Jofre Font

Tenir carrer no es pot dir de moltes obres. D'"El dia del Watusi" d'Iván Morales, sí.
Que torni just en el cinquentenari de la transició farsa és oportuníssim.
Casavella en dona una versió més poètica, quinqui, barcelonina i real que l'oficial i la vida que li donen ara actors i el dire és de traca!

Mai!
L'esquellot sempre sonant!

Si sorties, ballaves, anaves a concerts o festivals entre el 2003 i 2013, t'havies d'haver creuat amb The Rapture en algun moment.
Avui han reaparegut fugaçment, només un d'ells, el líder i cantant Luke Jenner al Razz.
Quartet reduït a trio, però amb la guitarra elèctrica que continua fent ballar.

Totalment!

Després d'una jornada laboral i només vols desconnectar i només t'entra entreteniment.
Però, hi ha entreteniment i entreteniment.
El de la sèrie "Slow Horses" d'ironia deliciosament anglesa és nutritiu.
A la 5a temp. amb un punt de brotxa gruixuda li dona el que es mereix a un líder d'extrema dreta.

Avui divendres 21/11 en fem el col·loqui postfunció a la Sala Gran.

El qualificatiu que descriu més "La corona d'espines" dirigida per Xavier Albertí és recital.
Transforma el TNC en un auditori perquè puguem apreciar la musicalitat de la partitura dels versos de Sagarra, amb intèrprets plantats en escena com en una pintura, amb una força i convicció de virtuosos.

I ho diuen, no un dia qualsevol, com tants tenien per davant i el podrien haver escollit, sinó el 20-N del 50 aniversari.
Dir que van a cara descoberta és poc.

La història de Hollywood de les darreres dècades obviant còmics que han passat d'stand up a fer d'actors de pel·lis i teatre és inexplicable.
Aquí anem tard i encara es poden confrontar 3 monologuistes amb 3 integrants de La Calòrica i descobrir que la Júlia Truyol s'està fent un stand up a sobre.

En pocs espectacles com "L’amor venia amb taxi" de La Cubana es concentra un desplegament tan ampli d'artistes, vestuari i producció en general en un espai tan petit, el Romea.
Ens arriba com a homenatge al teatre d'aficionats i ho és, però també molt al teatre popular del Paral·lel i a la Cubana.
🔝

Va, que aquesta us agradarà.
La Rosalia explicant-li aquesta nit al JImmy Fallon que la seva llengua materna ("mother tongue") és el català.

Per cert, quan ella parla en anglès en entrevistes com aquesta, ho fa amb accent català.
El reconec perquè és el meu també.

“Playing with Sergei, Martha and the Others” de Thomas Hauert està muntant en un crescendo.
El moviment segueix força uns patrons similars, d'inici a fi, el que s'hi va incorporant és el contacte entre els ballarins de la Dresden Frankfurt Dance Company seguint la música de Rachmaninoff. I ja està.

Últim cap de setmana de l'expo "Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny" al Dhub.
A través de disseny gràfic i industrial veus com de avantguardista, il·lusionant, democràtica, popular i arrelada era la revolució que proposava Allende.
I que la imaginació ha de ser l'arma antifeixista.

La perspectiva que ofereix l'editorial Jande és fonamental ara mateix.
Dins el seu catàleg un llibre que trobo que les representa és "Soc fan".
En una novel·la addictiva, Sheena Patel és capaç d'encabir-hi molt del present, el masclista, racista, enxarxat i desigual.
Amb humor, càustic i encertat.

En despatxos no, perquè ja estan de capde, però en alguna banda de Madrid ara mateix n'hi ha uns quants dient:
¡¿"Okes qué?! ¡¿Ukes grasus?! ¿Pero, estos quiénes son?
¡¿Dos Estadios Olímpicos?! ¿Cómo los han llenado?
Pero si la Lola Indigo no lo llenó ni una sola noche.

Fa tant de sentit que l'antisistema "Els miserables" de Mas Fiol i cia. acabi dins del sistema, dins del Lliure.
Acollida en un gran equipament on llueix la confrontació en forma de farsa de la condició mil·lennial amb l'esperit revolucionari.
Un narcisista autoconscient pot revoltar-se? Sí, podem?!

Les obligacions, la rutina, les cures a depenents i l'herència psicològica de la relació que van tenir els teus pares passant com una piconadora per damunt de la relació de parella.
El que fan a "Adorable" la Lilja Ingolfsdottir darrera la càmera i la Helga Guren davant és molt potent i afinadíssim.

Si et sents "little monster' i enyores la Gaga, si ets més d'allò local que la Rosalia, si el teu Broadway és l'off, si els aires del nou feixisme ja t'afecten la respiració i si enyoraràs el Benidorm Fest, el musical queer rural "Un refugi al sol" i el seu "Make Catalunya Gay Again" és el teu lloc.

T'has fixat en el ràcord i tot?!
Ben vist!
Ara, tenir mà en l'edició és molt bèstia. No ho vull pensar.
On sí haurà tingut tota la mà, haurà estat escollint els timings de publicació.
Això té molta pinta d'estudiat, controlat i més que imposat per part seva.

Per cert, a Catalunya va guanyar "Crims" amb un 20%, precisament.

No dic que fes una entrevista Zane Lowe, hi ha un gran marge entre fer un Zane Lowe i el que van fer ahir.
Dic que si Broncano s'ho hagués pres exactament com quan té gent amb coses a dir davant, ni més, ni menys, sense deixar de ser ell, Broncano així hagués fet més que un 20%.

També et diré que totes les entrevistes que havia fet fins aquell moment, des del New York Times, fins a Ràdio Noia o Zane Lowe, eren del mateix estil, del substanciós, com mereix el disc i l'artista.

Parlava estrictament com a espectador de la sensació que em va produir.
Ell ho sap fer millor quan té algú amb substància davant.
La prova són les entrevistes a científics i altres personatges anònims amb fons que ha tingut.
Que ell no s'adonés que ella era d'aquest tipus de convidada és tristíssim.

Si el format és l'ideal pel típic personatge insubstancial de promo, tipus actor jove i mono d'una sèrie insípida de Netflix, per això és perfecte.
Però, quan tens allà una artista amb fons i interès que té molt per explicar, llavors, exactament el mateix format fa un punt de llàstima i tot.

Cadascú escull el seu parc temàtic.
Un dels meus favorits és el Festival MIRA.
La temàtica, música i art digital.

Prou queixar-se que avui el disc nou de la Rosalia acapara l'atenció.
Amiguis, per un dia que els informatius obren amb un artefacte cultural i que fan crítica cultural, no passarà res.
Demà ja ocuparà aquest espai la política de baixa estofa de decla i contra-decla i el futbol. Com gairebé sempre.

Apuntat!
Moltíssimes gràcies!
I bon cap de setmana!

Anar al MIRA Festival, mig veí vostre.

El dia sencer que vaig passar amb la Rosalia - 3CatInfo Una conversa íntima, plena d'intuïcions sobre el futur que avui s'ha fet realitat amb "Lux"

Que si tothom parla de la Rosalia, no serem menys.
Aquí un article recordant el dia que vaig passar amb ella:

www.3cat.cat/3catinfo/el-...

En l'anterior ES-Alert va passar exactament el mateix.
És sentir el mòbil pitar i automàticament el Meteocat cau, quan més el necessites.
Obra mestra, sí.