Car dependent freeway systems looking like the tentacles of a monster

Octopus monster inspired by HP Lovecraft’s Cthulhu mythos with similar tentacles

Car dependency is a monster.

Avui ha sortit publicada l'Enquesta de Condicions de Vida. N'hi ha moltes dades, però la que avui vull posar en valor és com l'activitat principal varia tant entre homes i dones, especialment en les tasques de cures i de la llar a temps complet.

Hi ha una correlació negativa entre la taxa de motorització (el nombre de vehicles a una població per cada 1.000 habitants) i el nombre de persones que hi viuen. Els municipis més grans tenen taxes de motorització més baixes.

I qui té pluriocupació a Catalunya? Doncs dos perfils, un de precari, dones amb ocupacions de baixa qualificació i un altre, especialment homes (però també dones) d'alta qualificació. La primera pluriocupació és per pura supervivència, la segona per millorar la renda.

La taxa d'ocupació varia molt per gènere, però especialment nivell d'estudis. Tenir estudis superiors o Formació Professional dona taxes d'ocupació molt alta, però tenir estudis primaris o inferiors, especialment per a les dones és un factor de baix nivell d'ocupació.

Analitzant pels motius, gènere i edat, tant homes i dones més joves la causa principal per fer jornada parcial és la necessitat de compaginar-ho amb els estudis. Ara bé, la cosa canvia amb els més grans de 30 anys, el factor de cures familiars pesa molt més entre les dones.

També hi ha un biaix de gènere per un costat, que s'entrecreua amb un d'edat, en la realització de jornades parcials. Les dones tenen taxes de parcialitat entre el 20 i el 15%, mentre que els homes està entre el 5 i el 3%.

Alhora tant homes com dones joves tenen alta parcialitat

Minúscules q surten de les microdades de l'Enquesta de Població Activa analitzades des de la
@ugtcatalunya

Una de les principals causes per fer jornada parcial entre homes i dones és que no troben feina a jornada complerta, però les dones fan més parcialitat per cures familiars

Estudiar un dels eixos de mobilitat laboral secundaris més importants, que és l'eix Baix Llobregat - Vallès Occidental i Vallès Oriental que actualment no tenen serveis de transport públic d'alta capacitat.

Millorar la cobertura i freqüencies i garanties de servei del transport públic ferroviari a la demarcació de Barcelona, en especial els de la R1 sud i els de la R2 sud.

Millorar el transport públic a la ciutat de Barcelona, centrant-se en la seva velocitat comercial, amb un focus principal en la millora de les velocitats comercials del seu transport públic en superficie.

Fomentar el teletreball, en especial en les empreses que tenen els seus centres als principals pols de generació d'ocupació i que la composició de persones treballadores siguin residents fora de la comarca.

Com millorar aquests temps de desplaçament?

A llarg termini, millorant l'autocontenció municipal, mitjançant les polítiques actives d'ocupació que generin ocupació prop d'on viuen les persones i no la concentrin tota a la ciutat de Barcelona.

Qui realment ho té pitjor? Les persones treballadores de l'Alt Penedès i del Garraf, que tenen una relativament baixa autocontenció comarcal i alhora els temps més alts de desplaçaments quan treballen fora de la comarca.

Ara bé, hem de veure que no totes les comarques tenen la mateixa autocontenció, i aquesta capacitat de generar ocupació prop d'on viuen els seus ciutadans. En aquest cas són Osona, el Barcelonès i el Bages els qui tenen més alta autocontenció comarcal.

Aquelles persones que treballen al mateix municipi, en destinen poc més d'una hora o una hora i mitja , però aquelles persones que han de treballar ja no fora del seu municipi, si no fora de la seva comarca tenen temps de desplaçaments setmanals de 7, 8 i fins i tot gairebé 10 h.

Les persones treballadores destinem 4,4 hores setmanals de mitjana per anar a la feina i tornar, però no és igual per a totes les persones. Qui ha de treballar fora de la seva comarca en destina fins a 10 hores setmanals.

Fil de mobilitat ⬇️

En els desplaçaments per anar a la feina de menys de 2 kilòmetres a Barcelona, potser no cal ni pensar en agafar el bus o el metro. Camina, i si tens molta, molta, molta presa, agafa la bici o si no pots, el taxi.

És lo més ràpid (i lo millor per a la ciutat).

Can proximity forge strong bonds? Exploring the relationship between urban proximity and social cohesion at the neighbourhood level Urban proximity has recently regained prominence in urban and transport planning. While the environmental and health benefits of increased proximity a…

Un darrer paper analitza aquesta cohesió social comunitària i la distància percebuda abans i després de canvis produïts per actuacions de pacificació del trànsit i troba aquest efecte positiu. Enllaç a l’article www.sciencedirect.com/science/arti...

Les mesures de pacificació del trànsit provoquen una reducció en la distància percebuda dins dels barris i una millora de la cohesió social.

Quan es pacifiquen els veïnatges, les distàncies percebudes es redueixen, ja que caminar entre llocs es transforma més factible.

Fil sobre mobilitat 🔽

La instalación de carriles bici protegidos en Nueva York trajo consigo una reducción en las lesiones por colisiones y atropellos. www.nyc.gov/html/dot/dow...

En 2025 París sigue levantando asfalto y clavando árboles.

📷 @cnajdovski.bsky.social

a black and white clock with a spiral in the center ALT: a black and white clock with a spiral in the center

Això significa que en una jornada laboral mitjana de 38,8 hores, com tenim els catalans, el temps destinat a la feina puja a 42,3 hores si vius i treballes a Barcelona, 45,9 hores si vius a Barcelona i treballes fora, i a 46,5 hores si vius fora i treballes a BCN.

Els qui entren i surten de Barcelona destinen 47 minuts i 41 minuts en arribar a la feina cadascuns d'ells. El pitjor escenari és d qui ve de fora de la ciutat i no té transport ferroviari i no pot utilitzar cotxe o moto. Aquesta persona perd 10 hores setmanals en anar a la feina

En un recent informe elaborat per la UGT de Catalunya, hem calculat que a la ciutat de Barcelona, les persones que es desplacen internament destinen 21 minuts de mitjana en arribar a la feina. Més temps si agafes el bus.

Només un matís... l'EMEF només valora els desplaçaments dins de la demarcació de Barcelona, aquest "només" inclou la provincia sencera, no només la ciutat o el àrea metropolitana.

Per altra banda això serien més del 95% dels desplaçaments diaris a la ciutat (descomptant turistes i infants).

Un titular... allarguem la jornada laboral unes 5,5 hores setmanals tots aquells qui treballem a Barcelona només en desplaçaments a la feina (i la tornada a casa).

Fil sobre mobilitat laboral a la ciutat de Barcelona.🔽

Que bonitas son las ciudades en los anuncios de automóviles. Siempre soleadas, todos sonríen y emanan felicidad. Sin estrés ambiental, sin prisas al cruzar, de anchas aceras, sin humo, sin ruido.

En realidad son ciudades sin coches.

La exposición a la naturaleza reduce el interés por las posesiones y el estatus, activando valores prosociales.

The new electric SUV market under battery supply constraints: Might they increase CO2 emissions? Two trends have shaped the European car market over the past decade: electrification and SUVisation. Recently, they have merged in a new product: the …

IMPORTANT: Study finds electrifying SUVs/pick-ups could actually INCREASE emissions by using up scarce battery material that could otherwise be used to electrify a lot MORE smaller cars (and e-bikes). Via @sciencedirect.bsky.social

SUVs are too big. #CarBloat
www.sciencedirect.com/science/arti...