Això d’Adif-Renfe-Estat és exercir la violència física i psíquica de forma sistemàtica sobre un col·lectiu o conjunt de població… Fiscalia on sou?

Encara plou. A mi m’està bé, però no és fàcil quan no tens sostre o és precari, molt precari

Sí, la solució que donen és prohibir i jo enyoro 1968

Corren mals temps quan l’esquerra defensa “prohibir”

Tant si plora com si riu…

S'acaben d'anunciar els Premis Ciutat de Barcelona 2025 i no podem estar més feliços per la Neus Moran! Un premi merescudíssim a la seva recerca, que parla del nostre passat recent i de la reparació pendent!

Gràcies I Ramon Muntaner @federacioateneus.bsky.social i Coord. Centres Estudis i al jurat!

Siempre en el equipo de David Uclés Denunciar la responsabilidad de los rebeldes, de las derechas y de los fascistas en la guerra de España es una responsabilidad democrática

No sé si he d’agrair a Uclés la seva postura davant del blanqueig del cop d’Estat o a Noelia Adanez per aquest article.
El que han de fer és reconèixer que allò ho va provocar un grup de militars traïdors que van faltar al seu jurament a la Constitució i a la seva pàtria.

No sabíem com fer-ho. Teníem por que pensessin que no erem tant simpàtics com creiem.
De fet teníem por perquè som covards. I el cas és que només havíem d’esperar.
Ells ho faran per nosaltres, només cal aprofitar l’avinantesa

L'onada a la ment | Capses de llibres L’onada a la mentUrsula K. Le GuinTraducció d'Elena Ordeig VilaPublicació: Novembre 2022Edició: Rústega amb solapes348 pàgines Ursula K. Le Guin és una dels escriptors més importants del segle XX. Les seves reflexions i idees són tan valuoses com la seva ficció i han canviat la mirada i l’ofici de molts autors contemporanis. El seu compromís amb la literatura transcendeix a tots els àmbits, no es conforma amb la revolució del gènere, ni amb la reivindicació d’un món millor, sinó que ens demana implicació i acció partint d’una mirada crítica que s’inicia en nosaltres mateixos. La seva convicció en el poder transformador de la lectura i la seva coherència a l’hora d’escriure converteixen L’onada a la ment en un refugi al qual tornarem una vegada i una altra. El seu univers captivador i valent ens descobreix una forma de veure l’escriptura més enllà de les paraules i ens empeny a imaginar alternatives per al futur que hem de començar en el nostre present.___________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.___________________ «Ursula K. Le Guin en sap molt sobre el funcionament de la imaginació i el paper important que juga a l’hora de transformar la matèria primera de l’experiència en alguna cosa nova i estranya.» Merle Rubin, Los Angeles Times «Aquest recull d’assaig mereix —no, requereix— que l’assaborim de manera delicada, com si es tractés d’un bon vi.» Medium.com «Un bocí de la seva saviesa clara i brillant sobre temes tan eclèctics i essencials com el gènere, la sacralitat de les biblioteques públiques, la màgia de la conversa humana real i el vertader significat de la bellesa.» The Marginalian

«Per escriure una història, has de confiar en tu mateix, has de confiar en la història i has de confiar en el lector.»

L'ONADA A LA MENT, d'Ursula K. Le Guin

Quan tenia nou anys volia un boli de colors i quan va aparèixer per casa no va ser per mi, per això entenc tan bé a Trump i la seva emprenyada i decepció. Algú dirà que fa un gra massa, però si compareu la meva decepció infantil amb la seva, ho entendreu

Escriure els records (en línia)

Aquest any voleu escriure més i millor? No t'ho pensis més i apunta't al taller d'escriptura que impartirà la novel·lista Care Santos. En queden poques places:

📰 Aquesta quinzena em trobareu al SomGarrigues escombrant cap a casa

Plou com si no hagués de parar mai més i potser és el que mos cal

Quan era adolescent si algú es passava amb mi, treia pit, posava els dits polzes en les butxaques dels texans de mercadillo, aixecava la barbeta i deia amb to assassí: soc de la Mariola, com si fos un escut antimíssils i casi sempre funcionava.
Això fa Trump i també li funciona, però ell va armat

Acabada la màgia del Nadal ens hem despertat per veure que les guerres que existien continuen (malgrat el que digui algú), el genocidi a Gaza també i que qualsevol lloc que tingui petroli en el seu subsòl, terres rares (o el que sigui) serà invaït i expoliat per USA perquè sí, perquè és una potencia

L’any passat defensava i reivindicava el mateix que aquest i me penso molt que l’any que ve també ho hauré de fer, igual que els últims 40 anys.
Au, molta força!

Cada dia desperto pensant que s’ha acabat, però la distopia continua i el perill és que es que finalment es converteixi en realitat

Quan un seguit de casualitats pot convertir-se en el relat de la nostra existència

SORTEIG! Rifem 4 exemplars d'aquesta novel·la que parla de la necessitat que tenim tots els éssers humans d'acceptar qui som i de viure d'acord amb la nostra realitat. Poseu un cor i etiqueteu algú. Si guanyeu us l'enviem a tots dos a casa:

No hi ha fórmules màgiques per derrotar l’extrema dreta, però si una certesa; per combatre-la, primer cal conèixer-la.

Escric avui a Segre d'un assaig de Genís Roca, tan bo com breu, molt aclaridor sobre el món de la IA i les pors i expectatives que desperta.

Si teniu dos minuts.

El caricaturista català que es va atrevir a burlar-se de Hitler

Per plantar cara al feixisme, Mario Armengol va dibuixar centenars de caricatures (com aquestes que exposa el MNAC):

Barcelona, capital de la literatura catalana – Manuel de Pedrolo Article (o prosa de combat) de Manuel de Pedrolo adreçat al conseller de Cultura en què explica què és i què no és la literatura catalana.

“Si alguns han rebutjat la llengua catalana a l’hora de bastir les seves creacions, i es per la llengua que es defineix una literatura, no son escriptors catalans; pertanyen a una altra cultura”
Sempre tan actual en Pedrolo !
@comanegra.bsky.social

stroligut.cat/manuel-de-pe...

Ho sento però ni per un sentit de globalitat (en el que no crec) m’empassaré l’insult i la violència de cap producte audiovisual cap a la meva llengua

Una de les coses que més m’agrada és que m’expliquin històries, en llibres, audiollibres, revistes, cine, teatre o narrada al voltant d’un bon narrador, però no que m’alliçonin. Sobretot si me n’adono

Confessió de les faltes, de tot allò que s’ha fet malament o no s’ha fet; propòsit d’esmena de les faltes… Però encara cal el dolor o contricció i la penitència, sinó el ritus no és complet

Buscar què i per què? I tanmateix m’ensumo que no arribaré a trobar-ho

Ves que en realitat només els importi la seguretat, l’ordre i la llei parli l’idioma que parli i ja després si tenen una estona s’ocuparan de coses menys importants

El masclisme sempre és violència

La princesa que volem i necessitem.