Anna NG

Tots els criptobros són magufos d'alguna manera, però no tots els magufos són criptobros, així que... Els magufos, sens dubte, que ho engloben tot 🙈

MARTA!!!! ❤️‍🔥

😍🔥

Ha estat un plaer enorme, Fe! ✨

!!!!!!

Aiaiai 😏🔥

Excuse els subratllats extàtics i l'ombra xinesa dels meus rínxols sobre la pàgina, però estic enamoradíssima d'aquesta explicació de la Dolors Udina (@destret.bsky.social) sobre la intenció poètica de l'escriptura de Virginia Woolf a "Les dues ales d'un ocell" (edita @raigverd.bsky.social)

🍃🪶

Saps allò que a vegades es diu que un llibre de dues-centes pàgines hauria pogut ser un tuit de dos-cents caràcters? Doncs el mateix, però al revés, amb això que dius. El diumenge en fem una conversa de dos-cents minuts!

Un altre poema que fa eco als passadissos interiors. Aquest cop de Jaume C. Pons Alorda, en la bèstia, en el sentit més pur i brut i col·lossal, que és el poemari Era (de nou a @labreu-edicions.bsky.social).

Boníssim!

Fa dies que estic atrapada en aquest poema de la Míriam Cano ☄️
(Vermell de Rússia, @labreu-edicions.bsky.social)

La Vita i la Virginia eren l’una per a l’altra un far, un bany de serenor, una revelació, l’aspirina al gerro d’aigua que fa revifar la flor pansida.

Aquestes cartes són una petita delícia: cruspiu-vos-les amb la fam de les amants o aneu mos a mos, el que preferiu. 💞

És un debat estèril veure quina etiqueta els pengem; potser la gràcia és que no en calen tantes.

Al capdavall, què significa ser amants? Amants són dues persones que s’estimen; ja ho diu la mateixa paraula.

Les dues eren filles de la seva època, dones del seu temps. La van viure i la van patir, de la mateixa manera que nosaltres vivim i patim la nostra. Per comprendre-les hem d’entendre el seu context. Les cartes ens ajuden a veure-les com a part d’un tot.

Si la Vita en sembla tan escandalosa, podem acabar obviant la gent que en aquells temps vivia als marges. Ja es parlava dels matrimonis de Boston i de lavander marriages. I moltes altres van seguir vides poc convencionals: Colette, Djuna Barnes, Gertrude Stein...

Si la Virginia ens sembla tan extraordinària, correm el perill de desconnectar-ne com a persona i de pensar que era una illa lluminosa enmig de la foscor. En tot cas, existia dins de l’arxipèlag creatiu, sarcàstic, artístic i acolorit de Bloomsbury.

Harold Nicolson, Vita Sackville-West, Rosamund Grosvenor (amant de la Vita) i el pare de la Vita, Lord Sackville

De ben jove va començar a tenir relacions sàfiques, i no precisament d’amagat. El seu matrimoni amb el diplomàtic Harold Nicolson tenia les portes obertes de bat a bat. Ell tenia aventures amb altres homes; ella, embolics i relacions amb altres dones.

I la Vita, qui era? Aristòcrata amb un corriol de sang gitana, escriptora prolífica i apassionada de la jardineria, amb collaret de perles i botes enfangades, viatgera intrèpida i solitària empedreïda. A Orlando, Virginia la retrata esplèndidament.

A vegades era fràgil davant l’opinió desfavorable dels altres. La van marcar els abusos sexuals per part dels seus germanastres. Però també tenia un humor esplèndid i una fortalesa notable, i sabia flirtejar i expressar desig. Aquestes cartes en són testimoni.

Tenia crisis de salut, sí. Tenia períodes de gran patiment, a vegades amb al·lucinacions; d’altres, amb mals de cap més o menys intensos. Aquests períodes eren d’aïllament, de silenci, de retir. Però, passada cada crisi, tornava a la vida activa.

Lluny de la imatge de persona fràgil, frígida i deprimida, no vivia aïllada en una campana de vidre. Al contrari: era una dona que vivia plenament en el seu temps. Duia una vida social intensa, escrivia, treballava a la Hogarth Press, viatjava, estudiava idiomes...

Anem acumulant peces del trencaclosques de la vida de Virginia Woolf. La seva figura ha transcendit i ha arribat gairebé a l'estatus d'ésser mitològic. I ja se sap què passa amb els mites: s’idealitzen, es tergiversen, es canvia aquest detall aquí o allà, s’interpreten malament.

Obrir aquest llibre és obrir una finestra a la intimitat compartida de dues donasses literàries i vitals: Virginia Woolf i Vita Sackville-West. Un univers de sobrenoms tendres, anècdotes canines i arranjaments de cites per sopar o fer el te.

Obrim el sobre 💌 🪡

Ai, a mi m'encanta la de l'Anne Carson, que diu alguna cosa així com "Anne Carson viu al Canadà i es guanya la vida ensenyant grec antic". I pim pam, que diria la Mariona de Jet Lag. Jo recordo molt més els divertits que no pas la resta.

Oh, una figuerenca! Us espero per aquestes terres en algun moment, doncs, no? 😍

Laia 🥺❤️‍🔥

❤️‍🔥

Veure la Hilma af Klint al Guggenheim ha estat una autèntica experiència religiosa. Espiritual, vaja. La U de la W. L'espiral que t'absorbeix i t'eleva.

Inesperadament, en Richard Serra hi ha aprofundit. El temps, l'espai, el ferro. Mirar amunt, mirar endavant.

❤️‍🔥

🔥💥!