Tota la informació sobre l'Indicador de Pressió Humana es pot descarregar aquí: www.informemarbalear.org/wp-content/u...

Pots descarregar la informació detallada sobre el nombre de turistes i de places turístiques aquí: www.informemarbalear.org/wp-content/u...

L’afluència de turistes impacta l’Indicador de Pressió Humana (IPH), que mostra una clara tendència a l’alça a totes les Illes Balears. La màxina augmenta més que la mínima i la mitjana, indicant que el turisme creix a més velocitat que la població resident. Amb pics de més de 2 milions de persones.

Les places de lloguer vacaional han anat guanyant importància en relació amb les places d’allotjament turístic.

A Mallorca, 1 de cada 4 places turístiques es fa com a lloguer vacacional, mentre que a Menorca és una de cada 3, a Eivissa 1 de cada 5 i a Formentera 1 de cada 2.

El nombre de places turístiques legals s'ha multiplicat per 41 en 65 anys: passant de 14.609 l’any 1959 a 607.522 l’any 2023.

Es veu un increment notable del nombre de places turístiques a partir de l’any 2012 quan s’inicia un quart boom turístic: La “aribnbficació”

📈 El nombre de turistes que visiten les illes augmentava en 224.335 turistes a l’any entre 1959 i el 2000, mentre que entre el 2000 i 2024 aquest increment ha estat de 376.100 turistes a l’any.

Al llarg d’aquest segle el nombre de turistes s’ha quasi doblat, passant de 9,8 a 18,7 milions.

La pressió humana i turística a les Illes Balears s’accelera en els darrers anys.

El nombre de turistes que visiten les Illes Balears cada any ha augmentat de 320.000 turistes l’any 1959 fins a un màxim 18,7 milions de turistes l’any 2024; multiplicant-se per 58 en 66 anys.

Foto: David Arquimbau

Si en vols saber més detalls, pots descarregar el document amb tota la informació detallada aquí: www.informemarbalear.org/wp-content/u...

❌L’augment de la població visitant provoca pics de més de 2 milions de persones alhora a les Illes Balears. El màxim valor registrat fins al moment ha estat de 2.079.541 persones alhora a les Illes Balears el dia 7 d’agost de 2024.

📈L’indicador de pressió humana (IPH), el nombre de persones hi ha sobre les illes al mateix temps, mostra una clara tendència a l’alça a totes les Illes Balears.

A @informemarbalear.bsky.social pots consultar els resultats del seu estudi, que demostra la captura d'exemplars immadurs per part de la flota Balear.
👇
www.informemarbalear.org/pdf-preview/...

Les Balears avancen per conservar un dels taurons més emblemàtics de la nostra mar: la mussola (𝑀𝑢𝑠𝑡𝑒𝑙𝑢𝑠 𝑚𝑢𝑠𝑡𝑒𝑙𝑢𝑠).

Gràcies, Olga Reñones, de @ieo.es, i Biel Morey per fer-ho possible!
👇
www.caib.es/pidip2front/...

📉Durant els darrers anys s'ha reduït dràsticament la producció d'escopinya a Menorca. Els anys 1994 i 1995 se’n varen produir 5 tones, mentre que l’any 2022 la producció va ser tan sols de 0,02 t. L’any 2023 es va arribar a les 0,5 t.

Només hi ha producció aqüícola de mol·luscs a Menorca, i es basa en la producció de musclos (Mytilus galloprovincialis) i escopinyes (Venus verrucosa).
La producció d’escopinya, encara que és molt minoritària en termes de pes, té un important valor econòmic.

La producció d'alevins a les Balears ha augmentat molt els darrers 20 anys. L'any 2003 el seu valor econòmic va ser d'1,95 milions d'€, mentre que el 2023 va ser de 16,5.
El valor econòmic total de l’aqüicultura marina a Balears ha variat entre 2,13 milions d’€ l’any 2003 i 16,7 l’any 2023.

Des de l’any 2007, no es fa producció de peix per aqüicultura a les Illes Balears.
Va ser substituïda per la producció d’alevins d’orada (Sparus aurata) i de llop (Dicentrarchus labrax) que es duen a la Península per engreixar-los.

L’aqüicultura de les Illes Balears va néixer a Menorca entorn de l’any 1880, amb els primers cultius de mol·luscs en parcs i muscleres dedicats al consum de l’illa i explotats d’una manera totalment artesanal. Entre els anys 1984 i 2007, també es va desenvolupar l’aqüicultura de peixos a Mallorca.

Sabies que l’any 2023 l’aqüicultura marina va suposar uns ingressos de 16,7 milions d’euros a les Illes Balears?

Fotografia: Gàbies al Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA), Port d'Andratx. Autor: José María Valencia @vallobe

A més de ser el peix més consumit a tot el món, la tonyina és una habitual a les nostres aigües 🐟

La mar Balear és el lloc del món on s'ha detectat més densitat d'ous i larves de tonyina vermella.
#worldtunaday

+ info 👉 t.ly/w-G9g
@informemarbalear.bsky.social

📱 Podeu consultar l’aplicació interactiva del SOCIB amb les dades més actualitzades a:
apps.socib.es/subregmed-ma...

📊 Ja podeu consultar els indicadors 1982–2023 elaborats per @informemarbalear.bsky.social i #SOCIB, amb dades processades pel SOCIB i presentades en el marc de l’Informe Mar Balear.

📍 Podeu descarregar l’informe complet a: www.informemarbalear.org/wp-content/u...

El 2022 i el 2023, més de la meitat dels dies varen transcórrer en onada de calor marina a la mar Balear.
-El 2023: 214 dies
-El 2022: 202 dies

El nombre de dies ha augmentat al llarg del temps, a un ritme de 2,7 dies per any.

Foto: Boiling seawater. Maria Victoria Payeras Cifre cedida a #MARE

📢 🌊 Onades de calor marines a la mar Balear: més freqüents, més intenses i més duradores.

El 2023 es varen registrar 214 dies d’onada de calor marina —gairebé el 60 % de l’any! 🌡️🌊

Obrim fil🧵

Fotografies:
-David Arquimbau
-Explorando el Faro de Cala Figuera Foto: Pep Aguilar Aguiló cedida a #MARE

La pesca de arrastre amenaza a los tiburones y el calentamiento del mar les expulsa del Mediterráneo El Informe Mar Balear, elaborado por la Fundació Marilles, apunta a la musola y al alitán como dos especies en peligro de extinción

Els taurons i les rajades són molt vulnerables a la pesca i també es veuen afectats pel canvi climàtic.
Nicolás Ribas ho explica a @eldiario.es

www.eldiario.es/illes-balear...

La pesca de arrastre amenaza a los tiburones y el calentamiento del mar les expulsa del Mediterráneo El Informe Mar Balear, elaborado por la Fundació Marilles, apunta a la musola y al alitán como dos especies en peligro de extinción

Sobrepesca y cambio climático, el cóctel que amenaza a algunas poblaciones de tiburones y rayas en el Mediterráneo.

El @informemarbalear.bsky.social indica que el quelvacho (Centrophorus uyato) se encuentra en peligro de extinción en aguas de Mallorca.

@marillesfoundation.bsky.social #SARKO

Podéis encontrar toda la información detallada en el capítulo de Pesca del Informe Mar Balear: www.informemarbalear.org/pesca/

Algunas cifras de la disminución de la pesca profesional.
Entre 1950 y 2023:
-El número de embarcaciones se ha reducido un 80%, pasando de 1.265 a 257
-La tripulación se ha reducido un 91%, pasando de 4.976 a 461
Fotos: David Arquimbau

Mientras que el número de embarcaciones de pesca profesional disminuye, el de embarcaciones de pesca recreativa aumenta.
Foto: David Arquimbau

¿Conoces la situación del sector pesquero en las Illes Balears?
¿Sabías que hay 46 embarcaciones de pesca recreativa por cada una de pesca profesional?
Abrimos hilo 🧵
Fotos:
Xavier Mas
Sebastià Torrens

Podeu trobar tota la informació detallada al capítol de Pesca de l'Informe Mar Balear: www.informemarbalear.org/pesca-ca/