Maria Cortada

📢APUNTA'T ARA a l'Esmorzar estratègic 'Barcelona/Madrid, un diàleg crític'❗

Objectiu: reflexionar sobre el futur de les dues ciutats en l’horitzó 2050 amb Oriol Nel·lo i Agustín Hernández.

📅20 de març
🕐8.30 h
📍@canodrombcn.bsky.social 
🧩Organitza: PEMB  
✏️ Info + inscripcions: https://ja.cat/NV5Bq

L'habitatge a debat: de l'emergència estructural a la inversió social de futur en una nova edició dels ‘Diàlegs a la Riba del Besòs’ L’accés a l’habitatge s’ha consolidat com la principal preocupació per al 31% dels catalans, segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió. Aquesta dada situa l’habitatge no només com un problema logístic, sinó com la principal esquerda social del país. Per analitzar aquesta realitat des de diverses perspectives, el passat 3 de març la Biblioteca de Singuerlín va acollir el debat ‘L’habitatge, un dret de ciutadania’, emmarcat en el cicle Diàlegs a la Riba del Besòs, organitzat conjuntament amb la Fundació Espacio Público i amb la col·laboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).

🏠 L'habitatge no és un actiu, és un dret!

Nova edició de Diàlegs a la Riba del Besòs on @luisaferpinto.bsky.social ha estat contundent:
👉 "No existeix el dret a l'especulació."
👉 Cal audàcia política i recursos per als ajuntaments.

🗞️Llegeix el resum de la jornada aquí:

Esmorzar estratègic 'Barcelona/Madrid, un diàleg crític'

👋Benvinguda: Carlo Recio i @estelabo.bsky.social 
📖Presentació llibre Oriol Nel·lo i Agustín Hernández Aja: 'Barcellona/Madrid. Un dialogo critico tra due città'
🗣️Joan López, Maria Buhigas i @isbgongar.bsky.social 

✏️ https://ja.cat/NV5Bq

🌱 El PEMB organitza la fira de mostres del projecte europeu CULTIVATE

🗓️31 març -17h
📍Mercat de Sant Antoni

'Marketplace' obert al públic amb iniciatives d’intercanvi alimentari

👉 Sense inscripció prèvia. Vine, participa i emporta’t un obsequi!

📷 Melissa LeGette

🔗 https://f.mtr.cool/noadtknjjh

Diàlegs a la Riba del Besòs: Passejada per La Sagrera

🚶‍♀️Explorem els barris del Besòs amb Diàlegs a la Riba del Besòs.

📆10/3: La Sagrera amb:

🔸@lfilella.bsky.social, mestre i activista cultural
🔸Xavier Basiana, impulsor de projectes Nau Ivanow i Nau Bostik
🔸Joan Victòria, arquitecte @elglobusvermell.bsky.social 

✏️Inscripcions:

El PEMB defensa alinear inversió, capacitat productiva i formació per accelerar la rehabilitació i la construcció sostenible a EDIFICA2026 El passat 18 i 19 de febrer, el Consorcio PassivHaus va organitzar la jornada EDIFICA2026, que va tenir lloc a El Puig de Santa Maria, a València, on es va parlar dels diferents reptes del sector de l’habitatge. Des del PEMB, el tècnic referent de la missió “Economia innovadora i inclusiva”, David Úbeda, va participar en una de les taules posant en focus en una de les tensions menys visibles però més determinants: com el mercat laboral s’ha d’adaptar a l’evolució del mercat constructiu enfront dels reptes més immediats.

👀 Llegeix més sobre la participació del PEMB a EDIFICA2026⤵️

🏗️Per què la rehabilitació i la construcció sostenibles no avancen al ritme que necessiten les ciutats?

➡️El repte no és només tecnològic, és d’implementació: Cal alinear inversió, capacitat productiva i formació

🧵OBRIM FIL sobre la participació de David Úbeda a #EDIFICA2026⤵️

Tres escales per repensar el Besòs: metròpoli, centralitats i barris El passat 21 de febrer va arrencar el cicle 2026 de Diàlegs a la Riba del Besòs, una iniciativa que posa en diàleg la ciutadania, les administracions i els agents socials per explorar els grans reptes urbans del Baix Besòs. L’acte, organitzat pel col·lectiu Diàlegs a la Riba del Besòs amb la col·laboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i el grup de recerca LabCiudades de la UOC, va reunir un ampli ventall de participants interessats a imaginar i co-crear un projecte de territori que vagi més enllà de les polítiques tradicionals.

Repensar el #Besòs és clau per al futur de la #Barcelona metropolitana: actuar en tres escales per transformar el territori:

📍 Metròpoli (infraestructures)
📍 Centralitats (activitat)
📍 Barris (cohesió)

Jornada organitzada per Diàlegs a la Riba del Besòs, #LabCiudades i PEMB.👇

Els grans reptes metropolitans: emergència climàtica, habitatge, transició energètica.. són complexos i interdependents
👉 No es poden abordar amb polítiques sectorials ni solucions aïllades

Com governar aquesta complexitat?
✍️David Úbeda sobre agendes compartides al blog. FIL⤵️

🏠 L’accés a un #habitatge digne, clau per a la cohesió social i la vida #metropolitana

📅 3 març · 18h
📍 Biblioteca Singuerlín (Santa Coloma)

Debat sobre:
1️⃣Foment lloguer o adquisició
2️⃣Rehabilitació, construcció?
3️⃣Propostes de normativa, legislació desitjable

✏️ Inscripcions: https://ja.cat/0Omz7

EL PDU (a)prova: Ja tenim pla. Ara, la governança - Catalunya Metropolitana És alhora una oportunitat i una prova d’estrès. Pot reduir les desigualtats o ser una norma més incapaç de frenar el mercat d’habitatge. El PDUM pot ser el pont entre urbanisme i drets. Però només si ...

El PDUM pot ser el pont entre urbanisme i drets

Però només frenarà les desigualtats del mercat de l'habitatge si tota la regió metropolitana, no sols l'AMB, s’atreveix a governar-se

✍️ @luisaferpinto.bsky.social
@pemb.cat
@catalunyamtp.bsky.social
catalunyametropolitana.cat/el-pdu-aprov...

Hi ha un futur 'metropoblità'? L’any 2024, amb motiu de l’exposició Suburbia del CCCB, sobre la que vam parlar en diverses ocasions en aquesta columna, el geògraf Francesc Muñoz ens

🗺️ "Fer compatibles diversos modes de vida, com la metròpolis, ciutats intermèdies, viles i pobles, és clau per a un desenvolupament sostenible i equilibrat del país".

Continua llegint l'article @estelabo.bsky.social ⤵️

Però aquest èxode planteja diferents interrogants:

📈 Com impacte en el preu de l’habitatge d'aquests municipis?
🏘️ Desplaça la població local?
🏫 Com garantim mobilitat, ocupació i cohesió territorial?
🚆 Perdran aquests pobles els atributs que precisament els fan atractius?

Hi ha un futur 'metropoblità'? L’any 2024, amb motiu de l’exposició Suburbia del CCCB, sobre la que vam parlar en diverses ocasions en aquesta columna, el geògraf Francesc Muñoz ens

🏡 La idea de “la caseta i l’hortet” continua ben viva. Però avui l’ideal és un altre: viure en un poble, amb natura i comunitat, sense renunciar a la metròpoli.

📰 @estelabo.bsky.social parla de "metropoblitanisme" en l'últim article a @thenewbcnpost.bsky.social.

 🧵👇

Propostes per a la ciutat metropolitana: Eix de Renovació Urbana

📍Propostes per a la ciutat metropolitana: Eix de Renovació Urbana

🗓 21 febrer
🕙 10 h
📌 Metro Can Zam (@santacoloma.bsky.social)

🚶‍♀️Itinerari urbà + jornada a Can Sisteré amb @estelabo.bsky.social
.

🤝Organitza: Diàlegs a la Riba del Besòs, #LabCiudades i PEMB.

✏️Inscripcions:

Més del 50% dels desplaçaments a les zones rurals i urbanitzacions de baixa densitat es fan en vehicle privat L’estudi “La mobilitat a l'entorn rural i urbanitzacions de baixa densitat: anàlisi i oportunitats per a les polítiques públiques”, realitzat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l'Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona (ATM) i l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), és el primer a Catalunya que compara els patrons de mobilitat de les zones rurals i urbanitzacions de baixa densitat respecte de les zones urbanes.

👀 Et vas perdre la presentació de l'estudi sobre mobilitat a les zones rurals i de baixa densitat?

Aquí t'expliquem tot el que necessites saber i les reflexions que van sorgir a la taula rodona⬇️

Pensar la metròpoli des del Besòs: Diàlegs inaugura el cicle 2026 de propostes metropolitanes Com es poden afrontar els desequilibris urbans, socials i democràtics de la metròpoli des dels barris? Aquesta va ser una de les preguntes centrals de la sessió inaugural del cicle 2026 ‘Propostes per a la ciutat metropolitana’, impulsat per Diàlegs a la Riba del Besòs amb la col·laboració del grup de recerca LabCiudades de la UOC i el suport del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

🏙️ Com es poden afrontar els desequilibris urbans, socials i democràtics de la metròpoli des dels #barris?

Arrenca el cicle 2026 'Propostes per a la ciutat metropolitana' organitzada pel Diàlegs a la Riba del Besòs amb la col·laboració de #LabCiudades i el PEMB.

Dos anys decisius per la Barcelona metropolitana | Pla Estratègic Metropolità de Barcelona L’any 2026 farà 40 anys que el llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el seu equip van començar a encarregar estudis que ajudessin a pensar en el futur de la ciutat després dels Jocs Olímpics de 1992, tenint en compte la gran transformació no només física, sinó també econòmica, a la que s’havia de fer front.Dos anys més tard, d’aquells estudis en va sortir la necessitat de treballar de manera concertada amb els principals actors econòmics i socials de la ciutat i va ser així que es va crear l’oficina dirigida per Francesc Santacana des de la que s’impulsaria el I Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000, punt de partida per a la configuració del que a hores d’ara és el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).Avui, quatre dècades després, comptem amb tot un ecosistema d’institucions i organismes que ens proporcionen coneixement sobre els més variats aspectes de la vida a la metròpoli, que inclou una administració com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que dona servei a 36 dels municipis metropolitans. Cada cop més, però, les diverses anàlisis apunten, com fa el nostre Compromís Metropolità 2030, a considerar que el territori metropolità real abasta com a mínim les comarques de la vegueria de Barcelona, irrompent amb ímpetu diferent, però de manera progressiva i constant, a les vegueries de l’entorn. Imagen Sabem, i fa temps que ho discutim a tort i a dret, que no és gens senzill trobar una fórmula adequada per governar aquest territori tan dinàmic i canviant, i no només perquè sigui en sí mateixa una tasca tècnicament i administrativament complexa que no es pot considerar que estigui 100% resolta en cap dels models que es poden trobar a nivell internacional. També perquè hi té un gran pes el factor del poder polític, que fa complicat aprofundir en el debat, ja no diguem fer propostes concretes, especialment en un context de gran fragmentació i polarització com l’actual.En qualsevol cas, l’acord a què van arribar les institucions i els actors econòmics i socials que conformen el PEMB a través del Compromís Metropolità 2030 va ser el d’emplaçar a l’administració amb major responsabilitat en aquests assumptes, la Generalitat de Catalunya, a definir en l’horitzó del final de la dècada com a mínim les bases per a una governança de tot el territori català que respongui millor a la situació i els reptes del segle XXI. En els mateixos termes es va pronunciar l’alcalde de Barcelona, president de l’AMB i del Consell General del PEMB en una conferència davant de representants empresarials en començar el seu mandat.Falten només quatre anys per al 2030 i, a més, el Compromís Metropolità 2030 arriba enguany a l’equador del seu període de vigència, de manera que sembla pertinent fer un repàs a les diverses qüestions que poden incidir en els propers dos anys en què el debat sobre la governança metropolitana pugui desenvolupar-se en condicions per tal d’arribar a fer realitat la demanda anterior.En primer lloc, no es pot obviar de cap manera la situació del món en general i en particular la batalla geopolítica en la qual ens trobem immersos, especialment pel que representa d’amenaça per a l’estabilitat a Europa. L’enquistada guerra a Ucraïna, les pretensions de Donald Trump respecte a Groenlàndia, el gir generalitzat dels governs dins i fora de la UE cap a posicions extremadament nacionalistes, per utilitzar l’apel·latiu més suau, són, entre d’altres, factors que en qualsevol moment poden activar una reacció en cadena d’esdeveniments de conseqüències imprevisibles, també sobre el rol de les ciutats i les aglomeracions metropolitanes dins el panorama global.És en aquest context cal preguntar-se per com s’ha de preparar Catalunya i, en particular, la seva principal metròpoli. El Govern tot just ha començat els treballs per a la revisió del Pla territorial general aprovat el 1995, que ha de posar les bases precisament de l’ordenació del territori català i, en darrer terme, hauria de condicionar-ne l’organització administrativa. Esperem que el procés no s’eternitzi i que els instruments de planejament que se’n derivin siguin prou àgils per fer front a les transformacions que hi vagin associades. En tot cas, seria interessant conèixer com més aviat millor els grans traços del dibuix que hauria de tenir la Catalunya de mitjan segle i aclarir si això de la Catalunya dels 10 milions és una hipòtesi, un objectiu o un escenari no desitjat.Parlant de processos eterns, en els propers dos anys hauria d’aprovar-se definitivament el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que es cou des de fa més d’una dècada. Cal destacar que a la celebració aquest 2026 del fet que Barcelona és Capital Mundial de l’Arquitectura també hi podrem afegir la celebració del 50è aniversari del Pla General Metropolità (PGM) que inesperadament encara determina els principals aspectes urbanístics del cor de la metròpoli. Seria ja sens dubte el moment de passar de pantalla.Així, serà dels nous governs locals que sorgeixin de les eleccions de maig del 2027 de qui dependrà que el no gaire senzill trànsit del PDUM al veritable substitut del PGM, el Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità, es faci amb la celeritat requerida. El fet que quedin fora d’aquesta planificació els municipis metropolitans de fora de l’AMB, en particular els que en són més adjacents, només es podrà compensar mínimament si els conceptes i les eines que se’n derivin són compartides, o almenys compatibles, amb les que s’emprin per al procés de revisió del planejament per tota Catalunya.Mencionar les eleccions municipals del 2027, les properes en el calendari electoral vigent, ens porta a adonar-nos que ens trobem en un període de temps inusualment llarg, pel que ha estat l’última dècada, sense acudir a les urnes. Tot i així, els equilibris, malabarismes i exercicis de supervivència del govern de l’Estat poden no ser suficients per esgotar la legislatura (tardor del 2027) i acabar avançant-se així l’inici d’un nou cicle electoral. Una altra vegada hem de parlar d’una potencial reacció en cadena, tant per com els resultats podrien afectar el mapa polític de cara a les municipals com per com es podrien reconfigurar majories al Parlament de Catalunya i, en darrer terme, haver d’anar també a les urnes autonòmiques abans d’hora.´ Imagen I, amb tot plegat, ens trobem que, a mesura que s’apropen aquestes eleccions municipals, i a l’empara de l’enrarit clima polític, comencen a sorgir postures del tipus “el meu municipi primer” que poden portar a que cadascú acabi fent la seva. Una postura que si ja és perjudicial quan s’adopta en àmbits com l’urbanístic o l’econòmic, encara ho és més si anem al terreny dels drets socials.Cal tenir en compte, però, que avui en dia, per molt que es vulgui treure pit de l’autonomia local, no hi ha ajuntament que se’n pugui sortir sense la col·laboració amb els municipis i territoris del voltant i encara menys en un entorn metropolità. Una altra cosa és que els discursos distanciadors s’imposin de manera populista i serveixin per capitalitzar el malestar d’una part de la societat de cara a l’obtenció de vots.Els escenaris, en definitiva, no semblen gaire encoratjadors. D’una banda, les urgències solen relegar sempre aspectes estructurals i complexos com el planejament territorial al capdavall de les prioritats, malgrat que siguin decisius per evitar urgències futures. De l’altra, cal un clima força més d’entesa per fer front a grans reptes de país, com és aquest de la seva articulació.La conjuntura i el futur immediat, doncs, reclamen més que mai l’existència d’espais que facilitin la col·laboració entre administracions i entre aquestes i la resta de la societat, que estiguin al marge de l’escenificació i que posin el focus en el llarg termini. I és que ens cal realment mirar endavant perquè la temptació de deixar-se portar pels successos immediats és massa gran.Un d’aquests espais és, com fa quatre dècades, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, mentre que l’agenda de mitjà i llarg termini que ha d’orientar aquest treball conjunt, l’única amb objectius i mesures concretes que existeix ara com ara per a la ciutat dels cinc milions, és el Compromís Metropolità 2030, elaborat amb la participació i l’acord d’un ampli ventall d’actors de tota la regió metropolitana.Des d’aquest esperit col·laboratiu que ens és inherent al PEMB seguirem treballant en positiu per superar les dificultats que puguin venir per al progrés de la nostra metròpoli. I ho farem, com sempre, al costat de totes les institucions i organitzacions que vulguin mirar més enllà de les incerteses del present i construir el millor dels futurs possibles.

📉Un escenari complicat on les urgències releguen aspectes estructurals com el planejament territorial al capdavall de les prioritats

🤝El futur immediat reclama més que mai espais com el PEMB que facilitin la col·laboració

👀Llegiu @estelabo.bsky.social⤵️

Quines qüestions poden incidir en els propers 2 anys en què el debat sobre la governança pugui desenvolupar-se en condicions?

✅Situació geopolítica internacional
✅Revisió del Pla territorial general
✅Aprovació del PDUM
✅Eleccions municipals 2027
✅Eleccions generals

🚦Quins factors marcaran el rumb de la governança metropolitana en l'actual context convuls?

📢Tenim per davant dos anys decisius per la #Barcelona metropolitana. En parla @estelabo.bsky.social en un nou article al blog!

🧵Obrim fil!⤵️

Apunta't a la sessió de Diàlegs de la Riba del Besòs: 'Renovació Urbana, Sociocultural i Participació'.

📆Dissabte 17 de gener
🕚11 h
📍Can Sisteré, a @santacoloma.bsky.social 

Amb la col·laboració de #LabCiudades (UOC ciudad) i el suport del PEMB.

✏️Inscripcions: https://ja.cat/Brozn

Enjoy the videos and music that you love, upload original content and share it all with friends, family and the world on YouTube.

📢 Hola, hola!📢 

🏠 No vas poder assistir a la II Jornada sobre la construcció industrialitzada d’#habitatge a l'#RMB❓

No et preocupis! 
📹 Aquí tenim el vídeo complet de la sessió:

Quan la sobrecàrrega baixa, però el malestar puja: què falta per a una transformació sistèmica de l’habitatge a Catalunya - Catalunya Metropolitana En els darrers anys hem vist un activisme normatiu inèdit, però la preocupació social per l’habitatge no fa sinó créixer. El motiu és simple (i incòmode): hem començat a moure peces del tauler, però encara no hem canviat les regles del joc.

"La conclusió és incòmoda, però esperançadora: no és que 'no s’hagi fet res'. És que el que s’ha fet encara no és proporcional a la magnitud del problema ni ha desplaçat el centre del sistema", conclou @luisaferpinto.bsky.social a l'article.

✏️ Llegeix-lo aquí:

🏠 Quan la sobrecàrrega baixa, però el malestar puja: què falta per a una transformació sistèmica de l’#habitatge a Catalunya?

🗞️ Un article de @luisaferpinto.bsky.social a @catalunyamtp.bsky.social: https://ja.cat/SoVRB
📷 Pol Rius

🧵 Obrim fil! ⤵️

El PEMB s’adhereix a la crida per enfortir les polítiques de desenvolupament rural i la col·laboració entre les àrees urbanes i les àrees rurals i marítimes a la zona euromediterrània La trobada, que va tenir lloc a Barcelona entre el 26 i el 28 de novembre, va ser organitzada per l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes (ARCA), l’EUROREGIÓ Pirineus Mediterrània i la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de ser un espai d’aprenentatge col·lectiu per enfortir la col·laboració entre els grups d’acció local rurals i pesquers de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, professionals i entitats com administracions locals, agents de desenvolupament i estudiants interessats en les polítiques rurals i marítimes. Durant els tres dies es van debatre reptes territorials compartits des de la perspectiva de la cooperació transfronterera, sota el focus de l’Agenda Rural i l’Estratègia Marítima de Catalunya.

Des del PEMB vam col·laborar amb la trobada 'Cooperar per transformar' impulsada per ARCA, 
Euroregion i la Generalitat. 

⛰️🏙️ La iniciativa reclama enfortit polítiques de desenvolupament local i relacions entre àrees urbanes, rurals i marítimes.

Recupera-ho⤵️

🌱 La Comunitat de Pràctica de la #CARM es consolida com a espai clau per impulsar polítiques alimentàries locals. 

🥕 Una desena de municipis de l'#RMB acorden el full de ruta de l'inici de 2026 i comparteixen experiències de governança alimentària. 

➡️ Llegeix la notícia: https://ja.cat/vPJmf

🚲La setmana passada Irene Navarro va presentar la #MissióMobilitat al #CONAMAViladecans a la sessió "Governança de la #mobilitat metropolitana" que va comptar amb representants de la regió i de diversos territoris de l'Estat espanyol

Les conclusions?⤵️
🔗https://f.mtr.cool/tklsprlnhq

🗣️ La setmana passada a la @filguadalajara.bsky.social, @estelabo.bsky.social va defensar que la digitalització pot esdevenir una eina clau per abordar els reptes metropolitans.

🤝 Ha de servir per organitzar millor els sistemes de cures i protegir drets.

👀➡️ Llegeix més: https://ja.cat/wfLlM

Catalonia’s housing revolution: Where affordability meets…

La @luisaferpinto.bsky.social participa en un reportatge aportant mirada metropolitana i defensant l'habitatge com a dret,l'acció climàtica com a política social i la col·laboració com a mètode

📚 Barcelona és la ciutat convidada d'honor de la @filguadalajara.bsky.social i l'@estelabo.bsky.social participa en el programa del #CCCB.

➡️ 'Fòrum de ciutats. Les ciutats del futur: dret a la cura i transformació digital'
🗓️ Demà a les 17h (CAT): https://goo.su/ISA0L

ℹ️ https://bit.ly/4itBS5A