Espigues en flor" i "El retorn", de Maria Antònia Salvà, que @edbarcino.bsky.social ha aplegat en un sol volum amb edició i introducció de Lluïsa Julià i epíleg de Maria Callís.

Elena Tamarit: “Em va costar molt marxar d'À Punt, però no em reconec en una directiva que és una corretja de transmissió del Consell” Entrevista a la periodista Elena Tamarit, que he decidit marxar d’À Punt acollint-se a la clàusula de consciència del contracte.

No podeu imaginar el que em violenta i incomoda exposar-me d'esta manera, però considere que és el meu deure com a extreballadora pública. Espere que açò siga una pedreta més perquè ens mobilitzem col•lectivament.

www.vilaweb.cat/noticies/ele...

Israeli attacks on school, tents and homes kill at least 17 people in Gaza Israel pounds Gaza City as its troops continue a large-scale offensive to seize the biggest urban centre in the Strip.

El genocidi israelià de #Gaza al dia. Avui al matí, 17 morts en la neteja ètnica de la capital per desplaçar els supervivents cap el camp de concentració d’al-Mawasi. En 23 mesos d’operatiu -avui els fa-, almenys 64.368 morts, més de 90 persones mortes al dia.
aje.io/c02v1p

Fins i tot "déu". És un vici que em vas passar. 🙂

Totes les poesies i les cançons a Mahalta, de Màrius Torres Les «Poesies» és el recull pòstum de poemes i cançons a Mahalta de Màrius Torres. Publicat el 1947 a Mèxic i el 1950 a Catalunya per Joan Sales.

Totes les poesies de Màrius Torres.

Recordo quan la vaig trepitjar amb 21 anys, tota il·lusió. Quants pardalets en aquell cap amb el lliri a la mà.

Ja he deixat d'anar-hi. :-)

A mi el loquero em feia distingir entre família biològica (quan no és sana o no n'exerceix) i família ecològica (la gent que et cuida i t'estima sense vincles de sang).