-Maria Glòria. No sempre la culpa és d’ella
-Dolors Monserdà
-Adesiara

Comprat a: Indilletres

sentí que un glaç de mort recorria tots els nervis del seu cos, que les cames se li blincaven, i, com d’instint, cercà un banc per recolzar-se; mentre que, obrint desmesuradament sos ulls, pocs moments abans abrillantats per l’agulló de l’esperança, exclamà:

-Aleshores, ¿és que tu no em vols, a mi?

Gràcies per tant!

Pa i llet
Karolina Ramqvist
Gata Maula
Trad. Marc Jiménez Buzzi

Va mirar-s’ho tot i va somriure.
Demostres el teu amor amb el menjar,va dir.
Jo vaig callar i vaig abaixar la mirada. Incapaç de mirar-la als ulls mentre em deia allò, vaig clavar la vista al menjar que hi havia a la taula (…) que allò pogués ser tan evident per a una altra persona em feia vergonya.

Cop de llum
Rita Bullwinkel
@segonaperiferia.bsky.social
Trad: @ferranrafolsgesa.bsky.social

( comprat a La Impossible)

Val més guanyar i deixar que tothom ho sàpiga. O, encara millor, val més guanyar i que la gent en parli quan no hi ets. I així gaudeixes de la victòria fins i tot allà on no ets.
Què pot ser millor que saber que xiuxiueigen de tu en la teva absència?

Una dona a qui estimar
Theodor Kallifatides
Trad. Carolina Moreno Tena
@galaxiagutenberg.bsky.social

desitjava que m’estimés algú que no hagués de renunciar a res per mi,i va resultar que era jo qui no sabia estimar una dona com aquesta.La llibertat vertadera no rau,com ens pensem, a viure com volem, sinó a no impedir que els altres visquin com vulguin.
Jo no havia assolit aquest grau de llibertat.

Una cançó de pluja
Club Editor
@joanlluislluis.bsky.social

Eren moltes, les emocions, i les recorda, però les recorda com podria recordar-se d’un arbre amb una forma particular, d’una clapa de bolets deliciosos, d’unes libèl•lules que un dia li havien rondat el jaç. Recordar les emocions no li provoca cap emoció.

El punt de ruptura
Llibres del delicte
@jordidausa.bsky.social

M’adonava que aquella bronca no era com les altres: d’alguna manera s’hi entreveia la fatalitat que tenen les coses que fas per darrera vegada. Hi ha cops que tot és qüestió d’un clic, d’un comentari a deshora o d’un gest mal trobat. Qualsevol cosa pot trencar la soga, si està prou esfilagarsada.

Doncs jo li poso “Salcedo” de segon cognom

Hôzuki, la llibreria de la Mitsuko
Aki Shimazaki
@nordicalibros.bsky.social
Trad. Oriol Vaqué Sánchez

L’últim amant meu de llavors s’havia atansat a mi de la mateixa manera. També era un home de negocis. Estava casat. Només buscava tenir una aventura amb mi, cosa que ja m’estava bé. Però s’ho va prendre molt seriosament i es volia divorciar de la seva dona. De seguida vaig deixar de veure’l.

Charmian Clift
A la recerca del lotus
@leshores.bsky.social

Per aconseguir qualsevol cosa, és obvi que no n’hi ha prou amb el talent. Necessites un esperó, un objectiu, un incentiu, un interés desmesurat, sigui l’ambició o la por o la curiositat o la necessitat de treure el ventre de pena.(…) Alguna cosa sobre la qual no et fas preguntes.

Edició en català: militància i subvenció "No podem tornar a amagar el cap sota l’ala i continuar alimentant un mercat que no se sosté si no hi ha subvencions i militància"

📝 "No podem tornar a amagar el cap sota l’ala i continuar alimentant un mercat que no se sosté si no hi ha subvencions i militància"

Mail Obert de Tina Vallès 

El meu biquini verd
Miracle Sala
@llunydelramat.bsky.social

Diu que enyora els vespres quan sèieu als malecons i no tenieu temps d’explicar-vos totes les coses. Jo també.
Enyora l’estiu,l’olor de les nits, la negror de les muntanyes. Les converses infinites sobre els temes més insignificants. Les faldilles curtes i amples, les samarretes agafades a la pell.

El braçalet de granats
Aleksandr Kuprin
Trad. Laia Perales Galán
Col. Petits Plaers
@vienaedicions.bsky.social
@blancapujals.bsky.social

Quan els llums de la locomotora van atrapar-los, ella va acostar-se a l’alferes i va dir-li a cau d’orella: “Em diu de tot, que m’estima… però, en realitat, si li demanés que es tirés a les vies del tren per mi, probablement no ho faria”. I ell, sense respondre ni una sola paraula, s’hi va llençar.

Marguerite Duras
El marí de Gibraltar
@grup62 @elbalancí

No fou la poma de l’arbre la que la serp assenyalà,fou la podrida que havia caigut a terra.El nostre Adam es va inclinar sobre la poma,la va flairar i va trobar que li agradava.En l’àcida fermentació bulbosa i plena de cucs de la poma de Calvados què hi va descobrir?L’alcohol. En va tenir necessitat

@ivettenadal.bsky.social
Justicia poètica
Pòrtic

Era com un pintor que, en un primer traç, idealitza la musa: la detalla, la sensualitza, la converteix en l’objecte del seu desig. Però a mesura que avança l’obra, tot es trenca. La màscara cau. La imatge es corroeix. Perquè el meu cos real no complia l’imaginari que ell havia projectat sobre mi.

Mira el cel. Cremes mercuri. El fum se l’endú i la platja el retorna. Hom transforma el paradís en quelcom que s’agafa amb les mans i que es compra. Sang, or, suor: la bella sopa. D’element metàl·lic, n’arriba un i se’n va un altre.

@blancallum.bsky.social
Maripasoula
@elclubeditor.bsky.social

Clarice Lispector
Restes de Carnaval
@comanegra.bsky.social

una cosa bonica era per regalar o perquè te la regalin, no tan sols per tenir-la.I, sobretot, mai per “ser-la”.Sobretot mai no s’hauria de ser la cosa bonica. A una cosa bonica li faltava el gest de donar. Mai no t’has de quedar amb una cosa bonica, així com si la guardessis dins del silenci del cor