Jordi Martín Lloret

Philippe Claudel sempre ha tingut una gran habilitat per a reinventar i trobar noves vies en el gènere de la novel·la negra/policíaca. Amb el seu punt boirós d’enigma, fantasia i vincles amb la història. La traducció és magnífica.

Moltes gràcies, Alfred! Trobo que no se n'ha parlat prou, d'aquesta novel·la. Claudel hi fa una cosa molt arriscada amb un dels protagonistes. Aconsegueix incomodar molt el lector, però sense fer-lo arribar al punt de voler parar de llegir.

Ja fa massa que el món és tot nit i boira.
Quanta impotència.

En William Somerset Maugham és garantia de gran petit plaer. Que àcid, quina crítica al colonialisme. I com pot ser tan bonica aquesta portada, @blancapujals.bsky.social?!?!?

Els llibres de les vacances No hi ha estiu que no enyori Henning Mankell. L'escriptor suec va morir fa gairebé deu anys, però ja en feia uns quants que no escrivia llibres nous sobre l'inspector Kurt Wallander, el seu personatge...

No m'he cansat de proposar a tothom que encara llegeix coses decents que s'emportin en James de vacances. Per això ara m'alegro que l'Anna Guitart l'hagi triat per ficar-se'l a la bossa o a la maleta, juntament amb altres perles.

Gràcies a tu per la teva. Romain Gary el presenta així: «Ivan Mosjoukine, el gran actor de cinema». Ell també el va tractar, i es veien sempre a Niça. Ahir vaig estar mirant-ne força imatges.

Romain Gary l'esmenta com a conegut de la seva mare a «La promesse de l'aube», una de les novel·les que tradueixo ara. Em va sortir ahir, justament. M'ha fet gràcia la coincidència.

Crec que també t'agradarà. L'Everett hi manté un equilibri molt difícil entre l'humor i l'horror. La trobo magistral.

És d'aquells autors que a sobre et cauen bé i que saps que t'hi entendries.

Oh, que bé, Anna! M'alegro molt que t'hagi agradat i que se t'hagi fet curt! Quanta dignitat, en James, oi?

Benvinguda a l'altra banda del Mississipi! Ja em diràs què et sembla.

Porten quatre notes llargues sobre l'ecosistema editorial independent català. Han entrevistat editores i editors diversos. Encara no han entrevistat cap editorial especialitzada en literatura infantil. Un ecosistema retallat, els va sortint...

Com relacionar-se amb els nazis a la Txecoslovàquia de 1939 El protagonista de la primera novel·la de János Székely traduïda al català és un antifeixista primari, preideològic i instintiu

«Juntament amb l’aconseguidíssim to tragicòmic i el ritme narratiu frenètic, la gran virtut de la novel·la és l’habilitat i la finor amb què Székely mostra com l’Svoboda es relaciona amb les autoritats nazis.»

#james

Tinc molt present la seguretat que sentia en girar la cantonada i veure la verdulaire & co. fent-la petar a la porta quan jo tenia 12-15 anys i tornava a casa que ja era fosc. Més que prohibir-ho, això de prendre la fresca s'hauria de subvencionar.

La mirada sobre l’altre La col·lecció «Petits plaers» de Viena Edicions, que acosta al públic una nòmina de textos breus «per a lectors amb poc temps», publica 'Pluja', una novel·la de

«Revisitar "Pluja" (i "Robinson Crusoe") ens permet percebre la continuïtat històrica de l’hegemonia del pensament occidental i de les elits politicoeconòmiques que operen imposant el seu pensament i la seva cultura, i que, d’aquesta manera, acaben reforçant les mateixes dinàmiques de poder.»

Vull fer notar que a l'escola del petit es passen dos mesos a 35 graus i que a l'institut del gran fa dos hiverns que a la classe han de dur l'anorac posat tot el dia. Això sí, amb unes bones pissarres electròniques que un dia d'aquests es desmuntaran perquè són una presa de pèl i ja ho sabíem tots.

Avui no sé per què he recordat un matí bonic de fa molts anys, parlant de Boris Vian amb Bel Olid i Maria Mercè Marçal al bar de Medicina de la UAB.

I tant! El cas del Rosselló el conec i l'he seguit des de petit. Hi tinc família.

El centralisme és una de les pitjors malalties del català.

Resposta d’un jove hipocondríac El català no es troba bé, però cada cop som més els qui ho sabem i els qui actuem en conseqüència independentment del que ens digueu

«Creure’s per sobre d’aquestes situacions diglòssiques, obviar-les i alliçonar qui les pateix és parlar des del privilegi. [...] la veritable llibertat és mantenir el català contra totes les pressions ambientals, socials, econòmiques, mediàtiques i institucionals.»

www.nuvol.com/llengua/resp...

Resposta d’un jove hipocondríac El català no es troba bé, però cada cop som més els qui ho sabem i els qui actuem en conseqüència independentment del que ens digueu

La resposta a la Georgina Solà que esperàvem alguns «hipocondríacs» de la llengua. En Pol Viñas té 23 anys i és de Campdevànol.
«Solà és traductora, i crec que això és el més dolorós de tot plegat.»

Una presa de pèl o una broma de mal gust de Núvol.

El nedador

«Era un d’aquells diumenges de ple estiu que tothom mandreja assegut i diu: "Ahir a la nit vaig beure massa."» Us regalem un conte de John Cheever traduït per Jordi Martín Lloret:

La supèrbia i el barcelonacentrisme que gasta no sé si fan riure o plorar.

Que un article de combat amb signatura i foto individual es conjugui en 1a persona del plural, amb un nosaltres que dibuixa un vosaltres fantasmal a l'ombra, pot tenir alguna mena de sentit.

Que amb aquella alegria s'investeixi amb els atributs de portaveu generacional no sé si fa riure o plorar.

Fas ben fet! Aquesta canalla barcelonacentrista tampoc no sap res de fora de la seva bombolla plena d'ínfules. Autoodi modernet.

I una altra cosa que em sorprèn és que, sent tan jove, li hagin encomanat ja autors de la categoria de Stendhal o Flaubert. La majoria dels traductors hem hagut de bregar molt per aconseguir una primera traducció important.

M'he llegit l'article sencer i hagués posat la mà al foc que tot era escrit per IA. Perquè pitjor, impossible.

A banda del barcelonacentrisme descarat que gasta.