Mariona Carbó Cornet

El president diu L'ORUPORT. 🛬

Em sembla que també en té, o en tenia, un que es diu Pepsi!

El señor con gorra es un ser humano. El otro, la escoria de la humanidad.

Meme de la máquina de refrescos en el que una persona pulsa a la vez dos botones de la máquina y lo echa en el mismo vaso. Botón 1: EL ESTADO NO PUEDE CUIDAR DE NOSOTROS. CADA UNO TIENE QUE TENER RESPONSABILIDAD INDIVIDUAL BOtón 2: ¿POR QUÉ EL ESTADO HA ACTUADO TAN MAL EN ESTE DESASTRE? NO ME HA AYUDADO NADA A MÍ PERSONALMENTE

Ejemplo 23987498 de la incoherencia liberal.

Si de cas no mireu Dia Cero avui

Durant un temps prou llarg per la ment vaig tenir un afer amb un senyor que ara em recorda (salvant les distàncies per favor) a l'Ignatius J.Reilly d'Una confabulació d'imbècils. De quina em vaig salvar amics.

Les hemos hecho creer a los catetos que su opinión es igual de válida que la de alguien formado. Porque, como son catetos, han interpretado que “respetar” es lo mismo que “validar” cuando una cosa es que no te partan las piernas por ser creacionista y otra que te vayamos a aplaudir por serlo

Que la búsqueda más usada a la IA sea "como desactivar la IA", ¿No les da que pensar?

Fa segles que el llegeixo i quan l'enganxo ric molt!

Estaria ben interessant un Saló del Còmic en català 💫 a Barcelona.

El tema del català al saló del còmic també és per sortir corrents.

Adults fent cua perquè un senyor disfressat de ratolí els hi signi llibres.

Hi ha tantíssimes coses que no entenc del funcionament de les persones. Sóc al saló del còmic.

Pedro Pascal té alguna cosa que et va de dalt a baix i de baix a dalt eh. Oh quina cosa tu.

Jo crec que em mereixeria poder-me comprar la roba a Sézane i resulta que no me la puc comprar.

Ídol.

Mirant-me cosetes per fer un kit familiar per emergències, no saben el que m'han dit.

La penya que no disposa ni de mitjans de comunicació electrònics, quan són obligatoris, per fer trameses formals i que ens envia dades d'infants per correu. Ahà.

quantes vegades a la setmana creieu que puc encendre un palosanto esperant netejar nosequè

Estic en un moment de la meva vida familiar on segueixo trobant pedres i putos pals a la rentadora però ara també hi sumem boles de xuletes.

Passo per la porta de la Generalitat i a mi ja m'agafa com un rau rau. Que bé que ho faria catalanes.

Que conec gent d'aquesta que es passeja amb una agenda de "Hadas 2025" i que no saben fer ni la O amb un canuto eh.

La de gent que s'auto anomena terapeuta després d'haver fet una formació bàsica de sistèmica, per exemple. Se'ns obre una web i ens parla d'assertivitat i no se cuantos quàntica. Ni síndrome de la impostora ni hòsties més cara que esquena tenen!

Divuit anys militant en l’esperança.
Divuit anys entre llibres.
Divuit anys de pencar com mai.
Divuit anys de comunitat extraordinària.
Divuit anys de molts llibres.
📷 @joelcodinaland.bsky.social

❤️🤗

Seixanta anys parlant de la importància que el català no sigui desplaçat en la transmissió familiar i resulta que el que no hi haurà serà transmissió familiar. Ànims a tots, sobretot als nascuts al 2000 que tenen una confiança genuïna en la vida.

“Em van haver d’arrencar el meu fill dels braços per dur-lo al quiròfan” Alguns hospitals encara no permeten a les famílies acompanyar els infants fins a la inducció anestèsica ni quan es desperten d’una operació

Hospitals que no permeten l'entrada dels pares al quiròfan
criatures.ara.cat/130_50b793

"compañero del alma" de les coses que deia la meva mare 🧡