Jordi Martín Lloret

Aquesta nostàlgia de Balcells i de «boom llatinoamericà» que tenen els «barceloneses» m'embafa sobre manera.

‼️ Comunicat: l'AELC vol mostrar la seva preocupació davant la iniciativa de l' @ajuntamentbcn.bsky.social de posar en marxa una beca literària adreçada exclusivament a autors llatinoamericans.

Més detalls: escriptors.cat/noticia/comu...

«Ell considerava que per poder entendre bé Itàlia havia de parlar italià.»
«En comptes d’acumular records, l’expatriat accepta el repte d’aprendre una llengua i entendre un poble.»
(«La bella lingua», 1958)
Tant de bo els «expats» de Barcelona fossin com els de Cheever.

La tertúlia va estar a l'altura de la novel·la de Hustvedt, i em van fer un munt de preguntes sobre el meu ofici, que també és un estil de vida. Quan ja tornava cap a casa, pensava que els clubs de lectura de les nostres biblioteques són un patrimoni valuosíssim que hem de cuidar i protegir. (2/2)

Dimecres vaig arribar a Darnius cap a les 17.00, quan el dia ja davallava, i vaig fer un volt abans d'acudir a la rectoria, on es fan les sessions del Club de Lectura d'aquest poble d'uns 600 habitants que gairebé és a França. Una dotzena de persones s'havien llegit «Allò que vaig estimar». (1/2)

Quan sento dir en un to condescendent que el català s'està convertint en una llengua antipàtica, penso: «I encara no n'és prou, d'antipàtica». Perquè el que troben antipàtic no és la llengua, sinó els esforços d'insubmissió al castellà que fem els parlants que l'estimem.

–Truco o trato?
–Una bona castanya!

Sí, Anna, que cansat que és!

Senyors de la revista @eltemps.bsky.social, estaria bé i seria d'agrair que, quan citin fragments més o menys extensos d'una traducció, esmentin el traductor gràcies al qual han pogut omplir de contingut un article. @alexmilian.bsky.social

No ens enganyem: hi ha un munt de gent a qui el passat, el present i el futur de la llengua catalana els és ben igual. Són els que diuen: «No, si jo no tinc cap problema amb el castellà», «No, si així practico», «L'important és que ens entenguem»... Aquests també són lingüicides.

Fa molts anys que soc autònom, però la sensació que l'Estat em roba i em maltracta, i que mai no en té prou, d'escanyar-me, continua ben fresca.

«Llegir és l'acte més subversiu. I el segon acte més subversiu no és pas escriure, sinó formar part d'un club de lectura. Les biblioteques són espais de subversió.» El gran Percival Everett a «La Grande Librairie» (France 5).
@angleeditorial.bsky.social

«Som esclaus. No som enlloc. Una persona lliure pot ser on vulgui. L'únic lloc on podem ser nosaltres és l'esclavitud.»
@angleeditorial.bsky.social

I tant que me'l miraré, i fins i tot me'l llegiré! Quina feinada, Anna!

Enhorabona, Anna!

Mireu aquesta meravella de @ceatl.bsky.social per celebrar els 80 anys de la Pippi i el Dia Internacional de la traducció. Hi surt també la traducció catalana, d'Antoni Garcia Llorca (Kókinos, 2020).
@ibbycat.bsky.social

De quan es traduïa a mà i remenant volums i amb intel·ligència humana. Que Sant Jeroni ens empari, col·legues!
«Sant Jeroni», de Caravaggio (oli sobre tela, c 1605-1606).

L'enèsim article sobre la 'influencer' María Pombo Subscric el que escrivia fa un parell de dies Empar Moliner: María Pombo té raó, els que llegim no som millors que els que no llegeixen

A «L'enèsim article sobre la 'influencer' María Pombo», l'Anna Guitart només fa servir la Pombo i les seves bajanades com a excusa per parlar del gran llibre que és «James», de Percival Everett (@angleeditorial.bsky.social). «Més Everett i menys Pombo.»

Enhorabona, Fabien! Ja pots estar-ne orgullós. La coberta és molt bonica.

SAUNA MIGDIA-MIDJANIT / 2025

Estoy muy orgulloso de la portada que diseñé por este libro de Lucien Fradin traducido por Jordi Martin Lloret, con el prefacio de Christo Casas, y publicado por Disbauxa.

A la venta el 20 de octubre (dos días antes de mi cumple 🥳)
30x40cm / watercolor on cotton paper

Sí, em sembla que al gener o al febrer.

I l'endemà, mentre traduïa les pàgines diàries d'una novel·la autobiogràfica, quin conte hi vaig trobar esmentat? Fins i tot parlava dels ratolins que cosien de nit per ajudar el sastre. Coses com aquesta a vegades em fan oblidar les misèries del nostre ofici, humil com el del sastre de Gloucester.

Em ve de gust explicar-vos una cosa molt maca i molt màgica que m'ha passat traduint: dimarts vaig enllestir la traducció d'«El sastre de Gloucester», de Beatrix Potter, un conte tan bonic i delicat com difícil de traduir.

I de @vienaedicions.bsky.social, un Petit Plaer de William Somerset Maugham (1921) i una sàtira sobre els nazis de János Székely, un novel·lista i guionista hongarès que va acabar escrivint en anglès des de Hollywood (1940), tots dos inèdits en català fins ara.

Del Grup 62, un recull d'assajos de Simone de Beauvoir, una novel·la terrorífica sobre els Lebensborn, un viatge-història de la filosofia de Roger-Paul Droit i una de les traduccions que més il·lusió m'han fet: la meva versió d'«El petit príncep» per a Estrella Polar. 🪡

I també a @angleeditorial.bsky.social, aquesta novel·la, fosca i lluminosa alhora, d'un dels grans autors francesos contemporanis. Se n'ha parlat ben poc, massa poc, i Claudel hi fa una cosa ben difícil i arriscada amb un dels protagonistes. 🪡

Enguany no podré visitar @lasetmana.bsky.social (i prou greu que em sap), però sí que hi seré a través d'un grapat de traduccions. Per exemple, aquesta Setmana seria una bona ocasió per descobrir Percival Everett, si no l'heu llegit encara. Ens trobareu a la parada d'@angleeditorial.bsky.social. 🪡

IA, deixa els morts en pau, deixa'ns en pau amb els morts.

És tan descarat que raneja la barra. Potser la Fundació Bertrana tampoc no fa prou perquè es vegi.

L'únic premi de la @fundacio-bertrana.bsky.social que la teletrès ha trobat que no calia mencionar ha estat l'Aurora Bertrana de traducció, que ha guanyat l'Eusebi Ayensa, per la traducció de la poesia completa de Kavafis @editorialflaneur.bsky.social. Nulla die sine queixa per la invisibilització.