Felipe M. T.

(10) Tot i així, he gaudit de jugar-lo!! Cercar camins, investigar, lluitar, fugir, resoldre trencaclosques, emprar les habilitats per re-descobrir zones, etc. Tot el que esperes d'un metroidvania, hi és. No aporta res nou interessant (potser els mini-temples), però no defrauda tampoc.

(9) A més de la sensació de que el banc de dades l'han fet a "salto de mata": moltes zones sense res 'nou' i de cop una habitació on hi ha molt per escanejar. I entrades que només hi són a una habitació!

(8) La moto, sembla un afegit a posteriori i no aporta res a la saga tot i ser imprescindible per recórrer el desert. Hi ha zones intermitges entre el desert i cada regió que ralenteixen el ritme i no aporten res. I ni tan sols hi ha mètodes de viatge ràpid entre zones (un bàsic de la saga!)

(7) però s'ha de fer bé. El desert, sense música fins que obtens el 100% (diuen, jo ho tinc i segueixo sense ràdio) o empres un Amiibo, pràcticament buit, on has de cercar vidres bàsicament per col·leccionisme, fan malbé la sensació del joc.

(6) El pitjor, sense dubte, és la sensació de que han tret un joc poc polit: ha faltat temps per desenvolupar millor els personatges i la història. De vegades hi ha idees bones que es poden introduir sense rompre la saga (com els mini-temples repartits pel desert o tenir una zona d'exploració)...

(5) La història és interessant, saber què ha passat a Viewros (el planeta) i veure que és una metàfora del que passa al món és desgarrador. I poc més. Falta profunditat, falta antagonistes, intriga, qualque gir de guió i sobren personatges aliats per això mateix: són plans. I el final... 🤦🏻‍♂️

(4) La banda sonora segueix l'estela dels jocs anteriors i acompanya molt bé quasi sempre. Però... La part més gran del joc, a la que tires més hores, no té més que un parell de notes suspeses de fons!

(3) Els escenaris, en general, són fidels a la saga: zones àmplies on resoldre trencaclosques, emprar habilitats i derrotar enemics, es mesclen amb passadissos angostos. Tots marcats pel clima / entorn on et trobes. La zona més espectacular: la selva, sense dubte.

(2) Tornar a jugar un #metroid en 3D és una absoluta meravella. Ja als de GC ho era però la introducció del control de la càmera per moviment em dona més realisme. I això es millora en aquesta entrega perquè la tecnologia ha millorat. No pot faltar el botó per reestablir la càmera!

Imatge de Metroid Prime Beyond, extreta de la seva galeria.

Ahir vaig acabar l'esperadíssim #MetroidPrime4Beyond i vinc a contar-vos què m'ha semblat. Cal dir que he jugat a tota la saga des de que la vaig descobrir a SNES (a ca un amic) i em vaig fer amb el de NES. És a dir, la meva visió és de fan. Si? Doncs comencem:

El abismo del olvido Paco Roca viaja a nuestro pasado con El abismo del olvi…

Ufff, pell de gallina amb aquest còmic de Paco Roca : El abismo del olvido www.goodreads.com/book/show/20...

Una gran pèrdua per a la música.

Jo enguany he passat el compte familiar a Qobuz. No hem deixat de comprar en físic però no al ritme que duiem quan vàrem passar a l'streaming perquè ja ni hi cabríem a casa 😅 I, lògicament, seguim anant de concerts quan es pot i trobem entrades (que d'això també es podria parlar molt!)

Samurais, bonços, bordells, palaus i cerimònies del te són constants en aquesta ambiciosa i imprescindible novel·la.

Una història és la d'un jove desposseït del seu futur que se'n llaurarà un amb la venjança com bandera.
L'altra, la d'un metge jove, consagrat al seu feu, que és enviat a un feu rival com espia.

Dues històries al shôgunato Tokugawa ens acosten a una època llunyana d'una altra cultura, la japonesa, que, amb l'escriptura de l'autor, les anotacions a peu de pàgina i la documentació que demostra haver consultat, es fa accessible i entretinguda.

El guerrero a la sombra del cerezo Japón, finales del siglo XVI. El país deja atrás la Era…

Avui he acabat "El guerrero a la sombra del cerezo" de @davidbgil.bsky.social Tenia curiositat per ell i amb la recomanació de Toni Monserrat (autor de Mala Mar) no volia deixar-ho passar. IMPRESCINDIBLE www.goodreads.com/book/show/61...

Ja està! El pla familiar de música en streaming ja és a Qobuz. Abandonem YoutubeMusic per una plataforma més justa amb els artistes i més ètica. Us ho recomano!!

Editoriales que deciden ampliar su beneficio a expensas tanto de sus trabajadores, como de la calidad final del producto, afectando también a sus lectores.

Norma editorial el publica en castellà

Sí! Una edició preciosa amb pàgines a color, capítols especials (que no sé si es publicaren abans) i tapa dura

Pretty Guardian Sailor Moon Eternal Edition, Vol. 5 The guardians in sailor suits return in this definitive…

Avui he reprès la lectura de Sailor Moon Eternal Edition i aquest ha estat el primer volum que he devorat. No m'estranya que es consideri un manga avançat a la seva època!! Us el volia recomanar: Pretty Guardian Sailor Moon Eternal Edition, Vol. 5 www.goodreads.com/book/show/42...

Taula amb materials de la caixa "El abismo insaciable" de Arkham Horror RPG

Dissabte vàrem acabar la caixa d'inici del joc de rol d' #ArkhamHorrorRPG . No entraré al debat de si era un joc de rol necessari o no però diré que hem entrat de cap per la temàtica i immediatesa (venim del LCG). Com a caixa d'inici és millorable però ens ho vàrem passar molt bé!!

Espero que no s'oblidin que hi ha altes capacitats relacionades amb el món artístic i lingüístic, no només matemàtic i científic.

Captura de Crunchyroll amb el resum anual de 2025

Resum dels tres mesos que fa que paguem @crunchyroll.com Al meu perfil destaca #Frieren una meravella visual, pausada, amb contínues reflexions sobre el pas del temps, la vida i les amistats.

Acabo d'iniciar la prova a Qobuz per, després de molts d'anys, desinscriure'm de YoutubeMusic pel seu suport a Trump, a l'energia nuclear (conseqüències de la IA) i altres qüestions morals com el pagament (escàs) als artistes. Ja us contaré com va la prova!

Reclamar espacios de encuentro, espacios físicos, en los que vivir y compartir experiencias, crear... Locales de ensayo, sitios donde tocar, jugar juegos JUNTOS (no cada uno aislado en su casa, acaso jugando con desconocidos)... Sabemos de las bondades de los deportes de grupo, ¿y lo demás?

Es una serie pausada y preciosa. Muy necesaria en los tiempos rápidos que vivimos.

Em flipa que perdin el temps en dois com aquest amb la quantitat de temes urgents que tenim al municipi

Víctor Wooten, barba y rastas bajo una gorra negra, con sudadera, tocando su bajo Fodera sobre el escenario, en una foto promocional sacada de su web.

Si la música es un lenguaje, nuestro protagonista de hoy lo aprendió cuando aún apenas comenzaba a hablar.

Quizás por eso se expresa tan bien con el bajo.

Hoy, en #LaHistorietaMusical, uno de los mejores bajistas del mundo: Víctor Wooten.