Andròmines de paper

Saps que veig quan les miro? Ballarines. Que dansen per celebrar que les veiem. No existirien sense la nostra mirada. Fill, quantes en veus tu?

Tria cada amb cura quins llavis ha de mostrar segons el tipus de petó desitgi fer.

Enyora quan era una més de les finestres. Quan ningú es parava a fer-li un retrat per la seva decadència i pel seu encant. Abans només el servei de la casa mirava a través d’ella. Ara tothom ho pot fer. Potser ja no és una finestra. Ara és el marc del paisatge.

La policia investiga quin va ser el motiu perquè dues dones convertissin una silenciosa biblioteca de barri en un camp de batalla, on volaven clàssics de la literatura com a projectils improbitats.

La policia investiga quin va ser el motiu perquè dues dones convertissin una silenciosa biblioteca de barri en un camp de batalla, on volaven clàssics de la literatura com a projectils improbitats.

Es torna a posar els vídeos que van gravar en la pandèmia. Una època millor. Lluny, però junts. Ara només pot enyorar-la. I encara que sigui mentida, per uns segons cada dia, oblida que ara està sol.

Aquest és en Killer i ella és la Fúria. Els tinc ben ensenyats i al primer comentari fora de lloc, queixalen parts sensibles. Què m’has dit que volies?

Aquest és en Killer i ella és la Fúria. Els tinc ben ensenyats i al primer comentari fora de lloc, queixalen parts sensibles. Què m’has dit que volies?

Es torna a posar els vídeos que van gravar en la pandèmia. Una època millor. Lluny, però junts. Ara només pot enyorar-la. I encara que sigui mentida, per uns segons cada dia, oblida que ara està sol.

El pare s’ha descarregat una aplicació amb què pot saber en tot moment on som i què fem. També ha posat una alarma, i quan detecta que ens apropem massa, l'un a l’altre, il·lumina la zona i dispara un bram ensordidor que alerta tot el veïnat.

Estava tan obsessionat a atrapar-lo que no es va adonar del tipus de muntanyes el feia escalar, fins que en un mal pas va clavar el peu, l'encís es va trencar i es va enfonsar sense remei.

Les parelles es barallen, però el que ells feien hauria d’anomenar-se d’una altra manera. Havia esdevingut un refinat art que mereixia compra d’entrades i espectadors entregats.

Ha decidit que explicarà el secret. Però com no sap a qui explicar-lo, deixarà que el vent s’endugui les paraules i les faci esclatar a la persona adequada.

El pare s’ha descarregat una aplicació amb què pot saber en tot moment on som i què fem. També ha posat una alarma, i quan detecta que ens apropem massa, l'un a l’altre, il·lumina la zona i dispara un bram ensordidor que alerta tot el veïnat.

Ha decidit que explicarà el secret. Però com no sap a qui explicar-lo, deixarà que el vent s’endugui les paraules i les faci esclatar a la persona adequada.

Després de l'inesperat concert, el pianista acaba embogit i esmicola el piano amb la darrera nota. El públic es trenca les mans aplaudint.

Diuen que és l’esport perfecte. Una combinació elegant de musculació i intel·lecte. Mentre els dos contrincants mouen les peces no poden deixar de fer esquats. Alguns perden la concentració per l’esforç. Per això la resistència mental i física és clau per guanyar una partida.

Només ella el sap calmar quan es posa nerviós. Ell l’abraça i es tranquil·litza acariciant la seva trena. I avui, que afronta l’entrevista més important de la seva vida, li ha regalat una part d'ella. Per acompanyar-lo i aportar-li la fortalesa que li falta.

Només ella el sap calmar quan es posa nerviós. Ell l’abraça i es tranquil·litza acariciant la seva trena. I avui, que afronta l’entrevista més important de la seva vida, li ha regalat una part d'ella. Per acompanyar-lo i aportar-li la fortalesa que li falta.

Diuen que és l’esport perfecte. Una combinació elegant de musculació i intel·lecte. Mentre els dos contrincants mouen les peces no poden deixar de fer esquats. Alguns perden la concentració per l’esforç. Per això la resistència mental i física és clau per guanyar una partida.

Després de l'inesperat concert, el pianista acaba embogit i esmicola el piano amb la darrera nota. El públic es trenca les mans aplaudint.

No diran mai res, però no es perden cap detall.

Sempre duia un pla per escapar, sense ser vista, d’una cita avorrida.

No podia tancar els ulls a la realitat, però sempre es podia deixar enlluernar una mica.

Quan la Senyora torna a casa, després del passeig del matí, tot el servei es posa neguitós. Ves a saber què li hauran xerrat aquesta vegada.

Quan la Senyora torna a casa, després del passeig del matí, tot el servei es posa neguitós. Ves a saber què li hauran xerrat aquesta vegada.

No permetrien que tornés a separar-los mai més.

S’apropa a la vora, tanca els ulls i olora la mar. Ja no pot navegar. El bressoleig de l’aigua el mareja. Tant se val. Continua insuflant-li la vida.

El sistema d’infladors automàtics en cas de vergonya extrema s’ha d’acabar d’ajustar.

El sistema d’infladors automàtics en cas de vergonya extrema s’ha d’acabar d’ajustar.