Moviment Ecolingüista

La ideologia de la llengua comuna i el cambrer del bar Mónaco de Palma Ahir a la tarda, en Gabriel Bibiloni reproduïa en un tuit al seu compte d’X aquest diàleg entre la seva filla i un cambrer del bar Mónaco de Palma: —Un llonguet de formatge maonès. —El qué? —…

apuntsmovimentecolinguista.wordpress.com/2025/09/09/l...

El criteri econòmic i l’homogeneïtzació lingüística Fa molt de temps que el món en què vivim es regeix, sobretot, per criteris econòmics. No descobriré la sopa d’all. Des de la coneguda obsolescència programada fins al client que prioritza el …

apuntsmovimentecolinguista.wordpress.com/2025/08/27/e...

Converses artificials (II): com entenem el bilingüisme? En aquesta segona conversa he triat Gemini per parlar de bilingüisme. De la conversa sostinguda val la pena destacar-ne un parell d’aspectes. D’una banda, el moment en què explica que e…

apuntsmovimentecolinguista.wordpress.com/2025/08/26/c...

Converses artificials (I): recórrer innecessàriament a la llengua dominant fa insostenible la diversitat lingüística En aquest enllaç hi trobareu una conversa amb Chat GPT sobre sostenibilitat lingüística. Si us ve de gust, llegiu-la, comenteu-la, feu les vostres preguntes als diversos models d’intel·ligènc…

Parlant de sostenibilitat lingüística amb la intel·ligència artificial. No és només ella, qui s'entrena. Qui hi conversa també n'aprèn:
apuntsmovimentecolinguista.wordpress.com/2025/08/21/c...

Presentació Què és l’ecolingüisme? L’ecolingüisme és un moviment social i polític que vol transformar els hàbits de la població. Si l’ecologisme respon a la necessitat de preservar el medi ambient i la diversi…

L'ecolingüisme ofereix la possibilitat de renovar plantejaments i discursos, de superar el marc de les relacions Catalunya-Espanya per enfocar el problema de la sostenibilitat lingüística de manera global i actuar localment on hi hagi una llengua vulnerable. ecolinguisme.wordpress.com/presentacio/

Allò que va entendre Manuel Sacristán El proper 5 de setembre es commemorarà el centenari del naixement de Manuel Sacristán Luzón. O abans, si voleu, podem commemorar-ne els 40 anys de la mort, que va ser el 27 d’agost de 1985. S…

Sí, l'ecolingüisme és com l'ecologisme però aplicat a la diversitat lingüística. Us proposem aquesta lectura:

apuntsmovimentecolinguista.wordpress.com/2025/08/07/a...

Hi ha ideologies lingüístiques lingüicides que fomenten o imposen les anomenades llengües comunes. Tenen un efecte devastador equiparable a fomentar o imposar les emissions de CO2. Davant d'això, la indiferència esdevé complicitat. Hem de ser ecolingüistes.

Ens agradaria molt que el ministre Urtasun (@ernesturtasun.bsky.social) conegués la proposta que fa el Moviment Ecolingüista. De fet, ens agradaria que la seva organització política la conegués i la debatés.

Triar és un privilegi. No tothom pot fer-ho. Però també és una responsabilitat. Per exemple, triar entre dues llengües. Hi ha gent monolingüe que no pot triar, però els qui sí que podem tenim la responsabilitat de fer tries sostenibles: triar la llengua vulnerable és sostenible.

Col·lectiu L'Escambell | Tallers d'empoderament lingüístic Revertim la convergència al castellà amb tallers, xerrades i formacions pràctiques per mantenir-se en català amb seguretat i trencant prejudicis.

Doncs ja tenim aquí la nova web de l'Escambell! Entreu-hi a tafanejar. Fa molta patxoca!

empoderamentlinguistic.cat

Et veus amb cor d'explicar-ho en aquests mateixos termes i paraules a la població que té el castellà com a llengua habitual i/o d'identificació en algun dels graus possibles i mirant-los als ulls? Creus que seran receptives a la proposta d'"excloure", "oblidar", etc? Tu com ho percebries?

Esperem que aquesta idea sigui central en la campanya que el Pacte Nacional per la Llengua prepara per a la tardor.

Per això cal anar més enllà dels qui tenen el català com a llengua habitual (a aquest col·lectiu ja se li suposa la motivació per no recórrer a la llengua dominant) i posar en qüestió i en escac la norma social segons la qual cal adaptar-se a la llengua de l'interlocutor.

Estem d'acord que fer sostenible una llengua vulnerabilitzada com el català passa per no recórrer a la llengua dominant si no és imprescindible. La qüestió clau és aconseguir que aquest comportament l'assumeixi com a objectiu una massa social suficientment àmplia.

El retrocés en l'ús social del català es produeix sobretot a causa de la norma social d'adaptar-se a la llengua de l'interlocutor, molt generalitzada i sòlida (per convicció ideològica) entre la majoria de la població. El problema és que fa insostenible la diversitat lingüística.

Els qui viuen als territoris de parla catalana però no són de llengua habitual catalana tenen un paper clau a l'hora de fer sostenible l'ús social del català. Creiem que el paral·lelisme amb la #CrisiClimàtica pot ajudar a sensibilitzar aquest col·lectiu i que canvïi idees i hàbits lingüístics.

Gràcies pel comentari, Arnau. Al Moviment Ecolingüista creiem que pot ser molt més eficaç potenciar els arguments i plantejaments que generen més consens. Creiem que hi ha consens a l'hora de preservar el planeta i a l'hora de preservar la diversitat lingüística i que hem de potenciar-ho.

Si em parles en castellà i jo em mantinc en català és per ecolingüisme, perquè sé que recórrer innecessàriament a la llengua dominant fa insostenible la diversitat lingüística. No és perquè sigui independentista o nacionalista. Puc ser-ho o no, però no és per això.

El Moviment Ecolingüista ens proporciona una altra manera d'aproximar-nos a la qüestió de les llengües, fent abstracció de tots els condicionants històrics i polítics que ens han dut a la situació actual. Es pot fer tabula rasa i adoptar aquesta ideologia lingüística per preservar la diversitat.

El Moviment Ecolingüista al 30è Congrés Nacional d’ERC Aquest cap de setmana ha tingut lloc el 30è congrés d’Esquerra Republicana de Catalunya a Martorell. Des del punt de vista de la llengua, a diversos mitjans els ha cridat l’atenció l&#8…

En quina mesura queda recollida la perspectiva ecolingüista al #30CongrésERC? Aquest apunt ho explica:
apuntsmovimentecolinguista.wordpress.com/2025/03/16/e...

l’ecolingüisme: sostenibles també lingüísticament Ecologisme i ecolingüisme, doncs, són lluites compartides que es reforcen mútuament perquè enforteixen un marc mental compartit. Incorporar la perspectiva ecolingüística fa molt més sòlid i creïble l’...

Dimecres va fer tres anys d'aquest article: sostenibles.org/2022/03/05/e...

El Moviment Ecolingüista es nodreix bàsicament de dues grans fonts: el paral·lelisme entre biodiversitat i linguodiversitat desenvolupat per Albert Bastardas i les idees sobre la pèrdua de linguodiversitat que va aportar Carme Junyent. Volem sumar activistes a la causa. ecolinguisme.wordpress.com

Les deu dades clau per entendre quina és la situació del català al món digital La sociolingüista Montserrat Sendra publica "Contra la diglòssia", un estudi sobre polítiques públiques orientades a promoure la presència de les llengües minoritzades i minoritàries a les xarxes

naciodigital.cat/societat/deu...

Quan el Moviment Ecolingüista parla de "prioritzar una llengua vulnerabilitzada" vol dir no recórrer a la dominant si no és imprescindible. Ho anirem recordant tant com calgui.

En general som poc conscients de la responsabilitat individual que tenim a l'hora de triar, entre les llengües que coneixem, quina fem servir. I de les conseqüències que té no prioritzar una llengua que ha esdevingut vulnerable a causa d'un procés de bilingüització.

YouTube video by Fundació Irla Minorització lingüística: casos, experiències i respostes a Europa

Gràcies als organitzadors, podem seguir la jornada que va tenir lloc ahir: youtu.be/YlVKejeKCdg?....

Lingüicidisme banal o normalitzat El terme nacionalisme banal va ser encunyat per Michael Billig i és prou conegut per referir-se al “conjunt de pràctiques, hàbits, creences i signes que les nacions establertes manifesten de …

El lingüicidisme, doncs, està molt ben instal·lat a la nostra societat i a totes les societats en què un procés de bilingüització ha originat una situació de diglòssia amb una llengua dominant o comuna i una de subordinada o vulnerabilitzada.
wp.me/pgftAV-12

El dret a la llengua | Vicenta Tasa Fuster (coord.) On hi ha persones hi ha parla, perquè la comunicació és un imperatiu per crear comunitat. Totes les llengües són productes naturals i són totes iguals. Sabem que qualsevol homogeneïtat s’imposa sempre...

"Sabem que qualsevol homogeneïtat s’imposa sempre per la força, i no podem tolerar la desaparició de cap llengua. La pèrdua de diversitat lingüística que pateix l’espècie humana és contra natura, i reclama la mateixa urgència d’acció que tots els altres ecocidis."
www.saldonar.com/llibre/el-dr...

Penses en els qui encara no el coneixen, però 8 de cada 10 catalanoparlants canvien al castellà quan se'ls adrecen en aquesta llengua persones perfectament capaces de parlar en català.

I com argumentem no recórrer al castellà davant dels qui ho esperen? Per quina raó hem de deixar de fer el que la majoria està fent, que és triar indiferentment qualsevol de les dues llengües i adaptar-nos a l'interlocutor?