Manzo

Por eso, con cada persona que muere, muere el universo entero.

És complicat. L'única decisió digna i coherent ara mateix per a tot professional que hi treballe és la renúncia al seu lloc de treball. Però, clar, és fàcil dir-ho quan no t'afecta ni el sou ni la projecció laboral.

L'única correguda de bous històrica serà l'última perquè voldrà dir que s'ha acabat eixa barbàrie.

Qui ha pres esta decisió és mala persona. Mala gent.

Distinto decorado, misma tragedia. Con todo el afecto y por experiencia te lo digo.

Necesitamos mucho los lunes, aunque nos pese.

Ho sent molt.

Si se puede elegir, la del mimo, la del mimo.

I de les mascletaes, que tampoc ajuden a una conservació òptima.

Passeig pel bosc. La tardor ens vessa als caps el seu or de fulles seques.

No lo veo. Mi apuesta evolutiva son las medusas. Ya tardan.

Breve, pero de clase extra.

Que llarga que s'està fent la fi del món.

Es justo eso. Reciclaje, digamos.

Abans d'acomiadar-nos m'he adonat que portava uns cristalls verds a la mà.

Un xiquet cec i subhumà la traduïa perquè l'entenguérem: he fet un viatge llarguíssim fins arribar ací; no m'obligueu a retornar ara. Després, tots els presents hem rebut la gràcia especial de poder volar. Ens han acostat al balcó i hem fet una volada preciosa i plaent per damunt del mar.

He somiat que assistia al soterrar d'una monja. Hi havia la seua cadira buida, junt amb la de les altres germanes, decorada amb flors. La sor estava ficada al taüt, i hi parlava.

No sigues tan dura. Sovint els subratllats són molt més interessants que el text en si.

Acurrucado con las medias impenetrables le concedía pinceles a la tregua, contemplaba estantes enrollados a carcajadas (hasta) alcanzar mejilla.

No sabes nada de alguien con quien solo has interactuado «alguna vez». No sabes de qué te libras o tal vez qué te pierdes.

Molt bonic el publireportatge. Per cert, d'on són les ametles?

Sé que la leí pero no recuerdo absolutamente nada de ella. Como de tantas otras lecturas.

Rothko

Ad ergentum es maravilloso. No lo voy ni a buscar. Me lo quedo tal cual.

Philosophia ancilla Theologiae. (Latinajos que ponía en los exámenes cuando no tenía idea de qué decir y a menudo me funcionaron muy bien.)

Otium > todo lo que importa. Para las actividades digamos productivas los romanos no se molestaron ni en inventar una palabra: nec otium (no - ocio) > negocio.

Pensé que quería el caldero escondido para buscarlo cada mañana en un lugar distinto. De un caldero de cobre nacen los colores en el mundo.

Solo les duele el bolsillo. Hay que apuntar muy bien a la hora de depositar nuestro (escaso) dinero.

Ponle bien de rojo.

No conec molt bé com funciona tot allò de les generacions (X, Z, mil·lennials...). Supose que és una cosa típica de la meua generació.