Jofre Font

El balanç del Grec acabat ens tira cap als nous valors.
Els últims, People Watching amb "Play Dead" fent surrealisme de l'absurditat quotidiana amb circ.
Sense desmerèixer consolidats com Tiago Rodrigues a "Hécube, pas Hécube". Quina il·lusió veure la Comédie-Française i constatar que són boníssims!

Doncs, el que acabes d'escriure hi encaixaria ben bé a l'article.
Vinga, ja tenim el títol i part del cos.
Qui s'anima a acabar-lo?

"Quedar-se a l'X de Musk
o quan la teva vanitat s'imposa a la teva consciència, però no t'impedeix exigir el compromís dels altres des de X"

Va, qui s'anima a escriure l'article?

D'Escandinàvia a Sud-amèrica: la cultura catalana fa l'agost amb actuacions arreu del món Creadors i produccions catalanes com La Perla 29, La Veronal o La Calòrica participen aquest estiu en certàmens internacionals

La Veronal està conquerint la Biennal de Venècia aquests dies.
Però la companyia de Marcos Morau no és la única que s'internacionalitza i fa l'agost. Altres artistes catalans tenen actuacions per tot el món.
Un article sobre la cultura catalana girant ara mateix:
www.3cat.cat/324/descandi...

Telenotícies - Quina serà la cançó de l'estiu 2025? - 3Cat Aquest estiu no sembla que hi hagi un tema que destaqui més que la resta, tot i que de candidates no en falten.

Ja som a 1 d'agost.
A aquestes alçades, algú té claríssim quina és la cançó de l'estiu 2025?
En aquesta peça del #TNTV3 repassem algunes candidates, amb la sensació que cap d'elles s'està imposant a la resta:
www.3cat.cat/3cat/quina-s...

En conseqüència:
"Creía que estaba aprendiendo a amar pero resultó que solo quería aprender a morir."

El dubte:
"No es que mi objetivo fuera ser un producto en el mercado del amor, pero si ya era un hecho irrevocable, ¿mejor vender mucho y barato o vender poco y caro?".

El fet:
"Es verdad que los crímenes ideológicos tienen mejor fama que los pasionales."

El motor:
"¿Cómo podía tener tanta poca fe en el mundo y, al mismo tiempo, tantas ganas de salir a su encuentro?"

La situació:
"Como claramente no tenía capital económico, había manipulado el sistema simbólico para ser rica en amantes. O sea que en realidad no estaba deconstruida, sino desfalcada."

Ben xilè i també barceloní ha sortit aquest relat tragicòmic i un els aspectes que juga de la ciutat, no és altre que el poliamor en el seu moment àlgid, que no fa tant que hem deixat enrere.
Desitjant per a ella un noi irresistible, peta en una triella i per manegar-ho li surt una astúcia innocent.

Hi ha risc que aviat surti la novel·la d'un expat sobre l'experiència a Barcelona.
Mentre esperem que no passi, m'encanta la visió irònica d'una migrant xilena de la ciutat actual a "La próxima vez que te vea, te mato".
La pulsió per la mort aliena i pròpia de la prota de Flores és divertidíssima.

Primer, assassinen criatures amb bombardejos indiscriminats,
després, ataquen directament hospitals i ambulàncies,
seguit de tirotejar qui va a buscar ajuda humanitària
i ara els maten de gana.
Després de la inanició, quina nova tortura d'aniquilació pretenen executar i televisar-nos impunement?

"No tens estudis, tampoc tens ètica, ets una mentidera i una farsant.
Ets perfecte pel meu programa.
Et fitxo de col·laboradora estrella quan no fa ni 24 hores que ha esclatat l'escàndol."

Ganes de veure el programa, certament.

Retrobar-se amb creadors que ja coneixes està molt bé, però la sensació de descobrir-ne un de nou i d'afegir-lo entre els qui has de seguir, és molt plaent.
Ens ha passat amb Mario Banushi al Festival Grec.
Un albanogrec de 26 anys que no treballa amb paraules sinó amb imatges que són somnis vívids.

Cada peça que veig d'en Milo Rau em desperta més interès per conèixer l'alquímia, la cuina, què passa en els assajos per crear companyies que li segueixin tant el joc.
"Medea’s Kinderen" se m'ha ampliat veient com fia el pes tràgic a sis nens, alguns molt nens, acompanyats d'un sol adult, comediant.

T'adones que tens el sentit de nostàlgia atrofiat quan no la sents per alguna cosa de mitjans dels 90, com els teus coetanis, com et tocaria, sinó per alguna de mitjans dels 2010.
Li pots dir immaduresa postergada, també, o no sé què, però és així. No hi puc fer més.

😘

Era a l'Estadi Olímpic, molt pitjor, al tractar-se d'un espai sense coberta, com el Palau Sant Jordi, sinó a l'aire lliure i a metres del Grec.

L'altre dia van tornar a Barcelona, després de llarga absència, Weezer.
Ara, per casualitat, d'un llibre d'adolescència, m'ha saltat aquesta entrada de fa gairebé 30 anys, de més que un concert, un festival a la mateixa sala però amb el nom anterior, Zeleste.
Algú recorda Soul Coughing?
M'encataven.

Va estar immens.

5/5

4/5

3/5

2/5

Breus minuts de ràdio d'emmarcar!!
Marc Giró és una persona amb una capacitat il·limitada per fer-me admirar-lo. Cada cop el venero més i més i més.
Això d'ahir és meravellós.
Us ho diu un mascle hetero.
No busqueu el fastigós tuitaire sinó el "Vostè Primer" d'abans d'ahir que va ser "tronxant".
1/5

El concepte enginy té dues excepcions:
Una denomina l'esperit d'invenció o creativitat.
L'altra es refereix a un artefacte, una màquina ben afinada.
Les dues serveixen per descriure l'enginy que és "Manual per a éssers vius" de La Mula.
Chapeau per tanta creativitat en un any parint això i "Thauma".

L'únic quan l'esfera, ja massa tard i escassament, va entrar a jugar, res més.
Ara, que per avorrir amb una tragèdia, s'ha de tenir coratge.

Però, és que bola, bola, bola gegant.

Amb una pilota involucrada i, a més, gegant, crec que no m'havia avorrit mai tant.

A "Temps incerts" al CaixaForum et retrobes amb un període molt fascinant, la república de Weimar, dels més prometedors a nivell creatiu i de llibertats.
On hagués arribat la civilització sense aniquilar-lo?
Hi tornem a ser?
Limitats intel·lectuals, emocionals i humanitaris pretenen un nou retrocés?

Del tot!