Lluís 🏳️‍🌈 •galidansa•

Actualment denota diversió i animació (tenim el verb «engrescar», que equival a «entusiasmar», «animar» o «encoratjar»). Estar de gresca és divertir-se i festejar, per exemple. Antigament encara denotava conflicte, confusió o aldarull (com avui en castellà en expressions com «andar a la gresca»).

Que usem avui «gresca» i «xerinola» en sentit oposat al del castellà (’baralla’) diu molt de com ens va a la vida.

[«gresca» (< «greesca» < «gresesca») ve del llatí tardà «græcisca», pres pel castellà (íd.); «xerinola» (castellà «chirinola»), de la vila de Cerinyola (Cerignola), a la Pulla.]

De perduts i perdudes en som uns quants... 😅

Avui, dia de les marededeus trobades, també és la Festa Major de Viladecans, a llaor de la Mare de Déu de Sales.

📸 Ermita romànica de Santa Maria de Sales (s XI-XII), bastida sobre una viŀla romana, abans i ara. La imatge de la marededeu es va perdre el 1936.

Tinguem bona diada!

#Viladecans

El claustre a primer de setembre / el claustre a trenta de juny

Un any més, som-hi!

És frapant com el fum dels incendis del nord-oest de la península Ibèrica, seguint una dorsal que ha assolit les illes Britàniques, ha acabat arribant aquí i enterbolint el nostre cel.

#Incendi #Fum #Wildfires #Foc

Digue'm que fa calor sense dir-me que fa calor.

Consells per a combatre l'onada de calor:

• Eviteu el sol.
• Hidrateu-vos.
• No sortiu de casa, si no és imprescindible, entre les 12.00 i les 20.00 hores.
• Feu àpats lleugers.
• Tingueu a prop un lingüista històric, que us dirà que «onada» i «vàter» són cognats (< *wódr̥- < *wed- > oblic *udén-).

L'altra dada inútil del dia és que «angúnia» ve de «agonia» (del grec «ἀγωνία» ’dolor extrem’, derivat de «ἀγών» ’joc, justa, combat’), amb inserció de nasal i desplaçament de l'accent per influx de «angoixa» (del llatí ANGUSTIÆ ’tribulació’, plural de ANGUSTIA ’estretor’). Per si de cas.

La gent es pensa que estant en moltes aplicacions de fer fru-fru dec tindre una vida sexual espaterrant.

La realitat és que l'única visita que preveig aquesta setmana (i segurament aquest mes) és la del noi del gas que ve a revisar la caldera.

Revisant la galeria de fotos he retrobat aquest disseny del 2022, de quan encara se m'acudien coses amb un mínim de gràcia.

Dia Internacional del Gat. Aquí teniu el guardià de la nit vigilant la ciutat. 🐱👀🌃

#InternationalCatDay

Bon dia, Matarranya i Terra Alta!

A Alcanyís hi ha un establiment anomenat SRSPHLTHP ĒTHSTDL. Deu ser la seu d'alguna secta cthulhuniana.

#Cthulhu #Lovecraft #ph'ngluimglw'nafhCthulhuR'lyehwgah'naglfhtagn

Memento, terrigena, memento, vita brevis.

Sapigueu que la conjunció (també adverbi) romanesa «precum» ’com’, composta de «pre» [cf. «pe»] i «cum» (del llatí PER i CUM) és homònima del llatí «precum» (gen. pl. de «prex» ’prec’) i de l'anglès «precum» (també «pre-cum» o «precome») ’líquid preseminal’.

Els camins del Senyor són INESCROTABLES.

L'orgull és lluita.
El orgullo es lucha.
Harrotasuna borroka da.
O orgulho é loita.
L'arguyu ye llucha.
L'argüello ye luita.
Er orgulh ei luta.

#Orgull #Pride #Orgullo #Arguyu #Harrotasuna #Argüello #Orgulh #Orgulho

(La primera fotografia és de Mireia Comas i la segona, d'Elena Gavaldà.)

🤗🤗🤗

Arribo a un altre final de curs completament esgotat, mentalment, anímicament i psicològicament.
Ha estat molt dur i poques satisfaccions m'ha reportat.
Aviat, quan s'acabin les darreres tasques que queden per fer, les necessitadíssimes vacances. Aviam com van...

Ja dormo i deixo de dormir com els iaios...

Etimològicament tampoc no tenen res a veure: «djalë» és patrimonial (< *dela < *dʰeh₁-l-os < *dʰeh₁- ’xuclar’, origen també del letó «dēls» ’fill’) i «djall» és préstec llatí (< DIABOLU(M) < grec διάβολος), molt estès (diable, diavolo, devil, Teufel, djöfull, deabru, đavo, diabeł, diaoul...).

La paronímia es manté en el paradigma singular definit:

djali–djalli
djalin–djallin
djalit–djallit.

I aquí s'acaben les similituds.

En el plural, tant definit com indefinit, ja no hi ha semblança:

djem(të)–djalle(t)
djemve–djalleve
djemsh/djemve–djallesh/djalleve.

La dada inútil del dia (10).

Hi ha un parell mínim en albanès que (em) fa certa gràcia: «djali» ’el noi’ ~ «djalli» ’el diable’. Només es diferencien en la velarització de la lateral: ['djali] ~ ['djaɫi].

Morfològicament són parònims: «djali» és nom. sg. def. de «djalë» i «djalli», de «djall».

Encara estic eixorc d'idees, així que reciclo (recupero, corregeixo i, si cal, augmento) enfilalls de l'Èquits (X). Gràcies! 😅

A mi el que m'ha destarotat ha sigut l'acrònim neerlandès. No s'estan de res quan volen, tu.

Sí, efectivament. Tan "absurd", si vols, com «wood», però crec que resumeix també un estat de duresa (com el del pa de dies).

Hi deu haver més expressions anàlogues en una mateixa llengua i en moltes altres llengües (idees de ’tenda’, ’duresa’, ’aixecamenta’...), sens dubte.

El fenomen és universal, però. Sortosament.

Bon dia i AMUNT. 😜

A banda de la coŀloquial o vulgar, també hi ha l'estàndard: erecció matutina (erección matutina, erezione mattutina, érection matinale, morgendliche Erektion, ereção matinal, erecția matinală, ochtenderectie, aamuerektio, morning erection, etc.).

Alguna de les donades abans és d'aquesta mena.

Evidentment, hi ha en totes les llengües la denominació tècnica: tumescència nocturna del penis (nocturnal penile tumescence, tumescence pénienne nocturne, ereção peniana noturna, tumescencia peneal nocturna, ночное набухание пениса, nocne erekcje członka, etc.).

• Noruec: morgenbrød
• Polonès: poranny drągal
• Portuguès: tesão da manhã / de mijo
• Romanès: pula/puța sculată
• Romanx: latta matutina
• Rus: утренний стояк
• Suec: morgonstånd
• Tagal: tigas titi
• Turc: sabah ereksiyonu
• Txec: ranní stoják
• Ucraïnès: ранковий стояк
• Xinès: 晨勃 (chénbó)