Jordi Galli

El millor amb diferència, el Sr. Ventura.

Fa temps que no tenia a les mans un diari Ara.
El resum seria aquest.

Jonathon Grasse Maps Eric Dolphy's Jazz Revolution The biography 'Jazz Revolutionary' illuminates the complex world of Eric Dolphy through meticulous research and fresh interviews. Grasse discusses his decade-long quest to understand one of jazz's most enigmatic voices.

The biography 'Jazz Revolutionary' illuminates the complex world of Eric Dolphy through meticulous research and fresh interviews. For The Tonearm, Grasse discusses his decade-long quest to understand one of jazz's most enigmatic voices.

Jonathon Grasse and the Enduring Echo of Eric Dolphy:

La consulta al poble clarament era un tràmit, amb tot ja decidit.

Josepmaria Espinàs

The "Ocean Cleanup" is as Dumb as Direct Air Capture (and that's saying something) The Ocean Cleanup is as Dumb as Direct Air Capture UPDATED: 7 Aug 2025, to fix typos and to repeat myself about real solutions, because commenters simply will not click on the links to other articles ...

v good post here about how 'The Ocean Cleanup' and direct air capture are remarkably similar in a bunch of (bad) ways --->>

www.linkedin.com/pulse/ocean-...

Increase a band.

Kenny Garrett

A la luz de los acontecimientos actuales en Palestina, un gran número de cineastas han puesto sus películas sobre #Palestina a disposición en línea de forma gratuita. Aquí una lista 🇵🇸
fediscience.org/@jgpausas/11...

Ben fet.
De fet el sol es pon per l'oest, així que ja quadra.

Aquesta és la gràcia, que fa una baixada lleugera des de l'Horta. És el que vam fer nosaltres.
Però després vam anar a dinar al Celler Cooperatiu de Pinell de Brai i hi vam anar amb biclicleta. El tram des de la via verda fins al poble és realment molt costerut.

Al Celler Cooperatiu?
Nosaltres ho vam fer amb uns amics l'any passat (via verda i dinar). El petit problema és que qui ho va organitzar va decidir arribar a Pinell de Brai amb les bicicletes... sense considerar que la pujada és èpica.

El meu Mac vell (2015) té una confiança potser exagerada en la llei de Moore.

Vaja.

Era deliberat o l'han deixada al foc massa estona?

Acabo de veure que Erri de Luca es diu 'Erri' pel seu avi Harry i he recordat que el 'Garri' de Kaspàrov es pronuncia com 'Harry', perquè li van posar el nom per Truman.

En una xarxa veïna he ensopegat amb aquesta mena de cosa que feia segles que ni recordava que hi era, per allà bramant ocurrències i flatulències

Ja sabia jo que tampoc t'havies pogut treure del cap la nova imatge, esquemàtica, de la Fundació Puigvert.

Goita, en Gervasi!

I carolingia?

Ho han actualitzat al cos de la notícia vint minuts després del teu comentari.
Ara a dins ja hi diu "assassinats" i al titular, per dissimular, han canviat "a propòsit" pel duríssim "expressament".

Si haguessin vist el Pedraforca des de casa els estius durant uns quants anys, com jo en una vida anterior, entendrien que cal evitar trencar el misteri amb la vulgaritat de pujar-hi.
Després veus una parella que en baixen i arribats a Gósol diuen: «Aquest poble quin és?». I els has de dur a Saldes.

YouTube video by Fron Reilly Stretched drone hurdy-gurdy and the fron

Goiteu lo què fa aquest senyor:
youtu.be/0zwjCvbpM68?...

Deu ser com aquell anunci de la ràdio de fa anys: «La Casa de las Mantas, Junqueras 5, al ladito de La Caixa».

In his last movie (Traveller's Needs) half of it is the repetition of exactly the same dialogue and situations with partially different people. At first I thought it was interesting, but eventually this came to nothing and seems not to play a role that makes advance the film or add any layers.

Què li trobeu a Hong Sang-soo i les seves correccions d'enquadrament maldestres? Per no parlar dels diàlegs.

Chasin' The Gypsy James Carter · Album · 2000 · 9 songs

Aquest disc em fa sempre feliç, és una mena de magdalena proustiana.
També em recorda Luis Chitarroni: parlant-ne un dia amb ell em deia que sí, que Carter tocava molt bé però que li sobraven certs tocs humorístics. Es referia a alguns efectes, és clar.
open.spotify.com/album/74ssRn...

El paper i el pergamí deuen ser la intersecció entre conservació-restauració i filologia, suposo.

Toquen tant de peus a terra com la senyora aquella que deia representar els propietaris de pisos de lloguer.

Podcast Republic

Miró, 1967:

"Al trobar-me en una gran nau del gòtic català penso amb Bach. Al trobar-me davant d'una superfície blanca i buida, amb espais buits, intervals, silencis i signes aguts, penso amb Stockhausen. (...) Al passejar per carrers d'aquesta gran ciutat penso amb John Cage."